Catalunya encara el 2023 tot esperant créixer un 1,8%

  • La Cambra de Comerç, malgrat l’alentiment generalitzat de l’entorn, apuja la previsió d’augment del PIB català d’enguany. L’evolució del consum familiar, la inflació i els tipus d’interès en seran les claus

Jordi Goula
31.01.2023 - 19:50
VilaWeb

Aquest matí ens hem llevat amb la notícia de l’FMI sobre l’economia mundial. La institució ha augmentat de dues dècimes la previsió de creixement per al 2023, any en què l’economia mundial frenarà la seva expansió al 2,9% –venint del 3,4% del 2022–, i alhora s’anticipa un rebot del 3,1% d’ací a un any. De fet, les previsions són relativament positives. A més de ser la primera revisió a l’alça en un any sobre el creixement global del PIB, l’FMI també parla de pic d’inflació. Després de dos anys de pujades constants de la taxa d’inflació, finalment, li sembla que el creixement dels preus es començarà a moderar. En el cas d’Europa hi ha de tot. A Alemanya, per exemple, li retira el creixement negatiu, però a l’estat espanyol l’hi rebaixa a l’1,1% el d’enguany. Malgrat tot serà el creixement més alt dels grans estats de la zona euro.

Ha estat una jornada de previsions, perquè, a mig matí, la Cambra de Comerç ha presentat l’informe de conjuntura catalana del quart trimestre del 2022, en què fa una mirada aprofundida de l’any que acabem d’encetar. Cal dir de seguida que s’ha fet amb totes les prevencions. “Constatada l’elevada dificultat d’elaborar previsions econòmiques per les incerteses existents actualment, la principal tasca dels economistes és entendre –i prioritzar– quins són els elements que condicionaran l’activitat econòmica a futur”, diu l’informe.

Ara com ara, el raonament que fa l’informe de les principals variables que més influiran en l’evolució de l’economia catalana em sembla molt correcte. Una altra cosa serà si apareixen sorpreses. Les tres potes en què basen el creixement final de l’economia per al 2023 són l’evolució del consum privat, l’evolució dels preus –sobretot amb la inflació subjacent– i l’actuació del BCE amb els tipus d’interès. A partir d’aquests tres punts nuclears, hi ha un reguitzell d’aspectes de segon ordre, que també han de tenir-hi un paper important, segons com es desviïn sobre la previsió.

Però anem als tres punts principals. Quant al consum de les llars, el 2022 s’ha caracteritzat per una forta creació d’ocupació i una intensa reducció de l’estalvi anual de les famílies per a compensar la pèrdua de capacitat adquisitiva dels salaris, factors que han estat decisius per a impulsar el consum privat. Aquests dos factors enguany seran diferents. Com que es creixerà menys, no es crearà tanta ocupació i cal pensar que una bona part de l’estalvi aplegat durant la pandèmia ja s’ha gastat. Els models utilitzats per la Cambra preveuen de tancar el 2022 amb un creixement del consum entorn del 2,2%. I, amb vista al 2023, es preveu que continuï aquest procés d’alentiment, fet que situarà l’avenç del consum de les famílies cap a l’1,0%.

Òbviament, més enllà de l’esgotament d’alguns dels factors que han impulsat l’activitat aquests darrers trimestres, el principal risc per a l’evolució del creixement és la gran persistència de la puja de preus. Per això els autors recorren a l’enquesta de clima empresarial a Catalunya, on s’apunta que el trasllat de l’augment dels costs de moltes empreses als preus de venda encara no s’ha acabat. És un senyal d’atenció, perquè si es manté aquesta tendència la inflació subjacent (que exclou el preu de l’energia i els aliments no elaborats) es pot mantenir en nivells alts. L’informe carrega les tintes, sobretot, en els béns alimentaris elaborats.

Cal parar atenció al risc que hi acabi havent els anomenats “efectes de segona ronda”. És a dir, que els creixements conjunturals derivats d’una forta inflació puguin fer créixer molt els preus i de manera persistent, a causa del trasllat dels costs als preus per part de les empreses. Això pot originar augments generalitzats i elevats dels salaris i causar novament un encariment dels preus. Amb tot, la Cambra espera per al 2023 una taxa mitjana anual de vora el 4,3% (el 2022 ha estat del 8%). Això és compatible amb la possibilitat de tancar l’any amb taxes interanuals entorn del 3,0%. “Naturalment, aquestes prediccions comporten una elevada incertesa, i s’han d’interpretar com una previsió en absència de nous xocs pel costat de l’oferta”, afegeix.

Evidentment, la continuïtat d’una inflació elevada i persistent pot significar un augment més intens dels tipus d’interès per part del BCE, cosa que perjudicaria les famílies i el teixit productiu. A la inversió empresarial, per exemple, s’hi preveu una clara reducció: d’una taxa del 5,7% el 2022 al 2,8% el 2023. Aquesta previsió, no obstant això, resta molt condicionada per l’evolució dels tipus d’interès. Cal tenir en compte, com a indicador, que l’euríbor a dotze mesos ha passat del -0,5% a començament d’any al 3,3% a final d’any. La Cambra recorda, a més, que l’evolució de la inversió anirà molt vinculada amb la capacitat d’execució dels fons Next Generation EU per les administracions públiques.

Finalment, un dels factors més positius de l’evolució econòmica del 2022 ha estat el dinamisme de les exportacions de béns i serveis. Aquest fet s’ha traduït en una aportació més gran al creixement del sector exterior, perquè les importacions han crescut a un ritme inferior, en consonància amb la debilitat del consum privat i la desacceleració de la inversió. Per al conjunt de l’any passat, les estimacions elaborades per la Cambra i AQR-Lab (UB) indiquen un augment de les exportacions de béns i serveis del 14,9% (superior a la previsió de fa tres mesos). I per al 2023 es preveu una taxa de creixement del 6,2%, en consonància amb l’activitat menor que tindran els nostres clients principals.

En definitiva, la Cambra conclou que la desacceleració del ritme de creixement de l’últim trimestre del 2022 tindria continuïtat el primer del 2023 (avenç previst del 2,3% interanual, dues dècimes menys que el 2,5% estimat per al quart del 2022), a causa d’una contribució positiva més moderada del consum privat i del turisme estranger. Per al conjunt de l’any, la previsió és que l’economia catalana creixi d’un 1,8% (dues dècimes més que en l’informe anterior). I un punt important, com em comenta la presidenta de la Cambra, Mònica Roca: “Si bé durant el 2022 l’economia ha anat de més a menys, el 2023 anirà de menys a més. Catalunya continuarà creixent durant l’any i podrà recuperar els nivells d’activitat anteriors a la pandèmia, segurament a final d’any.”

Un altre fet positiu que destaca l’informe és que, tot i la moderació del creixement, Catalunya continuarà creant ocupació (creixement de l’1,5% el 2023), i això permetrà de reduir la taxa de desocupació fins al 9,1% (quatre dècimes menys que el 2022). Estic convençut que hi haurà canvis i més canvis sobre aquestes previsions durant l’any. És cosa segura. Però al pronòstic d’ara ja m’hi apuntaria.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any