Carta oberta al Sr. Felipe de Borbón

Vostè ha heretat el càrrec monàrquic d'Alfonso XIII i Francisco Franco i no considero que tingui legitimitat democràtica

Jordi Miralda
Jordi Miralda
03.05.2022 - 21:30
Actualització: 03.05.2022 - 22:01
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Benvolgut Sr. Felipe de Borbón:

Em dic Jordi Miralda i sóc professor d’investigació ICREA a la Universitat de Barcelona, on treballo en astrofísica. El 22 d’abril, vaig rebre una invitació per correu electrònic del Ministeri de Ciència i Innovació espanyol per a assistir al lliurament dels Premis d’Investigació 2021 a Barcelona, en què s’anunciava prominentment que l’acte seria presidit per “Sus Majestades los Reyes”. No hi vaig respondre i, després d’un segon correu en què em recordaven la invitació amb la frase “ens agradaria comptar amb la vostra presència en aquest acte i us recordem que és imprescindible confirmar l’assistència”, he pensat que valdria la pena escriure-li a vostè públicament per explicar per què prefereixo no assistir a aquest acte que, segons el correu del Ministeri, vostè presidirà.

Voldria dir d’entrada que els deu científics premiats amb els Premis d’Investigació espanyols 2021 mereixen tota la meva admiració, i estic segur del seu mèrit científic per a rebre aquest reconeixement. Jo sóc només un entre molts científics que hem estat convidats a assistir a l’acte de lliurament, i em sembla molt bé que es lliurin aquests premis com una manera de divulgar la ciència que es fa a l’estat espanyol, tot reconeixent les contribucions més meritòries. Ara bé, aquests actes de lliurament de premis haurien de mantenir-se en la neutralitat política, i els seus únics protagonistes haurien de ser els científics guardonats.

No considero adequat que s’utilitzin aquests actes per exalçar la monarquia, i que el converteixin a vostè en protagonista pel fet de presidir l’acte i fer un discurs. Un acte en el qual es coacciona els científics implicats i convidats a assistir-hi perquè amb la seva simple assistència es doni un suport tàcit, de manera passiva però altament visible en els mitjans, a la legitimitat de la monarquia i la seva normalització.

Vostè podrà adduir que hi ha molts estats democràtics del món constituïts en monarquies parlamentàries, i que és habitual que el monarca representi l’estat en aquesta mena d’actes. Però cal remarcar que una monarquia només pot ser compatible amb la democràcia en condicions molt restrictives que no es compleixen en el cas de la monarquia espanyola. Jo podria acceptar una monarquia com a representant de l’estat si tingués un origen en el sentiment i suport per part d’una majoria democràtica de ciutadans clarament expressada; però la monarquia espanyola ha estat restaurada mitjançant el règim franquista. A més, un monarca exercint un càrrec vitalici i no elegit democràticament només pot ser compatible amb la democràcia si el seu poder rau exclusivament en el simbolisme i es manté sempre en la més estricta neutralitat política. El problema de la monarquia espanyola és que el seu poder no té res de simbòlic, i el seu posicionament polític no té res de neutral.

Això ha quedat palès, especialment, amb la seva actuació davant la demanda política d’autodeterminació, i la repressió que ha exercit i continua exercint l’estat contra polítics i ciutadans que impulsen el moviment a favor de l’autodeterminació de totes les nacions. Entenc que vostè està preocupat per la unitat d’Espanya. Però potser ha oblidat que, en democràcia, no es pot vèncer sense convèncer: per això no es pot prohibir un referèndum d’autodeterminació.

Cal recordar que la majoria dels ciutadans espanyols ja va expressar-se contra la monarquia en les eleccions del 12 d’abril de 1931. Lluny d’iniciar un diàleg i negociació amb les forces republicanes per a pactar una transició ordenada, el seu besavi Alfonso XIII va fugir de la justícia buscant protecció a la Itàlia governada pel dictador feixista Mussolini, des d’on va conspirar contra el govern republicà d’Espanya i va donar suport al cop d’estat militar de 1936. El règim imposat violentament al final de la guerra d’Espanya pel dictador i criminal Francisco Franco, autoanomenat generalísimo, va veure’s obligat a reformar-se gradualment després de la derrota de les potències que li havien fet costat a la Segona Guerra Mundial i, finalment, la llei de successió del dictador va conduir a la restauració de la monarquia per a establir un nou règim de monarquia parlamentària. La ciutadania només va poder votar en un referèndum per ratificar la nova constitució, en què l’única alternativa visible era continuar el règim franquista antidemocràtic. No hi va haver mai una alternativa republicana, ni cap possibilitat de reclamar l’autodeterminació per vies democràtiques. Vostè ha heretat el seu càrrec monàrquic d’aquesta herència d’Alfonso XIII i Francisco Franco, per mitjà del seu pare, i no considero, per tant, que el seu càrrec tingui legitimitat democràtica.

Cal preservar i difondre la memòria històrica per poder aclarir i recordar sempre els crims comesos per Alfonso XIII, que va enviar a la mort milers de joves espanyols en una guerra insensata al Marroc, i va matar milers de civils marroquins indefensos amb l’ús d’armes químiques expressament prohibides pel Tractat de Versalles, una infàmia que l’estat espanyol no ha volgut reconèixer mai. Va donar suport a la dictadura de Primo de Rivera i de Francisco Franco. Els crims de Franco van deixar Espanya plena de fosses comunes, moltes encara ocultes, i no s’han volgut aclarir mai, ni perseguir, ni jutjar.

Evidentment, els culpables dels actes criminals són els qui els cometen, i no pas els seus descendents. Ningú és culpable dels crims del seu besavi, vostè tampoc. Però quan els criminals que ja han mort deixen en herència patrimoni, riquesa, influència social i càrrecs polítics, els hereus han de ser especialment responsables a l’hora de reconèixer i condemnar els crims del passat, rebutjar les herències enverinades i retornar-les a l’estat i als ciutadans més necessitats. I també això és part de l’exercici de la memòria històrica. Només la voluntat popular en un referèndum hauria pogut legitimar-lo a vostè en una nova monarquia amb un nou funcionament transparent. Però sense aquesta legitimitat, vostè ha exercit un poder a l’ombra per influir decisivament en política sense haver passat per les urnes, per assenyalar quines idees i aspiracions polítiques són bones i quines són dolentes, quins ciutadans són bons i quins no, quins mereixen els alts càrrecs de l’estat i quins mereixen la repressió. Novament, li recordo que, en tot cas, un poder monàrquic en un estat democràtic ha de ser només simbòlic i mantenir-se en la més estricta neutralitat política.

Així doncs, espero que vulgui entendre els meus motius per a no assistir a actes de premis científics presidits per vostè. La meva recomanació és que abdiqui del càrrec que li atribueix l’estat espanyol actual i deixi lloc per a la formació d’una república on sigui reconegut el dret d’autodeterminació, cosa que seria el millor per a vostè i per a Espanya. He sentit que té un interès especial per l’astrofísica i la cosmologia; estic segur que podria gaudir molt més de la seva vida si volgués dedicar-se a la recerca científica, a la qual, certament, seria benvingut.

 

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies