Ciutadans es treu la caputxa

  • El gest calculat de Carrizosa cerca confirmar la imatge de fractura social que defensa el partit i donar cobertura als grups ultres que retiren llaços grocs *** L'empresonament de Zaplana i el cas Gürtel reforcen el govern del Botànic *** El PP de les Illes també fa autocrítica pel cas Gürtel

VilaWeb
Redacció
25.05.2018 - 19:30
Actualització: 25.05.2018 - 20:25

TEMA DEL DIA

Violent.: Cal agrair al diputat Carlos Carrizosa que faci a plena llum del dia i encorbatat la mateixa cosa que fan molts dels seus militants i simpatitzants de nit i encaputxats: treure els llaços grocs de suport als presos polítics. L’actitud de Carrizosa, retirant de manera violenta un llaç groc dels escons del parlament que corresponen al govern, és un exemple d’intolerància, odi i menyspreu cap al qui pensa diferent. Un gest democràticament reprovable i parlamentàriament insostenible, però al qual, malauradament, ens haurem d’anar acostumant.

Ciutadans basa el seu discurs polític en l’existència d’una fractura social a Catalunya causada pel procés independentista i converteix cada ple del parlament en un plató de televisió per a exhibir episodis de tensió com si fossin a ‘Sálvame’. Com que la fractura no existeix, l’han de crear, amb actes com el d’avui del diputat Carrizosa. Es tracta de transmetre una imatge d’enfrontament civil, que fins ara només verbalitzaven en els discursos i que han passat de les paraules als fets. El diputat ha ignorat els avisos del president del parlament, Roger Torrent, que ha hagut de suspendre el ple durant una estona.

Però Ciutadans ja ha aconseguit el que volia: traslladar mediàticament un clima de crispació que no es correspon a la realitat i animar els seus seguidors a fer igual arreu de Catalunya. Carrizosa dóna cobertura política a la retirada de llaços, sigui de manera pacífica o violenta, perquè hi ha hagut casos de tot. En el cas de la platja de Canet (Maresme) de dilluns passat, va ser un escamot violent clarament organitzat que va actuar, i fins i tot va fer ferits. Una vegada més, i ja és norma, no hi ha hagut cap detenció de la policia, tot i que només cal mirar les xarxes per reconèixer alguns dels seus autors. Sorprèn la passivitat policíaca, sobretot per part dels Mossos, tan diligents en el passat a neutralitzar grups d’extrema dreta, i que ara, potser per l’aplicació del 155, sembla que no hi siguin.

La solució a aquest creixement de la violència no és demanar la ‘neutralitat’ de l’espai públic, com ha fet el delegat del govern espanyol, Enric Millo, amb l’aplaudiment d’algun batlle socialista. Això és promoure la censura i retallar la llibertat d’expressió. La solució hauria de ser que l’espai públic fos plural i que tothom hi pogués dir la seva sense por de ser agredit. L’independentisme no pot recular ni un centímetre en la defensa de la llibertat d’expressió, però també ha d’evitar caure en qualsevol provocació que desencadeni violència i, fins i tot, pot millorar algunes de les seves formes de protestar. Si es tracta d’anar a la platja, potser les creus no són el millor símbol. Ara que comença la temporada d’estiu, potser seria més adequat repartir pilotes, tovalloles o para-sols de color groc.

MÉS QÜESTIONS

L’empresonament de Zaplana i el cas Gürtel reforcen el Botànic. A un any de les eleccions municipals i a les Corts, les forces que integren el govern valencià no amaguen una certa satisfacció per la crisi que viu el PP després de la sentència del cas Gürtel i, sobretot, per l’empresonament de l’ex-president Eduardo Zaplana. En aquests moments, tant el PSPV com Compromís veuen reforçades les expectatives electorals davant una marca, la del PP, que ha quedat molt tocada. Fins i tot, ho reconeix la presidenta del PP, Isabel Bonig. Els tímids intents dels populars de defensar-se –sigui assenyalant la connexió de Zaplana amb Ciutadans, sigui apuntant al presumpte finançament irregular del PSPV i el Bloc o recordant en privat que diversos càrrecs socialistes van ser condemnats els anys noranta pel cas Filesa– són arguments insuficients i massa febles per a aturar la polèmica generada. L’altre partit beneficiat per la crisi és Ciutadans, que es pot presentar davant l’electorat del PP com un partit que defensa propostes similars però que està net de corrupció. Si no canvien gaire les coses, qui té les de guanyar són els partits del govern, que, si no hi ha sorpreses, podran reeditar la coalició que els va dur al Palau de la Generalitat.

El PP balear també fa autocrítica pel cas Gürtel. La sentència del cas Gürtel ha generat una onada de constricció entre els dirigents del partit, també a les Illes. El secretari general, Antoni Fuster, ha explicat que el partit sentia ‘vergonya’ per la sentència i que demanarien disculpes les vegades que calgués. ‘Evidentment, no ens agrada que ex-companys de partit hagin ficat mà a la caixa’, ha reiterat Fuster, que celebra que hagin acabat ‘on la justícia ha decidit que han d’acabar’, en referència als condemnats per l’Audiència espanyola. De tota manera, ha recordat que el 99% dels militants del partit ‘són gent honrada que fa les coses bé i treballa per aquesta terra’.

El TSJ retorna el concert a vuit escoles que el Consell havia suprimit. El Tribunal Superior de Justícia valencià ha estimat parcialment cinc recursos interposats contra el decret de la Conselleria d’Educació que regula l’ensenyament concertat i contra el reglament que fixa els criteris per a l’accés o renovació d’aquests. El TSJ ha resolt els casos particulars de vuit centres educatius que havien recorregut la no-renovació o la reducció del nombre d’aules que tenien concertades, un dels quals és el Pilar de València. El tribunal els ha acceptat els recursos i els ha reconegut el dret de conservar les aules concertades que la Generalitat no els havia renovat. Textualment, explica: ‘No solament no pot extingir-los unilateralment, sinó que ha de renovar-los sempre que el col·legi continue complint els requisits que marca el precepte.’ D’aquesta manera, el TSJ valencià dóna la raó, en algunes de les seves pretensions, als recurrents que van impugnar la disposició general del decret, però també avala la legalitat de part de la norma recorreguda i empara la Conselleria d’Educació en la seva decisió de suprimir els concerts de Formació Professional Bàsica per manca d’alumnat matriculat.

PEL FORAT DEL PANY

La batllia de Barcelona serà la batalla clau de les municipals de l’any que ve al Principat. No pas per als partits i prou sinó també per als qui es van movent per lliure, com Jordi Graupera i Ferran Mascarell. Tots dos es van reunir ahir per compartir projectes i, segons que sembla, hi va haver força sintonia a l’hora de pressionar ERC i el PDECat per fer unes primàries obertes a tot el sobiranisme. Una possibilitat que els partits no veuen amb gaire bons ulls.

LA XIFRA

6 municipis de Catalunya Nord acolliran el festival ‘Liceu a la fresca’ després del conveni que han signat a la Casa de la Generalitat a Perpinyà. L’òpera Manon Lescaut es podrà veure retransmesa a Perpinyà, Cotlliure, Arles, Pesillà, Morellàs i Prats de Molló el dia 16 de juny.

TAL DIA COM AVUI

El 25 de maig de 1977 s’estrena el film ‘Una nova esperança’, el primer (tot i que és el quart episodi) de la saga ‘La guerra de les galàxies’, creada pel guionista, productor i director George Lucas. Es convertirà en el film amb més recaptació a finestreta de la història.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any