De Lula da Silva a Lila Ripoll

Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
30.09.2022 - 21:50

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Instituto Cultural Regional Lila Ripoll
Av. Kaingang, 292, Cacique Doble, Rio Grande do Sul
Mapa a Google

Aquest diumenge hi ha eleccions al Brasil i, si no s’equivoquen els sondatges, Luiz Ignácio “Lula” da Silva té tots els números per tornar a la presidència una dècada després. Entre el 2003 i el 2011, en efecte, aquest ex-sindicalista al capdavant del Partit dels Treballadors ja va ocupar el càrrec dos mandats seguits amb un objectiu entre cella i cella: combatre les enormes desigualtats econòmiques i socials presents en el país més dens i extens de tot Sud-amèrica.

La voluntat de Lula de donar veu i eines als més desafavorits té nombrosos antecedents al Brasil, amb una bona llista de personalitats que van treballar de valent per defensar els oblidats i marginats de la societat. I alguns d’aquests noms ens remeten a casa nostra. El més conegut i destacat, en l’àmbit religiós, és el del bisbe Pere Casaldàliga (1928-2020), un català universal que es va passar mitja vida treballant incansablement pels drets humans a l’estat de Mato Grosso. I encara més enrere en el temps, i en l’àmbit de la cultura, podríem esmentar el nom d’una poeta i músic també vinculada en certa manera amb Catalunya: Lila Ripoll.

Nascuda el 12 d’agost de 1905 a la ciutat fronterera de Quaraí, a Rio Grande do Sul, en el si d’una família d’ascendència catalana, Ripoll ja va mostrar de jove una certa inclinació per les arts. Per això, el 1927, es va traslladar a viure amb els pares a la capital de l’estat, Porto Alegre, per a estudiar piano al Conservatori Superior de Música i ingressar a l’Institut Lliure de Belles Arts. El 1930, quan ja constava com a professora de cant en un grup escolar de la ciutat, va començar a publicar poemes en una revista universitària i va entrar en contacte amb tot un seguit d’escriptors i intel·lectuals locals coneguts, posteriorment, com la Geração de 30.

Si el 1927, a vint-i-dos anys, va ser una data important en la seva vida, el 31 de gener de 1934 podríem dir que va marcar del tot el seu destí artístic i personal. Aquell dia, a la localitat uruguaiana de Rivera, era assassinat el seu cosí Waldemar Ripoll, adoptat pels seus pares de petit i considerat per ella com un veritable germà. Implicat en les lluites polítiques i revolucionàries que tenien lloc a l’època al sud del Brasil, en Waldemar havia arribat a abraçar uns ideals comunistes que el van condemnar a mort. Aquella pèrdua violenta va tenir un impacte directe en la personalitat i l’escriptura de Lila Ripoll: si la seva poesia s’havia centrat en temes com ara la solitud, la fugacitat del temps i la mort en abstracte, d’aleshores ençà va arraconar el lirisme intimista i es va interessar pels altres. Els seus poemes passen a denunciar les desigualtats socials, a cantar la necessitat de transformar el futur, a elogiar els herois dels treballadors i a defensar els somnis de justícia i igualtat.

El compromís polític de Lila Ripoll no es va plasmar únicament en el terreny literari. Com a membre del front intel·lectual de l’aleshores jove i clandestí Partit Comunista Brasiler (nascut enguany fa un segle), es va implicar a fons en la causa sindicalista i comunista des del vessant cultural. Musicalment, es va destacar com a fundadora de la Coral dels Metal·lúrgics. I, literàriament, va escriure poemaris tan destacats com ara De Mãos Postas (1938), Céu Vazio (premi Olavo Bilac de l’Acadèmia Brasilera de Lletres el 1941), Por quê? (1947) i Novos Poemas, guardonat amb el premi Pablo Neruda de la Pau el 1951. Tres anys després, publicava Primeiro de Maio, una obra dedicada a la matança del Dia Internacional del Treball a Rio Grande.

Malgrat el reconeixement del gremi literari per la seva poesia realista, com a dona i com a comunista Lila Ripoll sovint va ser marginada i fins i tot represaliada per les autoritats. Amb l’arribada de la dictadura militar al Brasil el 1964, per exemple, fou detinguda i interrogada, però li van concedir la llibertat poc després arran de la detecció d’un càncer que se la va endur el 7 de febrer de 1967. La condemna ideològica de Ripoll, amb tot, no es va aixecar fins la caiguda de la dictadura. Va ser a partir de mitjan dècada del 1980, doncs, que la seva poesia es va recuperar, la seva obra es va començar a estudiar amb profunditat i el seu nom es va rehabilitar, tal com ho demostren nombrosos carrers i espais culturals de Rio Grande do Sul.

I una mica més: En la línia de recuperar la poeta, l’assemblea legislativa de Rio Grande do Sul va instituir el 2004 el Premi de Poesia Lila Ripoll, el més important del gènere en aquest estat meridional del Brasil.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes