24.03.2026 - 19:40
|
Actualització: 24.03.2026 - 20:39
Cinc ex-consellers de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’han unit per plantar cara judicialment al trasllat de les pintures de Sixena. Són Lluís Puig, Joan Manuel Tresserras, Ferran Mascarell, Laura Borràs i Àngels Ponsa. Tots cinc, sota la batuta de l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, han presentat una querella criminal al Tribunal Superior de Justícia d’Aragó en relació amb l’execució de la sentència sobre les pintures murals.
La querella l’han presentada contra la magistrada Rocío Pilar Vargas Magallón i els responsables del govern de l’Aragó i de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, que van impulsar l’execució forçosa de la sentència de l’any 2016 que ordena el trasllat de les obres del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) fins al monestir aragonès. La querella inclou delictes de prevaricació i dany al patrimoni.
Objectiu: frenar la destrucció de les pintures
L’acció judicial l’han presentada aquesta tarda en un acte a les Cotxeres de Sants de Barcelona que duia el nom de “Sixena. Defensem els murals”. El conseller Puig, que ha estat l’impulsor de la querella, diu que els mou l’esperit de fer complir les lleis de patrimoni català aprovat pel parlament. “Avui pot ser la penúltima acció que ens queda. L’última serà encadenar-nos a les portes del MNAC si és el darrer acte”, ha dit.
Segons Puig, el procés judicial ja encara la recta final. Ha explicat que Alonso-Cuevillas és qui es va adonar que encara hi havia una escletxa en el codi penal. “Tant de bo aquesta querella aturi el dany irreparable de les destruccions de les pintures”, ha dit Puig.
Cuevillas ha explicat que la querella la presenten amb dues finalitats. La primera: “Donar instruments al sistema judicial espanyol per a trobar una solució.” I la segona és que l’estat espanyol posi la querella en coneixement de l’ICCROM (organisme intergovernamental internacional).
Malestar amb les institucions públiques del PSC
Cuevillas s’ha queixat de la desídia de la Generalitat, que no va voler interposar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) espanyol de resultes de la sentència ferma, i del “paper d’invisibilitat” del Ministeri de Cultura espanyol i de l’Ajuntament de Barcelona. “No han mogut ni un fil per salvar les obres. Si es destrueixen, tota la humanitat hi surt perdent”, ha dit.
El conseller Mascarell també ha criticat durament les institucions. “Aquest afer és essencialment polític i necessitem donar-hi una resposta de caràcter polític. Si som aquí els consellers és perquè la resposta política que es dóna és feble”, ha dit. A més, s’ha queixat del simbolisme que hi ha al darrere del fet que el poble català hagi de tornar les pintures. “I sense que el Prado hagi de tornar res a ningú. Això pretén ser una humiliació”, ha dit Mascarell.
Acusacions de prevaricació i dany al patrimoni
Els ex-consellers sostenen que l’execució d’aquesta sentència pot implicar danys irreversibles a unes obres catalogades com a Béns d’Interès Cultural (BIC), que tenen el màxim nivell de protecció jurídica.
En l’escrit, la querella assenyala directament la magistrada Rocío Pilar Vargas Magallón i li atribueixen un presumpte delicte de prevaricació per haver dictat resolucions que, segons que diuen, serien “manifestament injustes” pel fet d’ordenar un trasllat que podria vulnerar la legislació de protecció del patrimoni històric. Cuevillas assenyala que, amb aquest conflicte, l’execució de la sentència que ordena el trasllat hauria de decaure.
Els ex-consellers també apunten a possibles responsabilitats penals dels polítics que van instar l’execució, que acusen d’actuar com a inductors d’un delicte contra el patrimoni històric.
Perill de destrucció de les pintures
La querella subratlla que informes tècnics i pericials –incloent-hi estudis d’experts internacionals– alerten que el desmuntatge i trasllat de les obres podria causar-ne la destrucció parcial o total. Segons el text, aquests riscs ja van ser reconeguts en procediments anteriors, en què fins i tot es va denegar una execució provisional per la possibilitat de danys als béns.
Les pintures ara perillen, però el conflicte fa anys que s’arrossega. Ho ha recordat el conseller Tresserras, que ha dit que en ple franquisme ja es va començar a activar la maquinària espanyola. Segons que ha recordat, aleshores hi va haver una segregació del bisbat de Tortosa i Lleida. “Fins als anys noranta, es van fent segregació de parròquies per fer coincidir els límits de les demarcacions episcopals amb les provincials, i això posa en risc el patrimoni de la franja amb la cultura catalana”, ha dit Tresserras.
La consellera Borràs ha insistit que el cas de Sixena és clarament un conflicte de naturalesa política, amb criteris de conservació i imposicions de caràcter legal. “El litigi afecta per a veure quina responsabilitat assumim. En realitat, és un mirall que reflecteix els nostres valors”, ha dit. També ha volgut diferenciar preservar de posseir. “Preservar és garantir la supervivència i cap decisió legal no hauria d’estar per sobre del principi de preservació material. La pregunta no és on han de ser les obres, sinó com es poden conservar”, ha dit.
Defensa del patrimoni i petició d’investigació
Els ex-consellers argumenten que la protecció del patrimoni històric, reconeguda a la constitució espanyola, ha de prevaler sobre drets com ara els de propietat o possessió. Sobre aquest aspecte, la consellera Ponsa ha dit: “L’atac contra el patrimoni cultural és un atac contra la ciutadania. Els béns els hem mantingut entre tots nosaltres. Els hem preservat amb molt bon estat de conservació. Tenim l’obligació de garantir que el patrimoni arribi a les futures generacions.”
Consideren que executar la sentència en les condicions actuals podria implicar la comissió d’un delicte, i demanen al tribunal que investigui els fets per evitar un dany irreversible a unes obres que qualifiquen de “insubstituïbles” i d’interès universal.
En la querella sol·liciten la pràctica de diligències, incloent-hi la declaració dels querellats i la identificació dels responsables polítics que van ordenar d’instar l’execució de la sentència.
L’Aragó veu la querella com un “agreujament del conflicte”
Aquest matí, abans d’haver-se fet públic el contingut de la querella, el govern de l’Aragó ja deia que la querella és un “agreujament del conflicte”. El director general de Cultura aragonès, Pedro Olloqui, ha qualificat la iniciativa de “política intimidatòria i inacceptable”, i ha anunciat que donaran suport als aragonesos que es trobin involucrats en el procés judicial.
Olloqui, en una conferència de premsa, ha dit que el Tribunal Suprem espanyol ja ha reconegut la titularitat dels béns a l’Aragó i ha establert l’obligatorietat del trasllat, amb un termini entre 7 mesos i 18. Alhora, ha lamentat que s’hagi denegat recentment la cessió de cinc taules de l’altar major de Sixena, sol·licitades per a una exposició temporal, i ha criticat la manca de col·laboració de les institucions catalanes.
El director general també ha acusat el ministre de Cultura espanyol, Ernest Urtasun, de decantar-se pels “interessos independentistes” i de no haver escoltat els tècnics aragonesos en el debat sobre el trasllat dels murals.
