La incidència de la variant anglesa entre els nous infectats que hi ha al país és, avui dia, una incògnita. En bona part, perquè no es fan prou seqüenciacions per a tenir dades contrastades sobre quin és el seu impacte real. Però segons que sembla, els responsables de frenar l’epidèmia comencen a donar-li més importància, a aquesta mutació del virus, i han canviat el discurs respecte del que deien fa uns dies. 

“La variant, en cas de tenir un impacte, serà marginal. Si més no, al nostre país. A Anglaterra i Holanda la cosa és diferent, però per descomptat aquestes variants de les quals es parla tant aquests dies tenen un impacte menor.” Això deia l’11 de gener, fa menys de dues setmanes, Fernando Simón, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries de l’estat espanyol.

Ahir, ja feia marxa enrere i donava entenent que si la variant anglesa evolucionava a Espanya com ha evolucionat al Regne Unit i Irlanda, “podríem esperar que sigui una soca dominant, al voltant del 40%-50% d’ocupació d’espai a mitjans del mes de març”.

Preocupació creixent

La preocupació del Ministeri de Sanitat espanyol per aquesta variant, que científicament és anomenada B-1.1.7, queda reflectida en un informe on s’assenyala que el risc d’Espanya de noves introduccions i disseminacions es considera “molt alt”: “L’impacte sobre la pressió assistencial en aquest moment es considera baix, però podria arribar a ocasionar un nombre d’ingressos més alt de manera proporcional a l’augment de la incidència.”

L’informe també recomana que cal detectar de manera precoç la circulació de la variant mitjançant la seqüenciació genòmica i que cal disposar d’una xarxa de laboratoris amb capacitat per a fer aquesta mena de proves de vigilància epidemiològica. 

La posició escèptica inicial que tenia Simón envers la variant anglesa podríem dir que és proporcional al nombre de seqüenciacions que s’han fet. GISAID, una plataforma internacional on es dipositen totes les seqüenciacions genòmiques relacionades amb la SARS i altres virus, assenyala en un informe que de moment l’estat espanyol n’ha fet 349 i n’ha detectades 109 de positives. Per posar uns exemples, a Dinamarca se n’han fet 19.938, a Suïssa 1.061, als Països Baixos 1.339 i a Bèlgica 494.

A Catalunya s’han detectat setze casos de la variant britànica i, segons que va dir el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, el nombre de casos anirà creixent. Per a contrarestar la baixa seqüenciació, el Vall d’Hebron, l’Hospital Clínic, l’Hospital Germans Trias i Pujol i el de Bellvitge faran un estudi de seqüenciació més precís, que començarà amb l’anàlisi aleatòria d’un 10% de casos positius a tot Catalunya, és a dir, uns 350 diaris. 

A banda del Regne Unit, on la variant està completament estesa, hi ha altres països que comencen a tenir dades sobre l’alta incidència d’aquesta mutació. Sense anar més lluny, Portugal, on calculen que al voltant de 30.000 casos des del desembre han estat contagiats per la variant anglesa.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.