La tertúlia proscrita

Urnes i armes: les deu claus que marcaran el món el 2024, segons el CIDOB

  • En un nou informe, el 'think-tank' desgrana les deu claus que condicionaran l'agenda política internacional l'any vinent

VilaWeb
Atac aeri israelià sobre Gaza, el 6 de novembre (fotografia: Mohammed Saber/EFE).
Redacció
27.12.2023 - 21:40

Després d’un 2023 marcat per les turbulències geopolítiques i econòmiques, què ens espera el 2024? Aquest és, precisament, el punt de partida de l’informe El món el 2024, que desgrana les deu claus que, segons el Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB), condicionaran l’agenda política internacional l’any vinent. Coordinat per la investigadora sènior Carme Colomina, el document –en què han col·laborat una trenta d’experts en l’àmbit de les relacions internacionals– presenta un 2024 que comença totalment obert, marcat per un món com més va més divers i desordenat, definit per aliances i interessos canviants en qüestions com ara la competició geopolítica, les transicions verda i digital i la seguretat internacional.

Les eleccions a més de setanta països –que actuaran com una prova d’estrès per al sistema democràtic– i l’impacte de la multiplicitat de conflictes que alimenta la inestabilitat mundial definiran un món en plena transició de poder amb retrocessos humanitaris i de drets fonamentals. S’accentua l’erosió de les normes internacionals vigents i augmenta la imprevisibilitat. Comença un any en què estarem pendents del resultat de les urnes i dels límits de la impunitat amb què actuen, cada vegada més desacomplexadament, les armes.

Més conflictes, més impunitat

Després d’un 2022 que passarà a la posteritat per la invasió russa d’Ucraïna, enguany ha estat, en paraules del CIDOB, un dels anys més conflictius al món d’ençà de la fi de la Segona Guerra Mundial. Aquests darrers dotze mesos, la violència política ha augmentat d’un 27%, una escalada que ha culminat les darreres setmanes de l’any amb la guerra de Gaza, que ha deixat gairebé 20.000 morts entre advertències de genocidi per als milions de palestins atrapats en un enclavament en risc de col·lapse.

Però l’impacte de la guerra de Gaza, segons l’informe, no ha estat merament humanitari. Més enllà de l’enclavament palestí, el conflicte també ha posat en relleu la crisi de l’ordre liberal i el dret internacional, com bé evidencien els atacs creuats entre el govern israelià, encapçalat pel primer ministre Benjamin Netanyahu, i el secretari de l’ONU, António Guterres, en l’intent d’aconseguir un alto-el-foc. “En aquesta crisi continuada de l’ordre liberal i en plena discussió sobre la validesa del dret internacional, Israel ha assestat un cop profund a la credibilitat de Nacions Unides”, explica el CIDOB.

Tot i que la guerra de Gaza segurament n’és l’exemple més evident, aquesta “sensació d’impunitat i de menyspreu per la legislació internacional”, s’estén més enllà de les fronteres del Llevant. La neteja ètnica perpetrada per les forces àzeris a Artsakh, l’enquistament progressiu de la guerra d’Ucraïna o bé el reguitzell de cops d’estat d’aquests darrers mesos a l’Àfrica oriental també són símptomes d’aquesta “desregulació de l’ús de la força” que, segons que explica el CIDOB, “s’ha anat forçant durant anys d’erosió de les normes internacionals”.

La democràcia, a prova

Més de la meitat de la població mundial –uns 4.000 milions de persones– és cridada a les urnes el 2024, en un cicle electoral que servirà de prova d’estrès per al sistema democràtic i resultarà clau per a veure fins a quin punt els nostres sistemes polítics són capaços de contenir l’auge de l’extremisme.

Les mirades, previsiblement, seran posades sobre els Estats Units, on la candidatura de Donald Trump sembla tenir possibilitats com més va més reals d’imposar-se a les eleccions de la tardor, tot i haver provat de revertir els resultats electorals fa quatre anys i posteriorment haver instigat la insurrecció del 6 de gener al Capitoli. Una hipotètica victòria electoral de Trump, explica el CIDOB, tindria implicacions sísmiques tant dins els Estats Units com fora. “Un retorn de Donald Trump a la Casa Blanca modificaria per complet la posició de Washington en qüestions com ara el subministrament d’armament a Ucraïna, el suport a Israel i la confrontació amb Rússia o la Xina”, diu l’informe.

Les eleccions que marcaran el 2024 (font: CIDOB).

A la Unió Europea, la cita electoral serà per partida doble: d’una banda, hi haurà les eleccions europees, que es faran a terme entre el 6 i el 9 de juny; d’una altra, hi haurà les eleccions generals en dotze estats membres, incloent-hi Bèlgica, Portugal i Àustria. Aquests comicis, explica el CIDOB, “seran un bon termòmetre per a mesurar la força de l’extrema dreta, que aspira a sortir reforçada de les eleccions a l’eurocambra”.

A banda de la Unió Europea i els Estats Units, l’Índia posarà a prova la radicalització creixent del projecte ultranacionalista del primer ministre, Narendra Modi, que haurà d’enfrontar-se a una oposició més unida que mai. A Taiwan, per contra, el fracàs de l’oposició per a bastir un bloc unit significarà que tres candidats competiran per la presidència per primera vegada d’ençà de la democratització del país, en uns comicis significatius perquè el vencedor determinarà el rumb de les relacions entre Taipei i Pequín en un moment de tensions creixents. Tant Rússia com Ucraïna també són cridades a les urnes, tot i que en el cas de Rússia el control de Vladímir Putin sobre la maquinària electoral deixa poques incògnites sobre el resultat dels comicis. Més interrogants hi haurà en el cas d’Ucraïna, on és probable que el president Volodímir Zelenski ajorni les eleccions fins després de la guerra, tot i que –segons la constitució– haurien de fer-se a la primavera.

Saturació informativa, desconnexió social

La incertesa política i electoral, afegides a la multiplicitat de conflictes que prometen de marcar l’any, “alimentaran encara més el desfasament entre societat, institucions i partits polítics”. Els canvis en l’ús de la tecnologia, explica l’informe, s’han traduït en una fidelització del vot més baixa, cosa ha contribuït a la crisi dels partits tradicionals.

En aquest sentit, la desinformació –alimentada per l’auge i la consolidació de la intel·ligència artificial– promet de consolidar-se com un dels principals desafiaments d’aquest nou “superany” electoral, i posarà a prova una volta més la confiança dels electors en els mitjans de comunicació i el procés electoral. La dependència creixent de les xarxes socials com a font única d’informació i el perfeccionament dels deepfakes, en particular, són un brou de cultiu per a la desinformació en un moment en què encara no hi ha un control efectiu d’aquestes tecnologies, segons l’informe.

La intel·ligència artificial, una amenaça per la qual encara no hi ha resposta

Després d’haver aparegut a final del 2022 i haver assolit la fita dels cent milions d’usuaris en tan sols dos mesos, ChatGPT s’ha consolidat enguany com la gran sensació tecnològica. Però aquesta revolució de la intel·ligència artificial –de la qual ChatGPT ha estat emblema– també ha implicat riscs nous –com ara la desinformació amb deepfakes, sense anar més lluny.

És per això que el 2024, segons que explica el CIDOB, serà clau per a la regulació de la intel·ligència artificial, en consonància amb els passos que la UE ja ha fet en aquesta direcció enguany. Aquesta debat regulador, tanmateix, no és tan sols de caràcter tecnològic o social: també té un costat clarament geopolític amb la cursa entre els Estats Units i la Xina per a desenvolupar nous usos militars per a la intel·ligència artificial com a teló de fons. No és casualitat, per tant, que l’any que ve es faci la primera cimera mundial sobre seguretat de la intel·ligència artificial, organitzada per l’ONU, en què és previst que es presenti el pacte digital mundial, després de l’acord signat enguany per vint-i-vuit països –l’anomenada Declaració de Bletchley– per a abordar conjuntament els possibles riscs dels futurs models d’intel·ligència artificial.

La caparra econòmica no se’n va

Tot i la desacceleració de la inflació al llarg dels darrers mesos, després d’un 2022 marcat per un creixement històric dels preus, el CIDOB apunta que el 2024 serà l’any en què afloraran les conseqüències econòmiques de la successió de crisis –inflacionàries, demogràfiques i d’oferta– que han marcat aquests darrers anys.

En aquest sentit, l’informe remarca que les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI) són lluny dels objectius d’inflació marcats per la gran majoria de bancs centrals. Aquest pronòstic, afegit a una incertesa geopolítica de la qual els atacs hutis contra els vaixells de la mar Roja és tan sols el darrer exemple, augura un període prolongat de tipus d’interès elevats, com també un creixement econòmic decebedor: l’informe, en aquest sentit, remarca que la previsió de creixement de l’FMI per al 2024 és d’un 2,9%, una xifra inferior a la taxa pre-pandèmia i molt semblant a la d’enguany.

Projeccions de creixement del PIB (font: CIDOB).

La situació econòmica de la Xina –que s’enfronta a la taxa de creixement més baixa d’aquests darrers trenta-cinc anys, llastrada per l’acumulació excessiva de deute i la dependència d’un sector immobiliari en crisi– serà també un factor a tenir en compte, atesa la dependència que moltes economies emergents tenen del mercat xinès.

La unitat d’acció diplomàtica entre nord i sud, cosa del passat?

El 2024 també serà l’any en què el sud global es consolidarà com a contrapès clau al bloc occidental, l’estatus diplomàtic del qual ha estat molt malmès enguany per les acusacions de doble moral en la resposta a la invasió russa d’Ucraïna i l’atac israelià sobre Gaza.

Mapa de l’expansió dels BRICS (font: CIDOB).

El moment més emblemàtic d’aquesta consolidació serà a l’octubre, quan els BRICS –el fòrum format pel Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica– es reuniran a Rússia per formalitzar una ampliació que inclourà l’Aràbia Saudita, Egipte, els Emirats Àrabs Units, Etiòpia i l’Iran. Amb aquestes addicions, els BRICS representaran un 46% de la població del planeta i un 29% del PIB mundial, a banda d’incloure dos dels tres productors principals de petroli del món. Tanmateix, tot i guanyar més influència, l’informe constata que aquesta ampliació inevitablement augmentarà l’heterogeneïtat del fòrum i, de retruc, també podria augmentar-ne les contradiccions internes i dificultar-ne la unitat d’acció.

Els compromisos internacionals, en retrocés

Un dels grans desafiaments del 2024 serà veure fins a quin punt la comunitat internacional continua essent capaç de coordinar respostes a problemes col·lectius mitjançant els òrgans de governança mundial establerts.

L’informe, en aquest sentit, no es mostra optimista i recorda: “Som davant d’una acceleració de la crisi ecològica, d’un rècord de migracions i desplaçaments forçosos, com també d’una clara involució de l’agenda per a la igualtat de gènere.” La politització creixent de qüestions com ara la immigració en països on l’extrema dreta governa o té una tendència ascendent –com ara Itàlia, els Països Baixos i Alemanya– dificulta avenços en aquesta direcció: un exemple és el Pacte Europeu de Migració i Asil, que és previst que s’implanti abans de les eleccions europees i que, segons que explica el CIDOB, és una legitimació de les polítiques antiimmigració de la UE.

El desbordament humanitari és la nova normalitat

L’altra cara dels conflictes i els episodis de violència creixents que han marcat l’any és l’augment dels desplaçaments forçats a escala mundial, que enguany s’han enfilat fins una xifra rècords de 114 milions de persones segons l’ACNUR –una estimació del setembre que, per tant, exclou els milions de desplaçats per la guerra de Gaza. A banda del conflicte al Llevant i la guerra d’Ucraïna, els conflictes al Sudan, la República Democràtica del Congo i Birmània també han contribuït decisivament a aquesta xifra. L’informe, en aquest sentit, remarca que es van presentar 1,6 milions de sol·licituds d’asil noves a escala mundial tan sols durant els primers sis mesos de l’any, la xifra més alta mai registrada.

Tanmateix, no tots els desplaçats fugen del conflicte. Molts es refugien dels estralls del canvi climàtic, notablement a Somàlia, on la sequera i les inundacions han obligat milers de persones a abandonar casa seva. De cara a l’any que ve, l’informe també constata el risc d’una nova crisi de l’arròs a causa de la restricció de l’exportació imposada per l’Índia, cosa que podria agreujar aquesta situació.

Més seguretat, menys drets

Després d’un 2023 en què la tensió entre drets fonamentals i seguretat s’ha fet notar repetidament, el CIDOB pronostica un 2024 en què la incertesa electoral alimentarà la predilecció per les polítiques de control, amb els moviments socials com a blancs principals. “Cada vegada més, els governs democràtics extremen la pressió sobre els moviments de protesta: multes, prohibicions de la llibertat d’expressió o persecució judicial empetiteixen l’espai de la protesta civil”, constata l’informe.

L’era de la “multipolaritat desequilibrada”

“La ‘batalla de narratives’ que durant tant de temps es va utilitzar com a argument de la confrontació geopolítica entre democràcia i autoritarisme s’està quedant obsoleta”, diu el CIDOB. El món, segons que explica l’informe, s’ha endinsat ara en una “multipolaritat desequilibrada” en què les potències mitjanes són capaces de marcar l’agenda a les seves respectives regions mentre els grans actors tradicionals es veuen obligats a cercar el seu propi espai. Aquesta dispersió del poder cap a “potències mitjanes dinàmiques”, explica l’informe, s’ha agreujat per la crisi de l’ordre liberal i l’erosió del multilateralisme, i promet de ser una de les grans forces que influenciaran el taulell internacional no tan sols el 2024 sinó també les dècades vinents.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any