19.11.2025 - 21:40
The Washington Post · Heidi Levine, Louisa Loveluck i Lior Soroka
Jaba, Cisjordània. Les autoritats polítiques i militars israelianes malden per contenir l’onada d’atacs perpetrats darrerament per colons a Cisjordània. Grups d’assaltants han atacat veïns palestins, han calat foc a una mesquita i, fins i tot, han agredit i ferit els soldats israelians que van ajudar a enderrocar un assentament il·legal aquesta setmana, prop de la conflictiva ciutat d’Hebron.
Els atacs, a càrrec de grups itinerants d’homes i nens emmascarats, reflecteixen la impunitat amb què el govern israelià ha permès d’actuar als colons jueus a Cisjordània, com també les divisions entre els colons més radicals, que creuen tenir un dret diví sobre la propietat de terra, i part de les forces de seguretat israelianes, que consideren que la violència a Cisjordània desestabilitza l’estat palestí.
Aquests darrers dies, autoritats del govern israelià –fins i tot el primer ministre, Benjamin Netanyahu, i el ministre de Defensa, Israel Katz– han condemnat la violència, que han coincidit a atribuir a un grup petit d’extremistes. Part de l’elit política i militar d’Israel, tanmateix, en culpa el govern, que acusen d’impulsar mesures que fomenten –o si més no toleren– la violència dels colons.
“Israel cull allò que sembrà: la política racista de pressionar i perjudicar els palestins mentre es dóna llibertat d’acció total al terrorisme jueu”, afirma Israel Ziv, un general jubilat que va encapçalar el Directori d’Operacions de les Forces de Defensa d’Israel. “L’estat ha perdut el control. El problema no són tan sols les mesures que han pres els nostres dirigents, sinó també el silenci del govern sobre aquests atacs, que no ha volgut condemnar ni actuar per aturar-los.”
El govern israelià, encapçalat per Netanyahu, ha ofert suport a l’expansió dels assentaments jueus a Cisjordània, sovint prenent mesures dràstiques per a garantir que l’estat israelià mantingui el control sobre la majoria del territori. El govern Netanyahu no tan sols ha aprovat construccions d’habitatges i infrastructures als assentaments israelians a un ritme de rècord; també ha accelerat els enderrocaments de propietats palestines i ha llevat prioritat a les investigacions judicials sobre atacs contra palestins, segons els grups de defensa dels drets humans.
Enguany, la xifra d’atacs perpetrats per colons o soldats israelians contra comunitats agrícoles palestines ha superat la de qualsevol any d’ençà que l’ONU començà a comptar aquesta mena d’atacs, el 2006. Durant la collita anual d’olives, que és a punt d’acabar, bandes d’extremistes jueus han calat foc a cotxes, han saquejat maquinària agrícola i han destruït més de 5.700 oliveres en 87 pobles palestins.
Dijous de la setmana passada, els colons calaren foc a una mesquita al poble cisjordà de Deir Istiya, a uns vuit quilòmetres al nord-oest de l’assentament jueu d’Ariel. Abans d’anar-se’n, els atacants escrigueren un missatge adreçat al cap del comandament central de l’exèrcit israelià a la façana de l’edifici. “No tenim por, tornarem”, feia la pintada.
Dilluns, al sud de Cisjordània, l’exèrcit israelià prengué la mesura poc habitual de desmantellar un assentament il·legal, cosa que desfermà una onada d’enfrontaments amb les forces de seguretat, segons que informaren els mitjans de comunicació locals. En qüestió d’hores, bandes de joves es presentaren en dos pobles palestins de la vora, on van calar foc a propietats i van agredir-hi els veïns.
Musa Mashaaleh –veïna de Jaba, un d’aquests dos pobles– recorda sentir els assaltants acostar-se a poc a poc a casa seva i veure, per les càmeres de seguretat, com uns homes emmascarats calaven foc al seu cotxe i llançaven pedres contra casa seva.
En total, els colons cremaren quatre cotxes i dos edificis, segons que explica Mohàmmad Abu Subhieh, membre del govern local. “Un li va dir a la meva neboda que tornarien i que calarien foc a casa nostra”, diu.
Els veïns del poble expliquen a The Washington Post que l’exèrcit israelià no hi va arribar fins als volts de les set del vespre, quan ja feia hores que els colons se n’havien anat. “El punt de control de l’exèrcit [israelià] és a cent metres del nostre poble. Haurien pogut impedir l’atac, si ho haguessin volgut”, diu Subhieh.
En un comunicat publicat dilluns a la nit, les Forces de Defensa d’Israel (FDI) anunciaren que treballaven per localitzar els agressors. “Aquests incidents violents desvien l’atenció dels comandants i soldats de la seva missió principal, la defensa i la lluita contra el terrorisme”, deia el text. L’exèrcit israelià no ha respost a les preguntes de The Washington Post sobre els episodis de violència a Cisjordània d’aquests darrers dies.
Molts analistes, tanmateix, coincideixen a assenyalar el govern com a responsable de l’onada de violència d’aquests darrers mesos i l’acusen d’atiar deliberadament les flames de l’odi sectari. Netanyahu –el primer ministre que més temps ha ocupat el càrrec de la història d’Israel– revalidà el mandat l’any 2022 gràcies a un acord de coalició que prometia de “promoure i desenvolupar els assentaments en totes les parts de la Terra d’Israel”, incloent-hi Judea i Samaria, el nom bíblic de Cisjordània. El ministre de Seguretat Nacional del govern israelià, Itamar Ben-Gvir, i el ministre de Finances, Bezalel Smotrich, han estat figures clau en la campanya perquè Israel annexioni formalment el territori.
“Es dediquen a agitar el vesper, i quan les vespes els piquen, s’espanten”, afirma Ziv, el general jubilat.
Ofer Shelah, ex-diputat del parlament israelià i actual investigador de l’Institut d’Estudis de Seguretat Nacional de Tel-Aviv, atribueix l’augment de la violència a Cisjordània al fet que “els colons saben que el govern els fa costat”. I diu també: “Si hi afegim la inoperància de la policia, i el fet que tant la policia com el Shin Bet [l’agència de seguretat interna d’Israel] tenen recursos limitats, el resultat és aquest. No hauria de sorprendre ningú.”
Yair Golan, cap del Partit Demòcrata d’Israel i ex-cap de l’Estat Major de l’exèrcit israelià, ha instat el govern a catalogar els atacs de “terrorisme jueu”. “De quina altra manera es pot descriure això? Si els responsables haguessin estat palestins, en diríem ‘terrorisme palestí’”, va dir en una entrevista amb Kan News, la televisió pública israeliana. “Un país que és incapaç de protegir-se dels terroristes i de defensar l’estat de dret està condemnat a l’extinció.”
Abans-d’ahir, Kan News informà que els quatre colons detinguts durant l’enderrocament de Tzur Misgavi havien estat alliberats, i que no s’havia fet cap detenció per la violència a Jaba. Hores més tard, l’exèrcit anuncià que havia “neutralitzat dos terroristes” a Gush Etzion, a Cisjordània, després d’un atropellament i apunyalament que causà la mort d’un home de setanta-un anys i deixà tres ferits més. Un funcionari de seguretat israelià, que accedeix a parlar amb The Washington Post anònimament perquè no està autoritzat a fer declaracions als mitjans de comunicació, explica que els atacants eren palestins d’Hebron i del poble de Beit Ummar.
“Nombrosos destacaments de les FDI fan controls de carretera, envoltant els llogarets i escorcollant la zona”, va dir l’exèrcit en un comunicat publicat poc després de l’atac, que Hamàs descrigué com “una resposta natural a l’escalada de violència i als intents de l’ocupació d’eliminar la causa palestina”.
Els cossos dels atacants continuaven estesos al voral de la carretera, envoltats d’agents de la policia, quan els periodistes de The Washington Post passaren per la zona dimarts a la tarda. La notícia de l’atac no trigà a circular en un multitudinari grup de WhatsApp de colons israelians.
“Si tothom se sentís segur a casa seva, ningú no tindria la necessitat de fer justícia pel seu compte per a poder garantir la seva seguretat”, rebla un colon israelià.
Loveluck informa de Londres estant; Soroka, de Tel-Aviv estant.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb