Colòmbia celebra sant Pere Claver, defensor dels esclaus i dels drets humans

Santuario de San Pedro Claver
Plaza de San Pedro Claver, Cra. 4, Cartagena de Indias, Colòmbia
Mapa a Google

El 1985, enmig d’unes negociacions de pau incipients entre el govern colombià i la guerrilla del Movimiento 19 de Abril (M-19) –de la qual, per cert, formava part l’actual president del país, Gustavo Petro–, el Congrés de la República va aprovar una llei mitjançant la qual es declarava el 9 de setembre com a Dia Nacional dels Drets Humans a Colòmbia. L’establiment de la diada volia ser “una crida a tots els colombians per a destacar la importància i la vigència de la declaració dels drets humans” en aquella “oportunitat històrica amb l’objectiu de deixar enrere les xifres elevades de víctimes de mines antipersones, desplaçaments i desaparicions forçats, violacions i assassinats, entre molts més flagells lamentables que durant dècades han afectat milers de famílies del país”.

La data elegida, el 9 de setembre, manté una relació directa amb un català que fa poc més de quatre segles, com a missioner jesuïta, va arribar a Nova Granada (l’actual Colòmbia) i ràpidament va quedar tocat veient la injustícia de l’esclavitud generalitzada en terres americanes. Parlem de Pere Claver, nascut a Verdú (Urgell) el 26 de juny de 1580 del matrimoni de camperols format per Pere Claver i Joana Corberó. A vint-i-dos anys, amb els estudis de lletres i arts acabats a Barcelona i una ampliació en humanitats a Girona i filosofia a Mallorca, va ingressar a la Companyia de Jesús i el 1610 es va embarcar amb destinació a Santa Fe de Bogotà, on va acabar de completar la formació en teologia. Però va ser a Cartagena de Indias, a la costa del Carib, on fou ordenat sacerdot el 20 de març de 1616 i hi va conèixer Alonso de Sandoval, també jesuïta i defensor dels pobles amerindis i dels milers d’esclaus africans portats majoritàriament dels actuals territoris de Guinea, el Congo i Angola com a simple força de treball.

Seguint els passos de Sandoval, doncs, Claver va decidir de consagrar-se en cos i ànima als més desvalguts, i per això, a la professió solemne, va decidir de signar com a Petrus Claver, aethiopum semper servus (“Pere Claver, sempre esclau dels negres”). Començava un apostolat ferm i decidit en favor de la protecció de les poblacions locals i, sobretot, d’atenció humanitària i evangelitzadora dels esclaus que periòdicament arribaven al port americà amb vaixell, en condicions infrahumanes, provinents de l’Àfrica: a més de rebre’ls i atendre’ls inicialment amb l’ajuda d’un grup d’intèrprets que havia format al voltant seu, cosa ja malvista pels sectors negrers de la ciutat, mentre no eren comprats mirava d’instruir-los i de batejar-los, cosa que també era malvista per l’església. Sigui com sigui, es diu que va batejar més de tres-cents mil esclaus abans no es va morir, el 9 de setembre de 1654, a la seva segona pàtria, Cartagena de Indias, on reposen tant les seves restes a l’església que porta el seu nom, com el seu llegat amb un museu “de memòria afro” al cor colonial de la ciutat.

En el concili tarragoní de 1727, Pere Claver fou proclamat apòstol de les Índies Occidentals; el 16 de juliol de 1850, fou beatificat pel papa Pius IX,  i el 1888, fou canonitzat per Lleó XIII. I ara fa quaranta anys, quan el govern colombià va instaurar el Dia dels Drets Humans local, es va pensar en el 9 de setembre, data de la seva mort, per a homenatjar pòstumament l’anomenat Apòstol dels Negres com a “precursor d’aquesta bandera gràcies al seu esforç per a brindar alleujament al patiment dels esclaus arribats al port de Cartagena”.

I una mica més: L’exemple de Pere Claver no és l’únic contrapès a la infàmia que va representar la participació d’un bon grapat de catalans (i menorquins) en el negoci esclavista. En el terreny de l’abolicionisme, el rossellonès Josep Sardà i Garriga (1808-1877) és recordat sobretot per haver posat fi a l’esclavatge a l’illa de la Reunió.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat