04.06.2025 - 12:35
|
Actualització: 04.06.2025 - 13:24
Pere Camps deixa la direcció del Barnasants després de trenta anys al capdavant. El substituirà l’activista i gestor cultural sabadellenc Marçal Girbau, que ja ha estat col·laborador del certamen unes quantes vegades. El traspàs, que s’ha fet públic avui, ha estat valorat molt positivament per Camps: “Marçal Girbau és un dels programadors que més sent i entén la cançó d’autor. Amb aquest relleu, l’ADN del Barnasants és més que garantit, encara que potser amb una altra manera de fer.” El nou director ha volgut matisar que, “tot i parlar accents diferents, el Barnasants no deixarà de parlar la mateixa llengua”.
Girbau té una llarga experiència en l’àmbit de la cultura. Per exemple, codirigeix amb Estel Solé el cicle de concerts descentralitzat Perifèria Cultural; va dirigir durant quatre anys el centre cultural Ostal d’Occitània de Tolosa de Llenguadoc; entre el 2019 i el 2021 va ser comissari de la Fira de Calella i l’Alt Maresme; i té una productora i agència cultural pròpia, Ben Aisit.
En una conferència de premsa feta aquest matí a Barcelona, Girbau no ha pogut evitar d’explicar el primer record que té del Barnasants, festival que ha viscut com a espectador i també com a voluntari. “He mamat Barnasants des de petit, però el primer record que en tinc és d’un concert d’Albert Pla a les Cotxeres de Sants a començament dels 2000. En acabar el concert, Pere Camps carregava al seu Nissan el sofà vermell que havia fet servir Pla al concert. El director del festival carretejant el sofà, aquest és l’esperit del festival.” Alhora, Girbau no ha pogut dissimular que el canvi és tot un desafiament, perquè ha dit que considerava el Barnasants com “un far i una referència” del circuit cultural del país. “En Pere és sinònim de llibertat, de memòria i transformació. És un referent, i substituir-lo és molt encoratjador, però també fa molta basarda. En Pere ha perseverat sense defallir durant molts anys, i això deixa el llistó molt alt”, ha dit. I ha afegit: “El Barnasants és una estructura d’estat, un aparell de combat cultural, polític i social; per això vull agrair la confiança cega que m’han fet per dirigir-lo.”
Cinquanta anys dels concerts de Lluís Llach al Palau d’Esports
Tot i que el nou director no ha volgut donar encara detalls sobre la programació del 31è Barnasants, l’hivern que ve –”avui no és moment de parlar del futur, encara”, ha dit–, sí que ha deixat clar l’objectiu: “Preservar el llegat que ha deixat en Pere i portar-lo a un nivell sense límits.” Creu que és bo trencar amb la imatge que la cançó d’autor “és un cantautor tocant la guitarra en un tamboret”. Per això ha insistit que no es posa cap límit quant al format de cançó. “Hi ha moltes maneres de definir la cançó, però el que la defineix segur és que suma la música amb la lírica, ho faci amb el gènere musical que ho faci.” Alhora, també ha anunciat que el concert d’inauguració del certamen vinent: el 27 de gener es farà, al Palau de la Música Catalana, un concert d’homenatge a Lluís Llach titulat Lluís Llach. Gener 76: cinquanta anys. Amb aquest concert volen rememorar els tres concerts històrics que va fer Llach el gener del 76 al Palau d’Esports de Barcelona, pocs mesos després de la mort del dictador Franco, dins els anomenats “concerts de la transició” que va començar Raimon l’octubre del 75 –quan Franco encara era viu– i va continuar amb Llach i Quico Pi de la Serra fins al 76, “amb Franco mort, però no gaire”, ha ironitzat Girbau. Aquest concert és una producció pròpia del Barnasants, amb idea original de Fermí Puig, Xavier Pintanel i Carles Girbau.
Alhora, Camps no ha pogut evitar de comentar que el concert de Llach també coincidirà amb els cinquanta anys de la seva detenció al concert de Quico Pi de la Serra el 76. “Farà cinquanta anys que em van detenir i em van portar a la Via Laietana, on vaig ser maltractat.”
Aquesta efemèride és una fita important en la història de la música catalana, però més encara, ha dit, en la consciència cultural i social de Catalunya: “Aquests concerts van anar molt més enllà de la música i la cultura. Van ser el primer clam, el primer aplec, la primera reunió massiva per les llibertats i la democràcia. Creiem que aquesta commemoració no serveix tan sols de recordatori de la poderosa veu dels tres cantautors i el seu compromís infranquejable amb els ideals de llibertat i justícia, sinó que també representa una oportunitat única de reflexionar sobre el paper de l’art com a eina de canvi, transformació, expressió i reflexió durant moments clau de la nostra història.” És per això que, segons que ha dit el nou director del festival, també es vol treballar per poder fer una exposició que complementi el concert, tot i que de moment és una idea que es va coent.
Una fundació per a gestionar el festival
Una altra de les novetats és que l’Associació República de la Cultura, encapçalada per Camps, deixarà de ser la gestora del festival, i se n’encarregarà una fundació pròpia. Tanmateix, Camps continuarà batallant en la República de la Cultura per aconseguir un Ateneu de la Cançó, una fita que se li ha resistit durant tres dècades com a director i que és una espina que duu clavada. “Deixo el Barnasants –ha confessat– amb una gran decepció: no haver pogut aconseguir l’Ateneu de la Cançó.” D’ara endavant, es dedicarà a trobar i crear aquest espai físic i atemporal de la cançó d’autor: “L’Ateneu de la Cançó ens ha de facilitar generar un espai de trobada on fer també altres activitats complementàries a les actuacions”, ha dit. Camps veu clar que ha de ser a Barcelona, “perquè Barcelona ha de fer de capital.”
Girbau també ha deixat clar que, malgrat l’envit de dirigir el Barnasants, de moment no deixarà la direcció de Perifèria Cultural.
Un any que ha superat totes les expectatives
Finalment, Camps ha volgut fer una valoració d’aquest darrer Barnasants, el trentè, que ha superat totes les expectatives. En total, calculen que s’han venut unes 9.500 entrades i hi han assistit entre onze mil i dotze mil persones, comptant els concerts gratuïts. Camps també ha destacat: “Enguany hem assolit l’objectiu de reivindicar cançons que han marcat la història del gènere i les persones que les van compondre, en la veu d’artistes actuals que hi connecten per alguna raó. Hem fet valer el paper fonamental de la cançó, també recuperant un espai interessant per a aquestes actuacions, El Molino. Hem recuperat patrimoni musical amb les produccions pròpies i, del punt de vista de la cançó, ha estat un Barnasants esplèndid.”
