Una catedràtica testifica que la barrancada era previsible i que l’alerta s’hauria pogut enviar a les tres de la vesprada

La catedràtica de Geografia Física de la Universitat de València Ana Camarasa ha assegurat que les riuades del 29 d’octubre eren previsibles hores abans que es produïssin els desbordaments greus i ha criticat que l’alerta oficial arribés massa tard. Ho ha dit en una declaració com a testimoni davant la jutgessa que investiga la gestió de la gota freda. “Sabíem que l’aigua havia d’arribar a la desembocadura, sí o sí”, diu Camarasa. L’alerta, considera, s’hauria d’haver enviat almenys a les tres de la tarda, quan va començar la segona tanda de precipitacions fortes, però fins i tot les riuades es podrien haver previst abans. En canvi, el missatge massiu no es va enviar fins a les 20.11, i amb un contingut que, segons ella, era “poc aclaridor” i “insuficient”. “A aquella hora, ja no era temps d’alertar, sinó de dir a la gent: ‘poseu-vos a recer’”, afegeix.

Segons que explica, la situació que es va viure aquell dia al barranc de Torrent (també conegut com a rambla del Poio) era tècnicament previsible, atès que reunia tots els factors de risc. D’una banda, el sòl estava humit per les pluges dels dies anteriors i no podia absorbir més aigua. D’una altra, la part baixa de la conca estava molt impermeabilitzada per la urbanització massiva i l’ús del ciment. I, per últim, la intensitat de la pluja era molt alta i es mantenia durant hores. “És com intentar omplir una ampolla amb una galleda: se’n vessa més de la meitat”, exemplifica.

Camarasa recorda que, en condicions normals, solament s’escola cap a la rambla un 6% o 7% de l’aigua que plou, però aquell dia es calcula que ho feia més del 60%. A més, diu que la Universitat de València ja havia fet informes el 2021 advertint del risc elevat que representava el barranc. “El problema no són els pics puntuals de 80 mm/h, sinó que durant cinc hores seguides la intensitat no baixàs d’aquests nivells”, remarca. La investigadora també denuncia la falta de coordinació i de planificació prèvia. Considera que el comitè d’emergència (CECOPI) s’hauria d’haver reunit el dia abans o almenys a primera hora del mateix dia, quan ja hi havia un avís meteorològic vermell. “En moments de caos és molt difícil planificar la resposta. Cal fer-ho abans”, adverteix.

Per a Camarasa, el problema també rau en la manca de percepció del risc per part de la població: “Un barranc que normalment no porta aigua es converteix en un lloc per llençar les deixalles. Però quan baixa aigua, s’enduu cotxes, cases, el que trobi pel camí.” I reitera que caldria haver tingut algú controlant els barrancs que ja estaven afectats i els que ho estarien poc després, “perquè la previsió meteorològica ja ho deia”. La declaració d’Ana Camarasa s’afegeix a altres testimonis que han posat en qüestió la resposta institucional davant la gota freda del 29 d’octubre. La causa continua oberta al jutjat d’instrucció número 3 de Catarroja.