Martxelo Otamendi Vicent Partal

Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

Una vegada més hem vist com s’han volgut manipular certes paraules i com s’han difós amb un significat diferent del que l’emissor va pretendre donar-los. Tan aviat com el president Torra va dir que la via d’Eslovènia podria ser adequada per a assolir la independència, mitjans de comunicació i representants polítics espanyols van considerar que aquesta era una bona oportunitat per a criticar durament el procés i de seguida van suggerir que Torra proposava una revolta armada de la ciutadania catalana.

Jo no sóc precisament la persona més indicada per a desglossar el perfil del president Torra, però sí que puc dir que, quan el vaig tenir davant meu durant dues hores per entrevistar-lo, no em va semblar pas estar davant un dirigent polític que proposava que hi hagués morts en el procés de Catalunya.

Ara, què va passar en aquest ràpid procés d’independència d’Eslovènia que s’ha esmentat tantes vegades durant aquests dies? Qui va començar a valer-se de la violència, a matar la gent? Els independentistes eslovens o l’exèrcit iugoslau, l’objectiu del qual era mantenir unida Iugoslàvia a qualsevol preu?

La informació, me l’ha oferta un reporter eslovè que tots dos coneixem bé, Vicent. En veure que el moviment ciutadà anava creixent, l’exèrcit de Iugoslàvia va començar l’atac amb tancs i els bombardaments amb avions de guerra. Aquella lluita, que no va arribar a deu dies, va causar unes quantes morts: dinou eslovens (policies i civils), quaranta-cinc iugoslaus (tots militars) i dotze estrangers. Entre els estrangers hi havia dos periodistes suïssos i alguns camioners, tots morts en un atac perpetrat per l’exèrcit aeri de Iugoslàvia contra els qui circulaven per una autopista.

Qui ha proposat de valer-se de la violència en el procés de Catalunya? Qui ha perpetrat, sense estar en guerra, el més gran dels atacs perpetrats mai a Europa contra la ciutadania en un sol dia? El Govern d’Espanya, el primer d’octubre de l’any passat. Convé de recordar-ho perquè les mentides no ens confonguin.

 


Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

Tot aquest espectacle organitzat amb la via eslovena, Martxelo, té més a veure amb els nervis del govern i de l’estat espanyols que amb cap altra cosa. Quan es va proclamar la república catalana era molt difícil d’explicar que alguns estats europeus no fessen pinya amb el govern espanyol de la manera com Madrid afirmava. Però avui determinades situacions deixen clar a l’opinió pública que les coses són diferents. I per tant cal organitzar tant soroll com siga possible per tal que el missatge no arribe nítid a la població.

Per exemple, no crec que cap lector de Berria ni de VilaWeb puga defensar avui que Bèlgica està completament contra la independència de Catalunya o que s’alinea de manera incondicional amb el govern espanyol. No diré que hi estiga a favor però és evident, pels fets, que no està en contra.

Sobre Bèlgica, el govern espanyol ha reaccionat parlant de l’excepcionalitat. Com si fossen bojos. De fet, han arribat a dir que Bèlgica donava suport a ETA, com si els belgues fossen una mena d’antiespanyols primaris. I per això la visita del president Torra a Eslovènia va causar tant malestar i va provocar les reaccions que va provocar.

No s’escapa a ningú que rebre avui el president de la Generalitat és un gest que implica tenir problemes de manera automàtica amb l’estat espanyol. I Torra va ser rebut a Eslovènia pel president de la república i pel del parlament, es va entrevistar amb polítics de tot l’arc parlamentari i va rebre suports explícits que sobretot van fer sentir molt malament a Borrell. De socialistes destacats, per exemple. No el va rebre el primer ministre, enfrontat de fa anys al president.

D’aquí la reacció histèrica contra Eslovènia per a tapar l’èxit del viatge del president de la Generalitat. Tot i això, cal tornar a repetir que no deixa de ser curiós que la diplomàcia espanyola siga tan maldestre. Perquè al final, i exagerant tant la nota, només han aconseguit d’enervar més encara els polítics eslovens i crear una crisi en aquell país.

 

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb