Cada vegada menys un sol poble

  • Una nova enquesta del CEO certifica que els ciutadans de Catalunya que se senten espanyols rebutgen com més va més la condició de catalans, i això és una altra demostració que el conflicte nacional creix

Vicent Partal
09.03.2023 - 21:40
Actualització: 10.03.2023 - 09:12
VilaWeb

El Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya va publicar ahir una enquesta sociopolítica, que podeu trobar ací en pdf, on es presenta un ampli qüestionari sobre aspectes ben diversos de la situació política.

L’enquesta té moltes preguntes i respostes interessants. El primer fet que m’ha cridat l’atenció és la manera com reaccionen els enquestats a una pregunta tradicional sobre la seua identitat nacional, però també a dues preguntes molt més matisades i insòlites: sobre si se senten orgullosos de ser catalans i si se senten orgullosos de ser espanyols, respectivament. Les dades em semblen molt reveladores, especialment si es desglossen per simpatia amb els diversos partits polítics. Perquè n’emergeixen tres blocs molt clars.

Es defineixen només o sobretot com a catalans el 89,1% dels votants de Junts, el 88,6% dels votants de la CUP i el 80,9% dels votants d’ERC. I aquest mateix bloc respon que no se sent orgullós de ser espanyol –per tant, fa una resposta en negatiu, que sempre indica més duresa– en els següents percentatges: 92% dels votants de la CUP, 83% dels votants de Junts i 76% dels votants d’ERC.

I a l’altre extrem es defineixen només o sobretot com a espanyols el 45,1% dels votants de Vox, el 43,9% dels del PP i el 28% dels de Ciutadans. I aquest mateix bloc respon que no se sent orgullós de ser català –novament en una resposta negativa– en els percentatges següents: 53% dels votants de Vox, 50% dels del PP i 46% dels de Ciutadans.

Entremig, comprimits, hi ha tan sols els votants del PSC i dels comuns, que assumeixen una identitat de barreja, tot i que resulta cridaner que gairebé la meitat dels votants dels comuns no se senten tampoc orgullosos de ser espanyols.

Entenguem-nos, parlem solament d’una enquesta i cal, per tant, ser prudents. Però és una enquesta que encaixa bastant bé en la realitat que observe de fa uns anys, especialment d’ençà del Primer d’Octubre i la declaració de la independència. Una realitat que és l’eixamplament de l’esquerda entre els ciutadans de Catalunya que se senten espanyols i els que ens sentim catalans. I que qüestiona el voluntarisme del “som un sol poble”.

Per una banda, el rebuig de l’espanyolitat, de qualsevol participació de l’espanyolitat, s’ha fet multitudinari entre els independentistes; i, per una altra, creix –i aquest fenomen és nou i molt interessant– el rebuig de la població que se sent espanyola envers la catalanitat. L’ambigüitat, per tant, perd pes i això és una bona notícia.

A la redacció de VilaWeb, de fet, tan sols hem sabut trobar un antecedent no ben exacte però molt semblant d’aquesta pregunta, que és del 2018. I la diferència en les respostes és prou substancial, prou cridanera, per a moure a la reflexió. Sobretot pel que fa al gran canvi que es va operant en els votants espanyolistes.

Perquè entre els qui voten partits independentistes les diferències que s’observen entre les dades del 2018 i les del 2023 són pràcticament de matís –aleshores rebutjaven més l’espanyolitat els votants d’Esquerra i avui més els de Junts, però sumats i compensats uns i altres la xifra és la mateixa, si fa no fa. En canvi, entre els votants espanyolistes la cosa sí que ha canviat molt clarament.

El 2018 els votants del PP que afirmaven no estar orgullosos de ser catalans eren tan sols un 8,4% del total (i avui representen el 50%) i els de Ciutadans aleshores representaven el 24,4% (avui, el 46%). Sembla bastant obvi, per tant, que hi ha un rebuig creixent de la catalanitat per part dels ciutadans del Principat que se senten bàsicament i per damunt de tot espanyols. Això és una cosa que no passava i que políticament és molt determinant i interessant.

Perquè el fet, simplement, és que durant molt de temps ser català no era incompatible amb ser espanyol. I, per tant, els espanyols de Catalunya, aquella gent que viu a Catalunya però se sent espanyola per damunt de tot, no se sentien necessàriament incòmodes amb la condició dual de catalans –que podien entendre simplement com una condició administrativa i no pas nacional. Ni necessitaven rebutjar-la per a afirmar-se com a espanyols. Que ara ho hagen de fer és, per tant, una bona notícia, és a dir, és una altra certificació que, facen què facen els polítics, el conflicte nacional entre Catalunya i Espanya avança, creix, s’aprofundeix i per tant es fa més dur. Com ha passat sempre en tots aquells països on la independència ha deixat de ser un somni irreal per passar a ser una opció concreta.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
09.03.2023  ·  21:56

És que hi ha sentiments, o situacions, que no són compatibles. No es pot llençar un penal i ser el porter encarregat d’aturar-lo.

alexandre Cases
alexandre Cases
09.03.2023  ·  22:56

Sí, és una bona notícia haver de sentir cada cop menys alló de “yo soy tan catalán como tú” a gent totalment refractaria a la llengua, cultura i identitat catalanes. Fora farses. Diguem les coses pel seu nom, que la veritat ens farà lliures.

Victor Serra
Victor Serra
09.03.2023  ·  22:56

No sé si és tant bona notícia. Mentre siguin pocs i bàsicament friquis els que no volen ser catalans, anem bé. Si creixeissin gaire seria un desastre. Anem en compte que tenen un Estat al darrera.

joan rovira
joan rovira
09.03.2023  ·  23:00

Sr. director, també, el Sr. Josep Lluís Albinyana, primer president del País Valencià, ho enunciava com un enfrontament entre l’estat colonitzador (poder) i el poble colonitzat (societat). (1)

Més recentment, el Sr. Julià de Jòdar, com l’enfrontament entre la legitimitat de la força (estat) i la legitimitat del poble (alliberament). (2)

Totes tres aportacions posen, per fi, les qüestions polítiques en el lloc que li pertoca que són les (persones), el seu benestar (espoli) i la seva convivència (cultura); conjuntament.

PS. (1) Entrevista de Na Núria Cadenes al Sr. Josep Lluís Albinyana, VilaWeb (22.10.2017)
(2) Article del Sr. Julià de Jòdar, “Dominació i unilateralitat”, VilaWeb (07.02.2023)

Heracli Badal
Heracli Badal
09.03.2023  ·  23:03

Vaja es com trucar a una porta que mai se’ns obrirà.Un altre s’ha empoderat de la nostra propietat.

Albert Pérez
Albert Pérez
09.03.2023  ·  23:05

Ho observava i no sabia categoritzar-ho els dos anys que fa que visc i treballo (com a professor) a Santa Coloma de Gramenet. Sobta que alumnes que es diuen Marc, Arnau o Oriol, es desviuen per demostrar-me -a mi, un dels pocs professors no de català que parla arreu i tothora en català allà on és obvi que la immersió ha estat una pel·lícula còmoda per a autoenganyar-nos “nosaltres”) que són, espanyols, molt espanyols. Un dia a un alumne li vaig dir: tu saps que el partit al qual votaràs quan puguis, per molt espanyol que et sentis, et preguntarà com et pots dir Arnau. Ells ni això accepten, saps?”. L’alumne encara corre pensant com serà la seva vida el dia que “els seus” guanyin i revoquin fins i tot allò que va permetre que jo el 1987 anés a la comissaria a demanar el canvi d’Alberto a Albert. El curiós deu ser que els seus pares, de la meva generació, decidissin optar per dir-li Arnau que no Arnaldo… Durant uns anys l’autoengany devia funcionar em ambdues direccions fins i tot a Santa Coloma. (el nom d’Arnau ha estat escollit a l’atzar…)

JAUME GUIU
JAUME GUIU
09.03.2023  ·  23:06

Victor Serra, no son pocs, però si molt friquis, el problema, però, el veig en els indiferents (la majoria de l’emigració) sobretot els que parlen de la madre patria i llavors si que tenim un problema de nùmeros.

MARCEL DALMAU
MARCEL DALMAU
09.03.2023  ·  23:09

Vicent, això va quedar molt clar a les eleccions del 21-D. I no era cap enquesta. Jo només estava pendent de qui votaven els sectors provinents de la immigració espanyola i que viuen immersos dins els mitjans de comunicació espanyolistes. A la mateixa nit ja vaig escriure que s’havia esfumat el mite de Catalunya un sol poble. No pas l’horitzó, obviament. Després de la brutal agressió contra la ciutadana que va anar a votar, no van votar els comuns, ni tan sols el PSC, ni tampoc el PP que executava la massacre però l’ocultava o minimitzava, van votar els qui la van aplaudir més, a Cs. Certament hi tenim un problema, però no es resolt com si haguéssim fet res mal fet, com fa ERC. Just al revés, amb dignitat i entomant la repressió al revés de pidolar benevolència. L’entrevista d’avui del president Torra ho sintetitza molt bé.

Daniel Llorca
Daniel Llorca
09.03.2023  ·  23:18

Benvolgut Vicent, crec que al teu raonament li faltaria indicar quin percentatge hi ha en general, no per partits, de cada resposta i con ha variat al llarg del temps, doncs les persones que votaven a un partit fa uns anys poden ara votar a un altre i per tant, l’enquesta no reflectir aqçuest canvi.

Jordi Pruneda
Jordi Pruneda
09.03.2023  ·  23:34

m’en alegro.
a veure si així deixem d’autonomenar-nos ‘independentistes’ i ens nomenem ‘catalans’ sense més.

Jaume Riu
Jaume Riu
09.03.2023  ·  23:43

SENSE AMBIGÜITATS
Durant molt de temps ser català no era incompatible amb ser espanyol i això era una cantarella repetida sovint a les converses.
Pel que diuen les enquestes d’opinió, ara sembla que qui viu aquí i vol ser espanyol ja se sent incòmode de ser català.
Ja ho comencen a entendre.
Ho trobo una bona notícia, que ha tardat massa a produir-se perquè molts catalans, en canvi, ja fa generacions que ens sentim incòmodes de ser tractats com a ciutadans còmplices del regne d’Espanya.
Per tant, aquella gent que viu a Catalunya però se sent espanyola per damunt de tot, no se sentien necessàriament incòmodes amb la condició dual de catalans i espanyols. Per aixó no podien entendre que a Catalunya naturalment necessitem ser un nou estat d’Europa, independent del regne d’Espanya, i en forma de república.
Potser des de l’1-O de 2017, i des d’abans, hem fet pedagogia per a tots els públics, i ara ja és miraran l’independentisme sense ambigüitats.

Enric Roca
Enric Roca
10.03.2023  ·  00:38

Estimat Vicens. A l’editorial li manca una observació, penso humilment. Els que se senten “muy españoles” ho fan perquè ara saben de forma fefaent que tenen un estat i tota la seva maquinària defensant-los. Recordem que una sola família (o molt poques) ha aconseguit el 25% de castellà a les escoles… m’agrada el teu optimisme, i comparteixo la teva reflexió, però mirem no fer-nos trampes al solitari… que en això els catalans hi som bastant donats, i així anem…

Marc Renau
Marc Renau
10.03.2023  ·  00:45

“És català qui viu i treballa a Catalunya” és una frase molt bonica. Però és més aviat un desig, no pas una realitat.

Robert Biosca
Robert Biosca
10.03.2023  ·  01:33

Resumit, amb la identitat nacional passa exactament el mateix que amb la llengua, que al cap i al fi és la que determina la identitat precisament. Estem abocats al conflicte social que això generarà, i això no és dolent sinó tot el contrari. És bo i el que hem de fer imperiosament és no defugir-lo, plantar-nos, abordar-lo i fer-nos valer.

Francesc Xavier Moncho
Francesc Xavier Moncho
10.03.2023  ·  04:11

Com deia aquell?… Ah, si! Eixamplar la base! Doncs sembla que la cosa va al revès amb ells governant…

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
10.03.2023  ·  05:04

Les enquestes del CEO, com tot el que fa el govern imposat, no té credibilitat per a mi. Amb la pregunta s´indueix la resposta. I quan parlareu a fons de la Llista cívica?

Coral Puig
Coral Puig
10.03.2023  ·  05:59

Per en total total, quin numero de catalans se sent orgullós de ser català i no orgullós de ser espanyol ? Podria ser un predictor del resultat de un potencial referèndum sobre la DUI. O no?

Joan SANTAMARIA
Joan SANTAMARIA
10.03.2023  ·  06:43

A mi no em sembla un bona noticia que hi hagi cada cop més catalans que no ho vulguin ser, si és que l’estudi és fiable. Vostè, Sr Director, te sempre una visió global de la jugada que no gaire comentaristes tenen. I per això l’admiro i el llegeixo. Però de vegades diria que veu massa coses. Suposo que escrivint un article original cada dia coses durant anys corres el risc d’equivocar-te. Potser estaria bé també fer un editorial un dia dient no només les coses que ha encertat, si no també les que no. Com per exemple que els del PSOE no ho saben però que això acabarà amb una nova constitució, la paràbola de la pendent dels trens, que a España no hi ha patriotes (per l’embolic del pacte amb l’ultradreta a Castella Lleó), etc, etc. Diria que moltes d’aquestes opinions no semblen avui massa encertades. I aniria bé als lectors sentir-li dir. Una abraçada!

Isabel Blazquez
Isabel Blazquez
10.03.2023  ·  06:50

D’acord amb en Jordi Pruneda.
El resum seria que passem de ser independentistes per ser catalans i que tenim un pais que es Catalunya.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
10.03.2023  ·  06:57

No serà que durant aquests anys s’han obert les comportes “migratòries” amb la finalitat de castellanitat “estos catalanes Rebeldes”. No us sona ?
Bon dia i bona hora. ☮️

Marta Begué
Marta Begué
10.03.2023  ·  07:00

A mi la catalanitat no em fa por perquè mai ha implicat imposició o violència, ans al contrari, ha implicat diàleg i propostes però també fracassos i derrotes. Moltes derrotes malauradament. La rauxa ens ha portat a alçar-nos i el seny ens ha empès a acotar el cap.
Però l’espanyolitat, aquest sentiment de pàtria imposada sobre els que no se senten espanyols aquesta sí que em fa por, no perquè ens pugui fer faci mal físic (que també) sinó perquè ens acaba silenciant i fent amagar i empetitir la nostra catalanitat, la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra identitat, la nostra llibertat.
Que hi hagi tan sentiment espanyolista crec que no és cap bona notícia, estimat Vicent, perquè ara mateix ferits com estem després de tanta repressió i de la inacció del nostre govern de les engrunes, no som capaços d’enamorar als que han vingut de fora com ho vam fer als anys 60 amb la immersió lingüística i amb les oportunitats de treball que oferia Catalunya.
Potser el que hauríem de fer és tirar pel dret, oferir un bon i engrescador projecte de país per a tots els catalans i catalanes i tornar a enamorar. Ara mateix amb aquest autoodi.. A qui pretenem enamorar si no ens estimem ni a nosaltres mateixos?

Agustí Delgado
Agustí Delgado
10.03.2023  ·  07:06

Podria ser aquest també un dels motius pel qual tants adolescents rebutgen de parlar en català?

PAU BOLDU
PAU BOLDU
10.03.2023  ·  07:13

Estem venuts a españa

Magdalena Sans
Magdalena Sans
10.03.2023  ·  07:14

Això de “és català qui viu i treballa a Catalunya” va ser un greu error, van fer creure a gent que era catalana quan no ho han estat mai. La gent, per més que visqui 50 años a l’extranger, no perden la seva identitat i son capaços de transmetre l’identitat als seus fills.

Els castellans mai han dit que eran espanyol qui viu o treballa a espanya. Molt al contrari, són reacis a donar la nacionalitat a estrangers.

En Jordi Pujol es va equivocar molt en això, ara hi ha gente que es considera catalana parlant castellà…. Un greu error.

Cal canviar la mentalitat, català només qui s’identifiqui com català i consideri la seva primera llengua el català.

Enric Òdena
Enric Òdena
10.03.2023  ·  07:41

La situació del nostre país sempre ha estat la mateixa i l’hem anat trampejant com hem pogut i sabut. Fa poc uns famosos ens ho han explicat amb una cançó que diu que “la culpa no va ser ni de l’un ni de l’altre, que tot va ser culpa de la dicotomia”. A la vida tot no és o blanc o negre, sinó que hi ha una amplia gamma de grisos. Però sempre arriba el moment que ens hem de fefinir. Els referendums es proposen a un SI o NO. I nosaltres ja l’hem fet.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
10.03.2023  ·  08:15

D’acord amb Jordi Pruneda.
Qui es català no en té cap dubte.

Ni orgulls, ni culpes ni patries imposades … Tot això es espuri . Es una enganyifa .

España es una entelequia amb unes arrels que tothom veu ara més clarament i que sostenen un arbre de fruits molt podrits i verinosos.

Soledad Arroyo
Soledad Arroyo
10.03.2023  ·  08:21

Estic d’acord amb el Sr. partal, millor q les coses estiguin més clares. O no era un contrasentit q persones, moltes, q porten tota la seua vida a Catalunya, ni parlen, ni escolten català, ni coneixen el pais, ni tenen cap mena d relació amb catalans, entesos com a gent q ha nascut o se senten catalans?
A Catalunya hi ha dos comunitats, majoritàries, ben definidas, q jo anomeno, d sempre, catalans i espanyols. Els primers diuen q els segons son catalans, els segons no ho diuen pas, i quan van a la seva terra, on van neixer, se senten insultats quan els diuen q son catalans, no ara, sempre.
Son colons, ho sàpiguen o no, i actuen com a tal, menystenint o ignorant la terra q els va acollir en els moments més difícils d la seva vida. No parlo per parlar, ho conec d primera ma.

Jordi M Ribes
Jordi M Ribes
10.03.2023  ·  08:30

Un sol poble? 

en Sebas i en Tià
Ia Mei i la Reme
la Montse i la Rat
En Cris i en Tòfol
la Isa i la Bel
en Cisco i en Fran
en Gabri i en Biel
la Marga i la Rita
l’Assun i la Ció
la Tina i la Cris
en Migue i en Quel
la Cisa i la Narci
en Pep i en Jose
en Bartolo i en Tomeu

Pep Agulló
Pep Agulló
10.03.2023  ·  08:34

LA DUALITAT NO S’AGUANTA…

¿ Si la tendència s’accentua, que sembla que sí, s’iran perfilant territoris dins de Catalunya amb identitats enfrontades, potser com Irlanda del Nord a mesura que l’enfrontament evolucioni ?

El que em sorprén d’aquesta enquesta, és el baix percentatge en els partits espanyolistes dels que rebutgen la catalanitat, suposava un 80% o més…

I després, que la causa d’aquesta delimitació identitària ha sigut la catalanofòbia dels súbdits espanyols que plana sobre els unionistes catalans, i els obliga a renegar de les seves pròpies identitats naturals. Ser català, per ells, implica d’alguna manera, ser independentista. Aquest relat s’està imposant.

Tot plegat, la brasa no s’apaga…

Carles Serra
Carles Serra
10.03.2023  ·  08:57

Quanta raó Sr. Albert Pérez 23:05 quanta raó; jo també anava a Santa Coloma de Gramenet i L’H a fer cursets pels parats, MAI vaig poguer fer una classe en català, quant una vegada vaig exposar a la directora com era possible la situació, doncs aquest curset eran gratuïts a càrrec de la gestoria; la resposta que vaig rebre va ser la indiferència envers la situació que li exposava, va dir que era un assumpte complicat i todo a seguir igual.
Sempre feia frases en català, vaig comprovar el despreci quant ho feia, entre altres coses, que le pasa este en la boca.
Per més que ja fa anys ho denunciàvem i ja que dir el grup Koine, que denunciava obertament el genocidi que s’estava fent del català, varen ser titllats de xenòfobs per part de partits/polítics, recordeu lo que va dir en Rufian sobre del grup Koine, ja que dir dels mitjans de comunicació.
No us descobriré RES dient que molta part del genocidi del català també en són culpables els partits/polítics d’aquesta colònia catalana.
Vicent, és allò que ja fa molt anys va dir un polític espaÑol, hay que llenar Catalunya de espaÑoles para que arraiga el sentimento espaÑol.
Ja que dir lo que també va dir en Pla ja fa molts anys, el 90% de l’ideològia dels espaÑols es franquista.
I l’exemple més palpable és aquest partit d’odi cap a tot lo català i franquista com Ciudadanos, que no ho blidis Vicent, va ser el partit més votat en unes eleccions a la gestoria, mal anomenada govern. Com allò que va dir en Pujol que tant va calar per auto enganyar-nos, és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya.
En fi Vicent.

Joan Benavent
Joan Benavent
10.03.2023  ·  09:00

Si a les preguntes de l’enquesta hi haguessin posat Castella i castellà en comptes de Espanya i espanyol, quina hauria estat la reacció dels entrevistats? Uns entendriem la pregunta perfectament i fariem incrementar, a més, els percentatges que marquen la diferència. I els altres? Les respondrien o les deixarien en blanc? Tant el uns com els altres s’haurien trobat de cara amb la realitat. Mai hem sigut un sol poble. I cadascú sap a quin poble pertany. El nostre és un problema de poder, de recuperar el poder que ens van arrabassar, d’independència. I a qui no li agradi la nació catalana, que no vingui o que se’n vagi.

Jordi Torres
Jordi Torres
10.03.2023  ·  09:02

El genocidi cultural de la nació catalana mitjançant la violència ha acabat polaritzant la població del territori. Per força ha de ser així. Davant d’un conflicte proper et veus empès a prendre una posició, ni que sigui només interna, no expressada. La població de fora del territori, en canvi, sempre podrà dir allò de: “Me queda lejos”.

Per això, com més va més es comprimirà la franja d’indeterminació on habiten partits com els Comuns. La seva tàctica per fugir d’estudi és la de desviar l’atenció cap a un altre problema: El més important no és la llibertat política dels catalans, sinó l’eix social, l’ecologisme, etc. Com si a Catalunya poguéssim destriar una cosa de l’altra, com si, a casa nostra, la primera no fos la precondició de les altres.

Pel que fa al sector d’Esquerra que combrega amb el “Yo amo a España” Junquerià, desapareixerà encara més de pressa. No pots contemporitzar amb l’agressor que vol destruir-te, a tu i a la teva cultura, i alhora proclamar-te independentista, a no ser que pateixis una dissociació cognitiva severa o que tinguis un marc mental religiós molt marcat. En cas contrari, això de parar sempre l’altra galta es fa molt difícil d’interioritzar.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
10.03.2023  ·  09:17

De primer de psicologia social: en general, els individus volen formar part dels guanyadors. S’admira la determinació, el coratge, la valentia…i el triomf. Els individus, en especial el jovent, segueixen els líders carismàtics.
Una altra cosa: si els parles sempre en català pot ser et rebutjaran al principi, però després ho acceptaran encara que només sigui perquè admiren la teva determinació.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
10.03.2023  ·  09:26

Personalment, no només no em sento espanyola, sinò que me’n dono vergonya de ser-ho. I ho soc per imperatiu legal.

JOAN MUNDÓ
JOAN MUNDÓ
10.03.2023  ·  09:50

La pregunta que e’em planteja es, que passarà amb aquests “no catalans” que no volen ser-ho, si un dia arriba la Catalunya independent? Hauran de marxar? Seran quintacolumnistes de l’estat espanyol? Patirem una agressió d’Espanya per defensar als seus espanyols com ha fet Putin a l’Ucraina? Tindrem guerra civil entre catalans i espanyoleros? Crec que s’hauria d’anar preveient aquestes possibles situacions si de veritat es pensa en un futur d’independència.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
10.03.2023  ·  10:03

Jo no estic tan segur que aquesta divisió de la societat que, certament és clarificadora, sigui una bona notícia i, si bé és veritat que aquest fet certifica que el conflicte amb Espanya és ben viu, la notícia seria molt més bona si els que es consideren només i sobretot catalans fossin el 90% dels enquestats. Jo sempre he pensat, i ho he escrit, que Catalunya no és un sol poble perquè el 25% -pel cap baix- se sent únicament espanyols -espanyols que viuen a Catalunya- que són incapaços d’admetre i respectar la nació i el seu destí mitjançant un referèndum. A més hi ha un 20% d’abstencionisme estructural que ves a saber què se senten. Si mirem els referèndums d’autodeterminació que han reeixit al món durant el segle XX veurem que en tots hi ha hagut una participació igual o superior al 80% i el Sí obté més del 70%, excepte en el cas de Montenegro -86,5 de participació amb 55.5 de Sí- que és un punt estratègic per l’OTAN als Balcans i va tenir el recolzament dels USA. Amb un estat en contra com es pot assolir una participació que s’acosti al 70% i amb vots favorables de més del 55% ?. Pel què sabem avui mateix, en el millor dels casos, el vot favorable a una Catalunya independent ronda el 50% sense arribar al 55%. Aquest és el país que tenim i jo no estic content.

Francesc Minero
Francesc Minero
10.03.2023  ·  10:09

És clar. A Catalunya hi ha, i hi viuen, catalans i espanyols. Allò que s’en feia a les enquestes de “més català que espanyol, igual català que….bla, bla, bla” és un eufemisme. Molt sovint existeix “coexistència pacífica” i prou!

Joan Mª Tortras
Joan Mª Tortras
10.03.2023  ·  10:20

Jordi M Ribes: GENIAL!!!

Lluís Paloma
Lluís Paloma
10.03.2023  ·  10:35

A veure, Vicent, les preguntes també condicionen les respostes, i això és de primer d’enquestes. El tema de l’orgull sempre serà discutible, i jo mateix em poso com a exemple. Soc català, independentista, i disposat a moure’m. Però ara mateix no estic molt orgullós de ser català, per dues raons: 1) els independentistes no tenim representació política més enllà de Waterloo, i jo mateix no tinc ningú a qui votar excepte que em posi molt gamberro, la política institucional fa vergonya; 2) tenim també unes indústries culturals endogàmiques i de nivell pèssim, que a mi i a molts més ens han impedit començar mentre publiquen a autèntics passavolants, i jo mateix he buscat els meus referents culturals al món anglosaxó i no pas a Catalunya, perquè especialment la música oficial fa vergonya. Llavors, a les preguntes sobre orgull, jo no hagués mostrat orgull per cap de les dues opcions. Una altra cosa és que independentista ho soc del tot. I proposo començar a preguntar als espanyolistes quina és la utilitat de la Unitat d’Espanya. Perquè d’utilitat no en té per a ningú, dos mil rics apart.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
10.03.2023  ·  11:37

Queda clar que l´enfrontament Catalunya- Espanya cada cop és més real, per tant la bola de confrontació és fa grossa. Aixi és més facil d´entendre que el problema és politic

Josep Soler
Josep Soler
10.03.2023  ·  11:45

Aquesta separació entre catalans i espanyols a mi em sembla que és la lògica conseqüència d’aquella provocació feta pel Tribunal Constitucional espanyol, al carregar-se aquell Estatut d’Autonomia, prèviament ratificat per les corts espanyoles i pels mateixos catalans en referèndum.
Per mi -i crec que per una gran majoria de catalans- aquesta decisió (per cert tan avalada per l’expresident Felipe Gonzalez i la candidata del PSC Carma Chacón) va ser la ruptura definitiva cap a un Estat (Espanya) que decidia unilateralment la vida dels catalans, sempre d’acord amb les seves conveniències, conculcant si s’esqueia, els drets d’aquests mateixos ciutadans.
Entre altres coses, aquest va ser l’incentiu pel qual Arenys de Mar va encapçalar les consultes sobre el Dret d’autodeterminació dels catalans.
Les conseqüències de tot això, van ser la creació de Ciutadans i el consegüent foment de l’odi a nosaltres, des de totes les instàncies de l’Estat espanyol, conscient que una separació d’aquesta seva “regió” del seu estat, li representava i representa, la seva total ruïna .
No sabria respondre si aquesta creixent ruptura és bona o no, però si que crec que la conducta empresa per ERC, és la decisió més equivocada que mai es podria emprendre, en perjudici dels catalans: Demanar-els-hi PERDÓ per haver dubtat de la grandesa i de la gran generositat de la Nació espanyola envers Catalunya, com estan fent.

Josep Navarro
Josep Navarro
10.03.2023  ·  12:32

Com anem a sentir-nos-en espanyols? Si ens estomaquen i ens humilien sempre que poden. Entre nosaltres, ja hi ha una bastida com les del carrer, que fa por i desconfiança. Tant de bo siguem lliures aviat d’ aquesta gentola, que ve als Països Catalans a menjar, i ens menysprea

Armand Gran
Armand Gran
10.03.2023  ·  12:41

Personalment veig diverses causes del problema.
— Molta de la gent nouvinguda no són conscients que ho ha fet fugint d’àrees deprimides, que  ho són precisament perquè allí hi van introduir la “cultura espanyola”. 
— Venir amb la idea que aquí trobaran una millor qualitat de vida, quan nosaltres estem etiquetats com ells (espanyols), els fa pensar subconscientment, que els posa en evidència com gent incapaç. Una forma d’anul·lar aquest pensament és menysvalorar el català i sobrevalorar el seu castellà d’origen, que és precisament el que els ha forçat a venir (cosa bastant fàcil de fer, tenint l’Estat a favor)  
— També estic molt d’acord amb l’anàlisi de: J. Miquel Garrido 10.03.2023 · 09:17″ En general, ELS INDIVIDUS VOLEN FORMAR PART DELS GUANYADORS. S’admira la determinació, el coratge, la valentia…i el triomf. Els individus, en especial el jovent, segueixen els líders carismàtics”.

Joan López
Joan López
10.03.2023  ·  13:13

Si estic d’acord per fi el que se senten espanyols rebutjan ser-hi catalans, i no mès psc i comuns segueixen sent un poti-poti,realment no sè que volan el catalañordo? tinc amics que son asins,pero que no mes parlan en castellà,es aquet grup bastan ampli on tenim el problema,perque realment tant psc com comuns son espanyols,son els partits perillosos….bè ara tambè erc que els seus votans pensan o son una cosa i els seus dirigents fan mes de psc i comuns que no pas de erc.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
10.03.2023  ·  14:08

La cosa vé d’enrera … i continua …
1624,
Conde Duque de Olivares a Felipe IV … https://twitter.com/jaumemoll/status/1465043561045450761?s=20 (fil de 5 piulades) Vejau-ne aquí una …
“1) ·La más dificultosa de aconseguir (però la mejor pudiendo ser) sería que V M favoreciese los de aquel reino, introduciéndoles en Castilla, casándolos en ella y los de acá allà…”; 2) Negociar la “Unión de Armas” … (fil) 3/5
1906 .-
Ejército i Armada (fil de dues piulades. (Vejau-ne aquí una)
… El día 1o de febrero … no debe haber un solo soldado en la región catalana siendo substituidos por los de las demás provincias españolas, llevando allí la mayor guarnición posible y manteniendo el estado de guerra». (Ejército y Armada, Madrid, 1906).
1982.-
“Hay que fomentar la emigración de andaluces i castellanos hacia Valencia y Catalunya para reforzar el sentimiento de españolidad de aquellas regiones” (Leopoldo Calvo- Sotelo y Bustelo, 1981, president del gobierno d’Espanya que succeï en Suàrez quan en Suàrez va dimitir). https://twitter.com/jaumemoll/status/1427244077389598726?s=20
1851.-
“…Ya han oído los señores diputados el gran número de catalanes que han sido fusilados sin sentencia legal, sin formación de causa. Pues son también muchos los que han sido deportados […] ¿Hasta cuándo hemos de ser tratados como esclavos?…” (General Prim, 27 novembre 1851) https://twitter.com/jaumemoll/status/1414334765336076296?s=20
1936.-
«Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar. ¿El problema de Cataluña? Resolución facilísima: ¡Se exterminan a todos los catalanes! Es una cuestión de tiempo».(Gonzalo Queipo de Llano, general dels nacionals espanyols …, 1936) https://twitter.com/jaumemoll/status/1590458896413401088?s=20
2016.-
“Les hemos destrozado el sistema sanitario” https://twitter.com/jaumemoll/status/1590458899492376576?s=20
2017.-
“A por ellos”

Laura Salomó
Laura Salomó
10.03.2023  ·  15:31

Sort en tenim que hi hagi fills de l’emigració que se senten catalans i independentistes! Però tot això em fa pensar que haurem d’establir un cens de catalans finalment, i fer-lo valer davant d’organismes internacionals.

Josep Vilà
Josep Vilà
10.03.2023  ·  15:36

D’acord amb el director: la claredat és necessària. I visualitza l’intent fallit dels partits liderats per ERC per a tornar a la confusió. Encara han de caure mites de l’autonomisme com el bilingüisme, la divisió per províncies o les fronteres a dins de la Catalunya Gran.
I si ens mostrem ferms, com ha assenyalat algú, és probable que alguns d’aquests españols que viuen a casa nostra, despertin del seu somni colonial.

Ricard Godia
Ricard Godia
10.03.2023  ·  19:47

Ja fa anys que no em sento gens còmode amb l’expressiò *sentirse orgullòs* doncs crec que tan sols tinc/tenim dret a dir-ho del que ha fet casdascù i si ho ha fet molt bé.
No trobo digne apuntar-se com a propis els mèrits del que fan o han fet altres persones. Per aquests casos n’hem d’estar contents/satisfets amb tots el superlatius que creiem convenients.
Potser es una mena d’alergia al us desmesurat que en fan els nostres veins peninsulars.

Albert Ventura
Albert Ventura
10.03.2023  ·  19:52

Cada cop es mes clar que hi ha catalans i espanyols residents a Catalunya.

Fernando Oller
Fernando Oller
10.03.2023  ·  19:59

és normal que passi això.a més repressió més distanciament.
no se dir si ens beneficia o ens perjudica però aquesta situació crec que cada cop anirà a més.
l’important crec, és una llista cívica en què estiguem tots perquè tindrem més força.
no tenim tots el mateix objectiu?.doncs que esperem ?.

Jaume Ferrer
Jaume Ferrer
10.03.2023  ·  20:12

Català és qui vol ser català.
Tinc 75 anys i ho sóc des de fa 52.
És cert que mai,com a natural del Baix Maestrat,he estat català obligatori i aixó m’ha simplificat molt les coses (qüestió de noms).

Tomas Pérez
Tomas Pérez
10.03.2023  ·  20:28

Coincideixo amb el P. Agulló amb què la dualitat no s’aguanta. Recordeu si no que deia aquell ximple de què “Os montaremos un Ulster que os vais a cagar”. M’agradaria que no passés, però aquests és el pensament de l’españolisme a Catalunya, la confrontació. Aquesta fins ara ha estat continguda per ambdues parts, però sempre hi serà present en l’àmbit social. Siguem clars, només la independència pot impedir el xoc de percentatges, que les cuinades enquestes deixen entreveure.

Marià Armengol
Marià Armengol
10.03.2023  ·  20:40

Orgullos de ser catala, malauradament, no m’en sento pas. Des de l’espantada de l’oct.2017, no tirant endavant el que tot el pais , i mig mon esperava, mes aviat em sento avergonyit de formar part d’un pais poruc, poc serios, poc fiable, inconsistent.
Els ‘dirigents’ actuals m’accentuen aquest sentiment de ‘poca serietat’, de poc valor intim, personal.
Nyord?… MAI DE LA VIDA!!!
Pregunto a qui ho pugui saber:
Hi ha manera de renunciar a la nacionalitat nyorda i mantenir una ‘nacionalitat’ o ‘ciutadania’ europea que pugui preservar els nostres drets i no ens obligui a pasar a ser apatrides?
No soc nyord!… ja seria lo ultim…

Federació de Comitès Poble Català Albert
Federació de Comitès Poble Català Albert
10.03.2023  ·  22:15

Si. I en el sentit que exposa Laura Salomó a 15:31: “haurem d’establir un cens de catalans finalment, i fer-lo valer davant d’organismes internacionals”, a la web de la Federació de Comitès Poble Català, s’incorpora aquest cens a un programa alternatiu. cap a la independència.
Albert Bertrana Bernaus

Antoni Sans
Antoni Sans
10.03.2023  ·  22:21

Escriu Rosa:
No em crec cap enquesta i menys les del CEO que en els darrers temps més d’una vegada han utilitzat mostres esbiaixades per fer quedar bé l’amo.

Les dues primeres respostes sobre el tema que he mirat, en l’enllaç al dossier de l’enquesta, m’han sembla contradictòries:
El 77% sé sent orgullós de ser català i només un 3% valora com una cosa bona de Catalunya la llengua catalana.
Quina mena de catalans són aquests?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any