26.01.2024 - 19:50
El quart trimestre del 2023, la població activa a Catalunya va batre un nou rècord, amb gairebé 4,1 milions de persones (4.082.900), d’acord amb les estimacions de l’enquesta de població activa (EPA) del quart trimestre, publicada aquest matí. Per una altra banda, el 2023 també va tancar amb un rècord d’ocupats a Catalunya, de 3.716.600. En aquestes bones xifres globals hi ha un aspecte positiu i un de negatiu, que destaquen sobre la resta.
El primer és la generació d’ocupació. Durant l’any es van crear gairebé 200.000 llocs de feina, que representen la quarta part del total generat a l’estat espanyol. Preferentment, en el sector serveis. És el segon increment interanual més voluminós de la sèrie històrica després del quart trimestre del 2005. Aquest augment en valor absolut representa un creixement del 3,9%, i això vol dir tres coses. Primera, una forta acceleració respecte de l’any 2022, quan va créixer d’un 2,1%. Segona, que el ritme anual és superior al de tot l’estat (3,0%). I tercera, que també és superior al creixement esperat del PIB, que estarà al voltant del 2,5% tot l’any. Aquesta darrera diferència, tot tenint en compte que en el quart trimestre es frena la progressió, indica que la productivitat aparent del nostre sistema econòmic haurà baixat. En unes altres paraules, que una gran part de l’augment de nous treballadors que han entrat al mercat aporta poc valor afegit.
El secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta, ha lamentat avui aquesta pèrdua de productivitat el 2023, amb una escletxa entre el nombre d’ocupats i la capacitat de producció (el tercer trimestre registra un ritme interanual de l’1,8%, mentre que el 2022 se situava al 3,8%). A més, ha explicat: “La taxa d’activitat és del 61,98% a Catalunya i la taxa d’ocupació és del 56,42%, xifres que se situen lluny de les dades de les economies del nostre entorn amb les quals competim.”
Amb les dades de l’EPA a la mà, veiem que l’ocupació als serveis ha crescut d’un 5,25% en tot l’any. Hi destaquen, sobretot, les activitats immobiliàries, professionals i tècniques, amb un 12,6%, i l’hostaleria, amb un 10%. Després, amb un 9,5%, ve el comerç a l’engròs i la reparació de vehicles de motor; transport i emmagatzematge, amb un 8%; activitats financeres i assegurances, amb un 7,1%; i les administracions públiques, amb un 6,4%. Només hi ha creixements negatius dins els serveis, en les activitats administratives (-0,9%) i en l’educació (-5%).
A la indústria, l’ocupació ha augmentat d’un minso 1,9%, i destaca la maquinària, material elèctric i de transport, amb un 11,3%, i la baixada en el subsector químic, amb un 6,8%. La construcció, malgrat haver acabat el quart trimestre amb un augment de la contractació, el saldo anual baixa d’un 1,9%.
Segons l’Observatori del Treball de la Generalitat, atesa la situació professional, el treball per compte propi i el treball assalariat s’eleven gairebé amb la mateixa intensitat (+5,7% i +5,6%, respectivament). En el primer cas, gràcies en part als autònoms sense assalariats (+5,2%) i en el segon, a l’ocupació assalariada indefinida (+7,1%), atès que la temporal s’ha contret d’un 3,1%. Com a resultat, la taxa de temporalitat marca un nou mínim històric (13,3%).
Quant a la població desocupada total, continua descendint en còmput anual (-5,4%, 20.900 menys). Com a dada destacada, cal assenyalar que baixen amb més intensitat els aturats que fa més d’un any que cerquen de feina (-7,8%; 11.300 menys).
Però, del meu punt de vista, l’aspecte preocupant el trobem, precisament, en l’evolució de la desocupació. En el quart trimestre, la taxa de desocupació ha estat del 8,97%. Comparada amb la del tancament de l’any anterior (9,91%) o amb la de tot l’estat (11,76%), és positiva, però no podem perdre de vista que en el tercer i quart trimestre ha augmentat sobre l’anterior. Recordem que en el segon la taxa era del 8,44%.
I, dins aquest apartat, tampoc hem d’estar contents –més aviat al contrari– amb la taxa que afecta els joves (16-24 anys). En el tancament del 2022 era del 19,7%, i ara és del 24,8%. És un salt molt fort –fins i tot exagerat– i ens hauria de posar en alerta. Pensem, per exemple, que la diferència de taxes juvenils amb tot l’estat ara fa un any era menor en gairebé 10 punts percentuals i ara s’ha reduït a menys de 4 punts (24,8% davant 28,4%).
Josep Ginesta ha destacat que, malgrat la resistència del mercat de treball i la resiliència de l’economia i l’esforç del nostre empresariat, encara tenim problemes estructurals importants que ens resten competitivitat. De totes maneres, ha considerat positiu que els mercats de treball català i espanyol mantinguessin quotes de millora en l’ocupació i en la població activa el 2023, i que es reduís parcialment la taxa d’atur. Aquesta qüestió l’atribueix al fet que els empresaris “encara creen llocs de treball i generen riquesa en benefici del progrés sostenible”, i fan front a les crisis que afecten l’economia global, com ara la situació inflacionària.
Però, a parer meu, la clau del que va passar l’any passat, la tenim en el nombre important de persones que han volgut entrar en el mercat laboral, com ja he indicat al començament. És a dir, això que l’EPA anomena els actius. Hem de pensar que els nous actius a tot l’estat espanyol han estat 590.000, mentre que a Catalunya i prou n’hi ha hagut 177.000. Això vol dir que, de cada cent persones que han volgut entrar al mercat a tot l’estat, trenta han entrat al mercat català. Un percentatge del 30% és molt elevat, si tenim en compte que la grandària relativa del nostre mercat és la d’aplegar un 17% de tota l’ocupació estatal.
Sense cap mena de dubte, aquesta entrada massiva de nouvinguts al mercat de treball té a veure amb l’augment de l’atur, ja que ha desbordat les possibilitats que ha ofert una activitat que, no ho oblidem, ha anat amb una clara tendència a la baixa. D’acord amb aquestes dades, encara em sembla més digne de lloança la quantitat d’ocupació que ha generat l’esforç de la xarxa empresarial catalana.
