Avui la població del Camp de Mirra (Alt Vinalopó) està de celebració, car s’hi organitza el primer Aplec d’Almisrà, amb què commemoren que fa cinquanta anys de la primera representació que van fer del Tractat d’Almisrà. Tot i que ara l’obra de teatre s’emmarca dins les festes d’agost de la localitat, cada any, l’Associació Cultural del Tractat d’Almisrà organitza algun acte al voltant del 26 març, data en què es va signar el Tractat l’any 1244, però enguany volien fer alguna cosa especial, perquè també coincideix amb el 750è aniversari de la mort del rei Jaume I.

Així, la jornada començarà a les 10.00 amb una visita explicativa al Centre d’Interpretació del Tractat i Casa Museu. Després, a les 11.15, es farà una pujada a peu a l’ermita de Sant Bertomeu i els Sants de la Pedra del Camp de Mirra. A les 12.00, començarà formalment a l’esplanada de l’ermita el primer Aplec d’Almisrà per la llengua, la terra i la memòria. Rosanna Martínez, presidenta d’Escola Valenciana i veïna del municipi, serà l’encarregada de fer-ne la presentació. També hi intervindran Romà Francés, president de l’Associació Cultural del Tractat d’Almisrà, i Josep Lluís Albinyana, primer president del Consell Pre-autonòmic del País Valencià. En acabat, es llegirà el manifest del Correllengua Agermanat 2026, que recorrerà tots els Països Catalans entre el 19 d’abril i el 5 de maig.

Els actes continuaran a la vesprada en l’Auditori Municipal José Albero Francés, amb la projecció d’un extracte audiovisual sobre la recreació de l’obra teatral El naixement de Jaume I, estrenada l’any 2008 al Camp de Mirra. Tot seguit, hi haurà una taula rodona amb Romà Francés i els professors David Garrido, Vicent Brotons i Maria Conca.

La importància del Tractat d’Almisrà

L’obra de teatre sobre el Tractat d’Almisrà es va començar a fer el 1976 al Camp de Mirra, i és l’única representació històrica que es fa al País Valencià. El Tractat d’Almisrà (o Almirra) és considerat un dels pactes medievals més destacats entre els dos antics estats peninsulars de Castella i la Corona d’Aragó, i la seua importància històrica rau en el fet d’haver establert la primera frontera estable al sud de l’antic Regne de València. És, per tant, un referent de valencianitat.

“La nostra història, així com la llengua i la identitat, sempre ha estat proscrita. De fet, el Tractat no s’ha estudiat mai a les escoles. Fa cinquanta anys, unes quantes persones es van assabentar que ací havia passat alguna cosa relacionada amb la història que no era oficial a les escoles ni als llibres de text, i van decidir representar-ho. Això significa que plantaren cara a l’intent de dissolució cultural i lingüística, era una manera de dir que nosaltres estem orgullosos de la nostra història i de la nostra llengua. Volem recordar cada any d’on venim, qui som i qui volem ser. I això és molt important per a la configuració de la nostra identitat”, diu Rosanna Martínez.

El desinterès de la dreta

Fa dos anys, no es va poder fer la representació del Tractat d’Almisrà. Amb les retallades del Consell del PP i Vox, que els va llevar la subvenció, l’associació no tenia prou diners per a poder fer l’obra, i va demanar ajut econòmic a l’ajuntament, també en mans del PP, que es va negar a posar-n’hi més. No obstant això, l’any passat la van poder tornar a fer. “Ara tenim un desgovern, que no és govern, i des que són en la Generalitat no ens han donat ni un cèntim. Amb l’ajuntament vam tindre uns malentesos, però s’ha tornat a encarrilar i ens dóna suport”, diu Romà Francés. Amb això i l’ajuda de la Diputació d’Alacant, van fent un any més.

Tot i la importància del fet històric, “imprescindible perquè es creara el nou Regne de València”, i de la representació única, lamenta que no acostume a aparèixer en els mitjans de comunicació i que es quede com una cosa local, d’un poble “xicotet”.

Rosanna Martínez recorda que, encara que els atacs se sofreixen a tot arreu, la castellanització és més profunda al sud. “Als nostres pobles el català encara és viu, però som terra de frontera. El Tractat recorda la primera frontera històrica del Regne de València, la primera frontera estable. Era una frontera territorial, lingüística i cultural. I eixa frontera encara hi és a hores d’ara. A nosaltres ens han posat en la comarcalització amb l’Alt Vinalopó, i això significa que per a les coses d’hospital, d’administració, hem d’anar a les ciutats castellanes de Villena i d’Elda. Això ens dissol lingüísticament, culturalment. I recordar que som de l’altra part de la corona, que som valencians, que tenim una llengua heretada, una cultura, significa molt continuar-ho cada any. No volem dissoldre’ns, volem recordar allò que som, per continuar essent”, diu.

Així, espera que aquesta nova llavor que serà el primer Aplec d’Almisrà tinga continuïtat. “Aquesta zona està molt castigada per totes les influències de les poblacions castellanes, que són més grans, i també per una inèrcia de comprar tot el marc espanyolista de bona part de la població. No sabem les repercussions que podrà tindre, si tindrà una bona acceptació o si tindrà alguna reacció negativa. La nostra voluntat és que continue i hi haja un segon aplec, un tercer”, acaba.