16.01.2026 - 14:45
|
Actualització: 16.01.2026 - 15:28
El president de Bulgària, Rumen Radev, ha anunciat que convocarà unes noves eleccions anticipades arran del fracàs del tercer i últim intent de formar govern. Amb aquesta decisió, Bulgària farà les vuitenes eleccions en cinc anys, un reflex de l’atzucac polític crònic que viu el país. “Anem a eleccions”, ha dit Radev des del palau presidencial, una vegada l’Aliança pels Drets i les Llibertats ha refusat la seva proposta de constituir un nou executiu.
Ara s’obre un període de consultes amb els partits polítics per a configurar un govern en funcions, abans que el president fixi la data dels comicis.
La crisi actual es va desencadenar amb la dimissió del primer ministre, Rosen Zheliazkov, el mes passat. El detonant va ser l’intent d’aprovar un pressupost que incloïa augments d’imposts i que va comportar protestes en massa contra la corrupció.
El seu gabinet en minoria, de vida molt curta, va aconseguir que prosperessin les negociacions perquè Bulgària s’incorporés a la moneda única de la Unió Europea, cosa que li dóna veu en les decisions sobre la política monetària de la zona euro.
Tanmateix, aquesta mateixa dinàmica va deixar el govern en mans d’aliats polítics molt impopulars, identificats pels manifestants com a símbol de la corrupció i de la captura de l’estat.
Fa anys que Bulgària és sota el focus de la UE i dels Estats Units per problemes de corrupció estructurals. El 2020, una onada de mobilitzacions anticorrupció va posar fi al llarg domini del veterà primer ministre Boiko Borisov, cap del partit GERB, al qual també pertany Zheliazkov.
Les enquestes recollides per Bloomberg apunten que, sense una reordenació política profunda, el mapa de forces continua essent molt semblant al dels darrers anys, amb poques opcions de bastir una majoria de govern estable.
La formació d’un govern en funcions tampoc no és senzilla. Les esmenes constitucionals aprovades a final del 2023 limiten molt el marge del president. Radev només pot designar primer ministre interí entre uns càrrecs molt concrets: el president del parlament, el governador o vice-governador del Banc Nacional de Bulgària, el president o vice-president de l’Oficina Nacional d’Auditoria, o bé el defensor del poble o el seu adjunt. Cap d’aquests càrrecs no està obligat a acceptar l’encàrrec i, a més, el president pot refusar el govern en funcions que li proposin.
