Des del 2016, gràcies a la iniciativa de l’astrofísic Brian May –probablement el deveu conèixer més com a guitarrista del mític grup Queen–, l’ONU commemora el Dia Internacional dels Asteroides cada 30 de juny. La data recorda l’impacte el 1908 d’un cometa d’alguns centenars de tones en una regió del curs mitjà del riu Tunguska, a Sibèria. Doncs bé, la celebració de la diada d’enguany, a casa nostra, té un nom propi: l’asteroide 945 Barcelona, descobert a més de 200 milions de quilòmetres de la Terra per l’astrònom barceloní Josep Comas i Solà (1868-1937) just fa un segle.

El 3 de febrer de 1921, efectivament, fotografiant el firmament des de l’Observatori Fabra de Barcelona amb una nova tècnica estereoscòpica, Comas va detectar aquest asteroide de 25 quilòmetres de diàmetre i de composició condrita en una òrbita d’alta inclinació i, tot aprofitant el privilegi que tenen els descobridors d’aquesta mena de cossos de proposar-ne un nom a la Unió Astronòmica Internacional (IAU), va expressar el desig de batejar-lo amb el nom de la seva ciutat natal. Al llarg de la vida, tant des del Fabra com des de l’observatori que tenia a casa seva, la coneguda Vil·la Urània de la Via Augusta, l’astrònom barceloní va detectar fins a onze asteroides amb les seves tècniques particulars, entre els quals hi ha el 1188 Gothlandia, descobert el 30 de setembre de 1930. D’entrada, es veu que tenia la intenció d’anomenar-lo Catalonia, però la situació política enrarida d’aquell moment no ho va fer possible i per això va optar per la subtilesa: Gòtia era la manera com els francs, al segle VIII, designaven una part de la zona que, amb el temps, esdevindria la Catalunya actual.

Ara, si rebusqueu bé en l’immens banc de dades del Minor Planet Center de la IAU, sí que hi trobareu un asteroide Catalonia, el 13868, detectat el 29 de desembre de 1999 des de Piera (Anoia) per l’astrònom Joan Guarro i Flo. Si continueu endinsant-vos en aquest mateix registre d’asteroides o en aquest altre de la NASA, hi descobrireu força referències més al nostre país. Com ara el 5941: observat el 1982 des de la península de Crimea, a proposta de l’Institut d’Astronomia Teòrica de Sant Petersburg va acabar rebent el nom de Valencia en honor de l’Observatori de la Universitat de València, amb el qual col·laboraven. I també hi ha el 9453 Mallorca, descobert el 19 de març de 1998 per Àngel López i Rafael Pacheco des de l’actiu Observatori Astronòmic de Mallorca.

Des d’aquest mateix observatori mallorquí es van observar per primera vegada –i batejar– els asteroides 20140 Costitx (23 d’agost de 1996), 14097 Capdepera (11 d’agost de 1997) i 35725 Tramuntana (27 de març de 1999). En el cas del 372 Palma, la història és molt més allunyada tant en el temps com en l’espai, atès que va ésser descobert el 19 d’agost de 1893 per l’astrònom occità Auguste Charlois des d’un observatori de la ciutat de Niça. Sobre el nom, sembla que va ser una proposta al descobridor feta per l’Astronomisches Rechen-Institut de Heidelberg, en la línia de batejar cossos celestes a partir d’indrets geogràfics de l’àrea mediterrània. Més d’un segle després, el 4 d’agost de 2000, Jaume Nomen des de l’Ametlla de Mar Observatory (Baix Ebre) va observar en ple cinturó central l’asteroide que acabaria rebent el nom de 19776 Balears.

A la llista de municipis i territoris nostrats a milions de quilòmetres de distància de la Terra, encara s’hi poden afegir els asteroides dedicats a Begues, Castelldefels, l’Ebre, Montmagastrell, Sabadell, Sogorb i Siurana. L’últim de tots, identificat per l’astrònom Josep Maria Bosch el 28 d’agost de 2011, és l’anomenat 322390 Planes de Son, en referència a aquest indret idíl·lic –i observatori privilegiat– del Pallars Sobirà. En conjunt, tots aquests asteroides representen una prova irrefutable de la famosa declaració del 2014 d’un ministre d’Afers Estrangers espanyol: ja fa temps, molt de temps, que el nostre país “vaga per l’espai”.

I una mica més: Els asteroides esmentats en aquest article fan referència a noms de llocs dels Països Catalans, però també en podem trobar de batejats amb noms de personalitats nostrades de l’art (com Max Aub, Pau Casals, Dalí, Subirachs i Verdaguer), la ciència (com Francesc Aragó, Joan Oró i el mateix Comas Solà, és clar) i l’esport (Rafael Nadal). Fins i tot, de tant en tant, podem descobrir perles delicioses com l’asteroide 78071 Vicent, dedicat al sogorbí Francesc Vicent (1450-1512), autor del primer tractat d’escacs conegut, i el 16852 Nuredduna, en homenatge a la protagonista del poema “La deixa del geni grec” escrit el 1900 per Miquel Costa i Llobera. Tots aquests noms, i moltíssims més, els podeu trobar aplegats en aquesta fascinant entrada de la Viquipèdia.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.