La Gemma i la Maria (Sant Joan Despí, Baix Llobregat), la Laura (Mollerussa, Pla d’Urgell) i la Mònica (Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental) són estudiants de magisteri a la UAB i estan a Barranquilla (Colòmbia) fent pràctiques en una escola per mitjà de la Universidad del Norte. La crisi del coronavirus 2019 les ha agafades enmig de l’intercanvi, però de moment no poden tornar a Barcelona. Denuncien que la línia aèria Avianca les ha deixades a l’estacada i que el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol no desbloca la seva situació. Al consolat espanyol de Cartagena de Indias els diuen que esperen decisions del ministeri, però de moment resten confinades a la residència d’estudiants compartint espais comuns amb una vintena de persones i amb la incertesa de si podran tornar a casa o no. També han contactat amb el Departament d’Acció Exterior de la Generalitat, però els diu que no hi pot fer res perquè la repatriació és una competència del ministeri.

VilaWeb s’ha posat en contacte amb aquestes quatre catalanes atrapades a Colòmbia, desemparades per la falta de decisions del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol, que de moment no els dóna cap solució per a poder tornar a casa. Han decidit de denunciar a les xarxes i als mitjans el seu cas –no són les úniques que es troben en aquesta situació precària i incerta– per provar que el ministeri prengui ja les decisions necessàries per a repatriar-les.

Us oferim el seu relat sobre la situació actual per la qual passen.

«Fa una setmana que es van cancel·lar les classes, tant a la universitat com a l’escola de pràctiques. En aquell moment vam començar a plantejar-nos de tornar, perquè no sabíem com aniria ben bé la situació. El primer cas de coronavirus va arribar molt més tard a Colòmbia que no pas a Espanya, però vam tardar molt a reaccionar i a saber què fer. Aquí a Colòmbia després de tancar universitats i escoles, una setmana després, van començar a publicar campanyes per quedar-se a casa. Aquí a Barranquilla no es podrà sortir des de dimarts 24 fins al 13 d’abril, seran dinou dies de confinament. Només per comprar menjar i medicaments, respectant els horaris i la distància.

El primer que vam fer va ser trucar al consolat espanyol a Colòmbia. El que ens tocava per departament era el de Cartagena de Indias. Vam preguntar què ens recomanaven de fer, si era millor quedar-nos a Colòmbia i passar la quarantena aquí o tornar a casa. Ens van dir que el que ells farien i el que recomanaven com a consolat era que tornéssim, amb el primer vol que trobéssim.

Vam contactar amb Avianca, la línia aèria amb qui teníem contractat el vol per a tornar el juny. Vam canviar-lo pel primer que poguéssim agafar per tornar a casa. El consolat ens va dir que dilluns [demà] es tancaria l’espai aeri i que marxéssim abans. Vam comprar un bitllet per diumenge [avui], però abans-d’ahir ens vam assabentar que Avianca l’havia cancel·lat.

Vam anar a l’aeroport en persona per parlar amb ells i demanar si us plau que ens canviessin el vol de diumenge pel de dissabte, per assegurar-nos si estava cancel·lat o no i perquè ens el canviessin. Ens va costar 1.200 euros fer el canvi, i ara estem pendents que ens tornin els diners. Ens van assegurar que estava cancel·lat i que diumenge no sortiria cap vol des de Bogotà, però al vol de dissabte ja no hi havia espai. No ens van donar cap altra solució, perquè no hi havia més vols a cap ciutat d’Europa. Hem buscat més opcions, però ara totes les ciutats importants d’altres països estan igual o pitjor.

Vam tornar a la residència d’estudiants on vivim, que ens hi podem quedar. Cadascú té la seva situació, però compartim zones comunes amb vint estudiants més. Aquí tenim on dormir i menjar, i en aquest punt estem tranquil·les. Tot i que compartim espais amb molts estudiants i no tothom respectarà les mesures… Això suposa un risc de contagi molt alt, i la nostra assegurança mèdica internacional no cobreix pandèmies.

Hem tornat a trucar al consolat diverses vegades. Ens atenen per telèfon, però no ens donen cap solució perquè des del Ministeri d’Afers Estrangers no s’han pronunciat i no saben què poden fer. Ens han dit que hi ha uns tres mil casos a Colòmbia com el nostre, però no saben què fer perquè el ministeri no els ha donat informació. Estem apuntades a les llistes d’espera d’espanyols que han de ser repatriats, però continuem esperant i no sabem res més.

Estem bé de salut. A la residència tenim menjar, però sí que és veritat que pel carrer ens criden que tornem al nostre país. Quan entrem a una botiga ens pregunten d’on som i quant temps portem aquí. Si fa unes setmanes, se separen de nosaltres. Estem difonent per xarxes la nostra situació perquè és la manera com estem rebent més respostes. Esperem que arribi al Ministeri d’Afers Estrangers i que es comencin a moure. Que sàpiguen que estem aquí i que som molts els que estem en aquesta situació. Volem tornar i demanem si us plau que ens busquin una solució.

La família està preocupada perquè volien que tornéssim i passar la quarantena a casa. Estan movent fils des de Barcelona com poden. L’aeroport de Barcelona té constància que el nostre vol arribarà, i en canvi Avianca ens diu aquí que està cancel·lat. La informació ni encaixa. Ens va costar molt prendre la decisió de tornar, i ara sentim ràbia i impotència d’estar atrapades aquí. Estem molt enfadades amb Avianca i amb impotència que cada dia ens canvien les coses. És tot molt incert i això és el pitjor que pot passar-nos ara mateix tan lluny de casa.»

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.