La Tomatina amb menys participació veïnal: “Trobem a faltar gaudir-ne amb la gent del poble”

  • Enguany es preveu que la participació recupere xifres d'abans de la pandèmia

VilaWeb
Laura Escartí
29.08.2023 - 21:40
Actualització: 29.08.2023 - 22:31

Avui, darrer dimecres d’agost, Bunyol es tenyeix de roig, amb la seua batalla particular i popular. Sis camions amb 150.000 quilos de tomaques desfilaran pel carrer principal. La Tomatina és una de les festes del país més conegudes internacionalment i cada any duu milers de turistes a la localitat. Unes 16.000 persones –1.000 més que no l’any passat– recorreran el carrer principal d’aquesta vila de la Foia de Bunyol, amb tomaques a les mans. Però tan sols una tercera part seran del poble. Ara com ara, uns 5.500 veïns han demanat les invitacions gratuïtes que tenen reservades, 1.000 menys que no l’any passat. Tanmateix, aquestes invitacions no són nominals, de manera que és possible que la xifra de gent del poble siga encara més baixa.

L’any passat, com que encara la pandèmia no s’havia superat del tot, els veïns van celebrar la Tomatina més “bunyolera” i familiar d’aquests darrers anys. Després d’un bienni d’absència per la covid-19, els veïns van sortir al carrer amb ganes. A més, en països asiàtics com ara el Japó, Corea o l’Índia, grans consumidors de la festa, encara hi havia restriccions per a viatjar, cosa que va fer baixar el nombre de turistes. Van participar-hi 15.000 persones, 7.000 de les quals van ser locals, la xifra més alta fins ara.

Els veïns estaven emocionats perquè gairebé no hi havia turistes i s’hi podia estar, no hi havia massificació. Hi hagué bunyolencs que es van animar a tornar a la festa, després d’anys sense participar-hi. “Normalment, la gent de Bunyol no surt tant perquè hi ha molta gent de fora. L’enyoràvem bastant”, explicava un veí aquells dies. Així doncs, amb la pandèmia el poble va recuperar una festa popular que s’havia convertit en un esdeveniment internacional. Enguany, amb la reactivació del turisme, es preveu de tornar a xifres semblants a les d’abans del 2020. Sergio Galarza, regidor de la Tomatina, assegura que s’han millorat les xifres de participació, però encara no han arribat al màxim d’ençà que es controla l’assistència (20.000 participants), ni encara menys al màxim històric (45.000).

“L’any passat va ser l’única Tomatina que vaig viure amb gent del poble, l’única. I va ser molt bonic. Trobem molt a faltar gaudir-ne, però no es pot fer. Hi vas perquè saps que no n’hi haurà cap més fins l’any que ve, quedes amb els amics i fas el paperot, però no en gaudeixes. Feia un parell d’anys que no m’agradava eixir per la massificació, i enguany ho faré perquè em toca anar dalt del camió. Si no, tampoc no hi hauria anat”, diu Kike Marzo, veí de Bunyol.

Marzo també explica que hi ha empreses externes que venen “l’experiència Tomatina”, amb el transport i el menjar inclòs: descarreguen la gent amb autobusos abans de començar l’acte i la repleguen quan s’acaba. Així, la gent se’n va i no deixa diners en el poble. Lamenta que també s’haja deixat de fer la tradicional nit de l’empalmà, prèvia a la Tomatina, i s’haja canviat progressivament per l’afterparty, que es fa el mateix dia a la tarda.

De la festa popular a la saturació turística

L’origen de la Tomatina es remunta a l’any 1945, quan un grup de joves va començar a llançar tomaques contra la gent durant la celebració de les festes de gegants i cabuts, que trobaven avorrides. Les autoritats van tolerar la contesa fins que el 1949 una víctima de la tomacada ho va denunciar. Els agents van provar de detenir els joves, però també van rebre tomaques. Finalment, els van tancar unes quantes hores al calabós per a escarmentar-los, però, lluny d’això, els van convertir en herois populars. El 1956, un conegut falangista que visitava el poble es va convertir en blanc del llançament i el batlle franquista va prohibir el llançament de tomaques durant les festes. No obstant això, l’any següent, com a protesta, es va celebrar l’Enterrament de la Tomata i tot el poble va participar-hi. A l’altre any, l’ajuntament ja no va reprimir les ganes de festa dels joves de Bunyol.

La festa més organitzada començà el 1972, amb l’entrada del primer camió. Anys més tard, l’ajuntament la va incorporar al calendari festiu i la presència de televisions d’arreu del món que en testimoniaven la singularitat va fer que arribassen a Bunyol visitants de tots els indrets. La festa es va anar massificant, fins que el 2012 va haver-hi un punt d’inflexió: la violació d’una dona de dinou anys. Aquell any, hi havien participat 45.000 persones, una quantitat de gent difícil de controlar, oimés per a una vila de 9.000 habitants. Així, les autoritats de Bunyol van decidir d’exigir una entrada als visitants forans a partir de l’any següent, el 2013. La cabuda màxima es va fixar en 20.000 persones i, pocs anys després, es va dissenyar un protocol contra la violència masclista i homòfoba. També es van instal·lar els punts violeta i ara, davant cada camió, hi ha una persona a qui es pot acudir en cas de veure o rebre una agressió.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any