Ciutadans

Tres mesos després de la desfeta electoral del 10-N i de la dimissió d’Albert Rivera, Ciutadans afronta les últimes setmanes abans del congrés del partit, el qual culminarà amb la confirmació del lideratge d’Inés Arrimadas. El 15 de març, la comissió gestora que ara porta les regnes del partit deixarà pas a l’equip d’Arrimadas, que tindrà la tasca titànica de fer sobreviure la formació en el moment més delicat de la seva trajectòria.

L’única candidatura alternativa viable és la que presenti el vice-president de Castella i Lleó, Francisco Igea, màxim exponent del sector crític i integrat a la plataforma Ciutadans Ets Tu. Igea ha impulsat una esmena a la totalitat a la ponència dels estatuts de Ciutadans. Però Arrimadas ha demanat als crítics que presentin una candidatura per a competir amb ella i que, si perden, acceptin la derrota i deixin de criticar l’executiva.

La irrellevància de Ciutadans l’ha condemnat a l’ostracisme al congrés espanyol, on només té deu diputats. Arrimadas va provar de situar-se sota els focus novament amb una proposta impossible d’un acord de Cs i el PP amb el PSOE per a evitar els acords de Pedro Sánchez amb Unides Podem i els partits sobiranistes i independentistes. Ni el PP ni el PSOE no hi estaven interessats, però Arrimadas va insistir-hi i els mitjans afins van continuar donant-li un protagonisme que aritmèticament no tenia.

Francisco Igea encapçala públicament el sector crític amb Arrimadas.

Amb una legislatura espanyola que com a mínim durarà dos anys, Ciutadans es prepara per a la travessa del desert. Arrimadas tindrà temps de consolidar el seu lideratge i mirar d’imprimir un tomb al partit per a les futures eleccions espanyoles, però els mals resultats que les enquestes pronostiquen a Catalunya, el País Basc i Galícia continuaran debilitant el partit.

Per provar de salvar els mobles, Arrimadas vol fer coalicions amb el PP que permetin a Ciutadans d’obtenir representació a Galícia i al País Basc i maquillar la seva caiguda a Catalunya. El PP s’ha mostrat obert a negociar-hi al País Basc i a Catalunya, però no la vol a Galícia. Per la seva banda, Ciutadans ha advertit que la seva oferta és un tot o res. La negociació és a hores d’ara a les beceroles, però el PP té la carta guanyadora: Ciutadans té pressa i el fracàs d’aquesta triple convocatòria electoral pot portar el partit a l’abisme. La posició de Ciutadans en aquesta negociació és molt feble. A més, tenen poc més d’una setmana per a presentar la llista.

Les eleccions a Galícia, al País Basc i a Catalunya

A l’horitzó immediat hi ha les eleccions convocades el 5 d’abril a Galícia i al País Basc, on Ciutadans no té cap diputat. A més, la decisió de si concorren o no a les eleccions en coalició amb el PP l’haurà de prendre una gestora qüestionada internament per haver continuat purgant els crítics amb la direcció i haver donat suport a Arrimadas. A més, el president de la gestora de Ciutadans, Manuel García Bofill, va enviar una carta al PSOE proposant de formar candidatures ‘constitucionalistes’. Els socialistes, però, descarten de concórrer a les eleccions amb Ciutadans i el PP.

El president gallec, Alberto Núñez Feijóo, ja ha descartat una coalició amb Ciutadans. Tampoc n’és partidari el president del PP, Pablo Casado. El fet és que el PP ha aconseguit tres majories absolutes consecutives a Galícia, mentre que Ciutadans no ha arribat ni al 3,5% dels vots. Feijóo confia que la dreta espanyolista gallega li revalidi la confiança per a tornar a governar amb majoria absoluta, tot i que l’entrada de Vox al parlament li podria condicionar la governabilitat. A més, Feijóo ha mantingut sempre un perfil centrista i tem que una coalició amb Ciutadans pugui espantar una part del seu electoral tradicional.

Roldán i Carrizosa, el tàndem que pot naufragar a Catalunya.

En canvi, Casado veu amb bons ulls la coalició amb Ciutadans al País Basc. El motiu és que el PP pot veure’s perjudicat per la divisió del vot de la dreta espanyolista en tres partits. No obstant això, la intenció d’Arrimadas de ‘frenar els nacionalistes’ està abocada al fracàs. Totes les enquestes donen una majoria inapel·lable al PNB i a EH Bildu, tot i que Iñigo Urkullu podria revalidar la seva aliança amb els socialistes bascs. Si Ciutadans es presenta pel seu compte, el més probable és que torni a quedar fora del parlament basc. Alfonso Alonso, candidat del PP al País Basc, és renuent a la coalició amb Ciutadans i està enfrontat amb Casado.

A Catalunya, on les eleccions encara no tenen data, les enquestes pronostiquen que Ciutadans perdrà més d’una vintena de diputats. El partit, el més votat el 21-D, passaria de ser primera força a un quart lloc totalment irrellevant. La candidata serà Lorena Roldán, però és molt lluny d’acostar-se al resultat d’Arrimadas el 21-D. Aquella vegada, Ciutadans va aconseguir de concentrar la majoria del vot contra l’independentisme, i el resultat ajustat de JxCat i ERC va permetre-li d’erigir-se com a primera força al parlament. Tanmateix, la possible coalició amb un PP a l’alça que captarà una part important del vot perdut de Ciutadans pot no ser útil per a cap dels dos partits.

La desesperació de Rivera

Rivera va ser a prop d’avançar el PP el 28-A, en què només va quedar-se a nou diputats de Casado (66-57). El dirigent del PP passava pel moment més baix quan només feia uns mesos que ostentava el càrrec, però la lleugera millora a les eleccions municipals, autonòmiques i europees i l’absència d’una revolta interna va permetre-li de conservar la presidència del partit. En canvi, Rivera es trobava en el seu moment àlgid.

Ciutadans havia anunciat un cordó sanitari al PSOE, mentre que no tenia cap problema a pactar amb l’extrema dreta. Això va comportar-li les primeres crítiques dels seus socis europeus, que no entenien com un partit que es reivindicava liberal i de centre com Ciutadans podia pactar amb Vox i no amb el PSOE. La negativa de Rivera a arribar a acords amb Sánchez i la deriva ultra del discurs de Ciutadans va donar-li un bon resultat el 28-A, però va ser alhora la seva tomba política. El 10-N podia ser una hemorràgia, i Ciutadans va proposar un pacte a la desesperada i d’última hora amb el PP per a fer president Sánchez i desblocar la investidura poques hores abans de la dissolució de les corts espanyoles.

Rivera i Arrimadas, la nit electoral del 10-N.

Una part substancial del seu electorat no va entendre aquell moviment, i una part de la seva executiva tampoc. Rivera va quedar-se sol, mentre Casado, més hàbil, va mantenir la seva negativa a Sánchez. El degoteig de baixes del partit va alimentar la sensació de desgavell intern. Finalment, el 10-N Ciutadans va perdre bous i esquelles –2,5 milions de vots i 47 diputats–, que majoritàriament van alimentar el PP, Vox i l’abstenció.

Les futures eleccions espanyoles

Si la legislatura no dura quatre anys, les pròximes eleccions espanyoles arribaran abans que les municipals i autonòmiques, previstes el 2023. Els comicis a Andalusia seran a final del 2022 i seran un termòmetre per a Ciutadans, que actualment hi governa amb el PP i el suport de Vox. A curt termini, l’objectiu del PP és recuperar tot el vot que va marxar a Ciutadans el 2015 i fer desaparèixer el partit.

De fet, el PP sí que anhela una coalició amb Ciutadans a les eleccions espanyoles per a recuperar el terreny perdut respecte del PSOE –fins i tot podria superar-lo com a primera força–, fer-se fort a les circumscripcions rurals i descavalcar Vox. En altres paraules, els populars intentaran dissoldre Ciutadans en una coalició en benefici propi i tornar a convertir el PP en la casa gran del centre-dreta espanyol.

Ara per ara, Ciutadans continua mantenint el mateix discurs que fa un any. El congrés del març determinarà si hi ha canvis als estatuts i a l’estratègia política del partit. El futur de Ciutadans dependrà en gran manera dels canvis que sigui capaç de fer Arrimadas –que ha compartit l’estratègia de Rivera que ha portat el partit al caire de l’abisme– i dels encerts i errors estratègics les pròximes convocatòries electorals.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb