El misteri de la barriada de São Paulo que recorda músics nostrats

  • Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
28.04.2023 - 21:50
Actualització: 14.10.2023 - 12:30

Rua Baltasar Samper
Parque Ipê, São Paulo, Brasil
Mapa a Google

El primer d’octubre de 2022, arran de l’article d’aquesta secció dedicat a l’escriptora i poeta brasilera Lila Ripoll, l’etnomusicòleg Amadeu Corbera va deixar a Twitter el comentari següent: “Als afores de São Paulo hi ha el carrer Baltasar Samper, paral·lel al carrer Carlos Pedrell (nebot de Felip Pedrell). Samper mai va tenir, que jo sàpiga, cap relació amb el Brasil, així que no tenc ni idea per què hi té un carrer. A veure si es pot esclarir!” La sorpresa inicial de Corbera per l’aparició estranya del compositor i musicòleg exiliat Baltasar Samper i Marquès (Palma, 1888 – Ciutat de Mèxic, 1966) al districte de Raposo Tavares, a l’oest de São Paulo –sobretot tenint en compte que només hi ha tres carrerons més al món dedicats a la seva figura: a Barcelona, a Eivissa i a Palma–, esdevé majúscula en veient que no és l’únic representant de l’àmbit musical dels Països Catalans que apareix en la trama viària del petit sector de Parque Ipê, on es troba la rua Baltasar Samper.

Al Dicionário de ruas, editat per l’Arxiu Històric Municipal de São Paulo, al costat d’uns quants músics i intèrprets de tots els temps d’origen italià, castellà, francès i occità, també hi trobem el prevere i compositor Francesc Xavier Andreví i Castellar (Sanaüja, Segarra, 1786 – Barcelona, 1853), el compositor i mestre de capella Rafael Anglès i Herrero (Ràfels, Matarranya, 1730 – València, 1816), l’intèrpret i director d’orquestra Ramon Bonell i Chanut (Barcelona, 1889 – 1963), el compositor i musicòleg mallorquí Òscar Camps i Soler (Alexandria, Egipte, 1837 – Manila, Filipines, 1899) i el compositor i pedagog musical Carles Pedrell i Henrich (Uruguai, 1878 – França 1941), nebot del mestre tortosí Felip Pedrell i Sabaté (1841-1922).

La raó de la presència de tots aquests noms de la música del segle XVIII, XIX i XX de Catalunya, la Franja de Ponent i Mallorca al nomenclàtor de São Paulo no és clara, però ens en dóna alguna pista el decret 19.624, aprovat el dia de Sant Jordi del 1984 per la prefectura municipal de São Paulo, sobre l’oficialització i la denominació d’indrets públics del Parque Ipê, pel qual molts carrers van canviar la denominació numèrica que rebien fins aleshores per la de compositors del sud d’Europa. El decret era firmat, entre més càrrecs, pel secretari de cultura municipal de l’època, Gianfrancesco Guarnieri, un conegut actor, dramaturg i poeta nascut a Milà el 1936 en el si d’una família de músics antifeixistes que es van exiliar al Brasil fugint del totalitarisme a Europa.

No seria forassenyat pensar que, si Guarnieri va intervenir en la decisió de “musicalitzar” els carrers fins aleshores anònims d’aquella barriada, s’inspirés en noms dels quals li haguessin parlat els seus pares, el director d’orquestra Edoardo Guarnieri i l’arpista Elsa Martinenghi. En el cas de Baltasar Samper, tal com m’explicava Amadeu Corbera –que acaba de publicar una tesi doctoral sobre el compositor mallorquí–, el 1984 era del tot desconegut i oblidat per tothom, a Catalunya i a Mèxic (“els primers articles reivindicant-lo no surten fins el 1986, en ocasió dels vint anys de la seva mort”) i, per tant, seria plausible que Edoardo Guarnieri en tingués referències directes: qui sap si va dirigir alguna obra seva o en va tenir esment arran de les seves activitats antifeixistes durant la guerra del 1936-1939 a Barcelona. De fet, hi ha una dada concreta que reforçaria la hipòtesi de la coneixença personal: com a violoncel·lista, Guarneri va actuar a Barcelona al final del febrer del 1929, just ben pocs dies abans que Samper estrenés al Liceu la seva obra més famosa, la Suite Mallorca.

I una mica més: Un dels primers capítols d’aquesta secció, el vam dedicar al pintor Baltasar B. Samper, nét de Baltasar Samper i instal·lat d’ençà de fa sis dècades a Islàndia.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
El carrer dedicat a Baltasar Samper a São Paulo.
Baltasar Samper i la seva dona, Dolors Porta, a Mèxic (fotografia: Arxiu de Marta Garcia Renart).

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any