El Catalangate esclata a Suïssa: Espanya podria ser investigada per espionatge polític

  • La defensa d’Anna Gabriel presentarà una denúncia penal a les autoritats suïsses per possible intromissió en la sobirania nacional

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
29.04.2022 - 21:50
Actualització: 01.05.2022 - 14:52

Hi ha tres afectats per l’espionatge del Catalangate que són residents a Suïssa, i això pot fer que els responsables espanyols d’haver introduït Pegasus als mòbils de Marta Rovira, Anna Gabriel i el desenvolupador informàtic Jordi Baylina hagin comès delictes contra l’estat suís, concretament d’intromissió il·legal en la sobirania de l’estat per a dur a terme activitats en benefici d’un altre estat i d’espionatge polític. Són delictes recollits en el codi penal que, en cas que aquest espionatge s’hagi fet sense el consentiment de les autoritats de Suïssa, poden implicar penes de presó. Això ha fet que aquesta setmana l’escàndol d’espionatge hagi esclatat també a Suïssa, on la premsa ha exigit accions judicials urgents. Una de les afectades, Anna Gabriel, també presentarà una denúncia a la fiscalia perquè investigui si l’espionatge del qual què ella ha estat víctima, com a resident a Suïssa, constitueix un d’aquests delictes contra l’estat.

Ho ha explicat l’advocat de Gabriel, Olivier Peter, en declaracions a VilaWeb: “No es pot fer cap investigació, ni cap acte policial ni oficial, sense l’autorització judicial de Suïssa, perquè, si no, és un crim contra la seguretat nacional de Suïssa. Encara que la víctima de l’espionatge no faci una denúncia penal formal, és l’estat que és víctima, és un delicte contra l’estat, contra el poder públic suís i Suïssa ho hauria d’investigar d’ofici.”

Com que el govern suís no ha fet cap aclariment públic sobre aquesta qüestió, aquests dies vinents la defensa de Gabriel presentarà una denúncia formal al Ministeri Públic de la Confederació perquè comenci aquesta investigació. “Demanarem que la fiscalia suïssa obri una investigació d’acord amb la informació nova que tenim de l’informe de Citizen Lab sobre el Catalangate i per la informació d’El País segons la qual el CNI va investigar dirigents independentistes amb Pegasus perquè així ho podia fer a l’estranger.”

Olivier Peter
Olivier Peter, advocat d’Anna Gabriel a Suïssa. (Fotografia: Víctor Serri.)

És, en efecte, una informació nova que la defensa d’Anna Gabriel pot aportar en la investigació que facin les autoritats suïsses del cas d’espionatge que ella va patir quan ja vivia a Suïssa. En el seu cas, van introduir-li el programari Pegasus al mòbil el maig del 2019, aprofitant una vulnerabilitat de WhatsApp per la qual es van infectar 1.400 números de telèfon, entre els quals també el del president del parlament aleshores, Roger Torrent, el dirigent d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona Ernest Maragall, el director tècnic del Consell per la República, Sergi Miquel, i el militant de l’ANC Jordi Domingo.

Com a resident a Suïssa, la intromissió en el seu telèfon mòbil amb finalitats polítiques d’un altre estat és castigada penalment. La informació d’El País d’aquesta setmana, com diu Olivier Peter, és rellevant, perquè segons les fonts del CNI citades pel diari la decisió d’utilitzar Pegasus és precisament per a fer espionatge a l’estranger, per a no tenir la limitació legal de no poder demanar a les autoritats d’un altre país que intervinguin les trucades telefòniques d’una persona a qui es vol investigar. La sola decisió d’utilitzar Pegasus és prou reveladora del caràcter il·legal de l’espionatge a Gabriel, a Marta Rovira o a Jordi Baylina en territori suís. Però caldrà que les autoritats suïsses confirmin que no van autoritzar-ho.

El cas ha aixecat una enorme polseguera a Suïssa, on alguns dels principals mitjans francòfons, com Le Temps i La Tribune de Genève, han publicat articles sobre la intromissió espanyola en la sobirania suïssa amb el Catalangate. No és tan sols el fet d’haver-se introduït de manera il·legal en el mòbil de tres residents, sinó que en el cas de Marta Rovira i de Jordi Baylina es van fer servir SMS fraudulents com a esquer per a infectar-los els dispositius. En el cas de Rovira, en les dues infeccions documentades, el 12 de juny i el 13 de juliol del 2020, els autors de l’espionatge van enviar-li sengles missatges fent-se passar per entitats suïsses: l’ONG Swisspeace i el Centre per la Seguretat Pública de Ginebra (GCSP en les sigles en anglès). Són dues entitats finançades per l’estat, i en el cas del GCSP, fou fundada pel govern suís i en formen part funcionaris i ex-funcionaris de l’estat. Segons la premsa suïssa, hi ha un gran malestar perquè hagin fet servir el seu nom per a fer espionatge polític.

I alguns dels intents d’infecció del dispositiu de Jordi Baylina van ser fets amb missatges que es feien passar per remitents suïssos, com ara la companyia Swiss, amb la simulació d’un enllaç per a obtenir unes targetes d’embarcament d’uns vols que realment tenia contractats. Baylina treballa a Zug, a pocs quilòmetres de Zuric, i el cas d’espionatge es podria no haver limitat al moment en què el seu mòbil fou infectat, perquè la manera de preparar-li els missatges SMS d’esquer perquè els cliqués i el poguessin infectar requeria un treball d’intel·ligència previ molt important per part de les autoritats espanyoles, d’investigació sobre la seva vida, hàbits, afeccions i rutines professionals.

Hi ha dos delictes concrets en el codi penal suís. L’article 271, sobre activitats il·lícites en nom d’un estat estranger, en el primer punt diu: “Qualsevol persona que dugui a terme activitats per compte d’un estat estranger en territori suís sense autorització legal, quan sigui responsabilitat d’una autoritat o funcionari públic, serà castigada amb una pena privativa de llibertat no superior als tres anys o amb una multa, i en casos greus a una pena privativa de llibertat no inferior a un any”.

I l’article 272, sobre espionatge polític, diu: “Qualsevol persona que presti serveis d’intel·ligència política o organitzi aquests serveis en interès d’un estat estranger, d’un partit estranger o de qualsevol altra organització estrangera, en perjudici de Suïssa, dels seus ciutadans, residents o organitzacions, serà castigada amb una pena privativa de llibertat no superior als tres anys o amb una sanció econòmica.”

A més de la decisió de la defensa d’Anna Gabriel de presentar una denúncia penal perquè s’investigui la comissió d’aquests delictes, l’advocat de Marta Rovira, Jean-Marc Carnicé, deia a Tribune de Gèneve que estudiaven la possibilitat de fer igual. Baylina també ha posat el seu cas d’espionatge en mans d’advocats, per saber quines mesures pot emprendre. I mentrestant, l’editorial de la Tribune de Gèneve de dijous deia d’una manera contundent que el Catalangate “significa que, potencialment, els suïssos que han intercanviat missatges amb ells [Rovira, Gabriel i Baylina] també han estat espiats.” I acabava així: “En una ciutat com Ginebra, que es proposa d’elaborar normes internacionals comunes per a la governança digital, aquest espionatge als ciutadans suïssos no ha de quedar impune. Els tribunals s’han d’ocupar urgentment d’aquest cas.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor