Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

Ha causat un interessant debat social el fet que familiars d’algunes víctimes mortals de la covid-19 hagin portat l’administració i els responsables de diverses residències de gent gran als tribunals. Segons la denúncia presentada pels familiars, les morts es van produir a causa de la negligència dels acusats; és a dir, perquè no van fer bé les coses, perquè no van prendre les mesures necessàries, perquè els ‘van deixar morir’ per la seva edat…

Aquests dies hem sabut, per exemple, que la fiscalia de Llombardia vol interrogar el primer ministre d’Itàlia i  dos ministres, la de l’interior i el de sanitat, per no haver inclòs a la ‘zona vermella’ dos municipis de la regió en què es van produir una gran quantitat de morts.

Els tres interrogats hauran d’aclarir quin va ser el procediment que van seguir i segons quins criteris van deixar els dos municipis esmentats fora de la zona d’emergència. Amb el simple fet d’haver-los citat, la fiscalia suggereix que la gran quantitat de morts en aquests municipis pot ser deguda al fet que els van deixar fora de la zona d’emergència. La citació ha estat iniciativa de la fiscalia, sense que hi hagi hagut denúncies de familiars de per mig, i amb l’únic objectiu de ‘reunir informació’. Coneixent la fiscalia italiana, ja veurem com acaba l’assumpte.

El debat és social al mateix temps que jurídic. Social, perquè tracta de la relació entre l’administrador, que té obligacions, i l’administrat, que té drets. Si els familiars creuen que l’administració pública, prenent decisions equivocades, ha causat danys greus fins al punt de perdre un familiar, estan en el seu dret de, mitjançant una denúncia, preguntar a la justícia si els causants d’aquests errors tenen alguna responsabilitat penal. Siguin persones o l’estat que hi és darrere.

El debat, però, també és jurídic perquè els presumptes errors s’han comès una situació especial.

Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

Ho aconseguiran. Hi haurà eleccions catalanes aquesta tardor. Forçades pel Tribunal Suprem espanyol com a símbol de què ha estat la legislatura. Una legislatura que va començar amb unes eleccions forçades pel govern espanyol, amb l’aplicació del 155, i que acabarà amb unes eleccions forçades per la justícia espanyola amb del processament del president Torra per haver desplegat una pancarta i la seua inhabilitació exprés.

En teoria, si els partits independentistes volgueren, no seria necessari acudir a les urnes perquè podrien votar un altre president i seguir amb la legislatura. Però això ara ja no ho vol ningú, començant pel mateix president Torra. Quim Torra no és un polític a l’ús. Es va ficar en aquest embolic per fidelitat al país i al president Puigdemont, i amb l’única intenció de treure la Generalitat de la tutela, per dir-ho així, de Madrid. No ha pogut, en bona part perquè el partidisme dels altres i d’alguns que en teoria són al seu mateix partit ho ha impedit. I ara té el dilema formal de convocar eleccions o no. I sembla que ha decidit que per ací ja no passa. Que exercirà la seua atribució de convocar-les, encara que siga en un últim gest de dignitat personal. Perquè no siga un jutge qui fa de president.

El 17 de setembre el Tribunal Suprem decidirà, doncs. I per tant, si ha de convocar eleccions, Torra ho farà segurament abans. Amb la qual cosa anem a uns comicis a novembre on pot passar de tot. Les enquestes actuals no crec que reflectisquen la realitat, no quadren amb allò que s’observa. I al novembre la crisi econòmica serà terrible i vés a saber com serem quant a la crisi sanitària. Així que pot passar de tot i qualsevol resultat és imaginable. Ja l’explicarem.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.