Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Brussel·les publica avui els resultats del primer examen sobre l’estat de dret a Espanya i a la resta de països de la Unió Europea. La vice-presidenta de la Comissió Europea, Vera Jourová, i l’eurocomissari de Justícia Didier Reynders els presentaran aquest migdia, un cop tingui el vistiplau del col·legi de comissaris. L’informe de l’executiu europeu avalua per primera vegada el sistema judicial, la corrupció i la llibertat de premsa a tots els estats membre de la Unió Europea. L’examen inclourà també un capítol dedicat a les possibles vulneracions de drets de les mesures d’emergència per la covid-19. Tot i això, aquest informe no analitzarà la situació dels drets fonamentals i la democràcia en general als països de la UE.

Si bé Brussel·les està oberta a revisar aquestes qüestions més endavant, l’avaluació d’enguany només parlarà sobre estat de dret i tindrà quatre capítols: sistema judicial, corrupció, llibertat de premsa i mesures d’emergència per la covid-19. Es basarà en la informació que la CE ha recol·lectat en els darrers mesos consultant les autoritats estatals, el Consell d’Europa, l’OCDE i diverses entitats de la societat civil relacionades amb els àmbits analitzats.

Ara bé, la CE decidirà en última instància què inclou a l’informe. Brussel·les es va negar a deixar en mans d’experts independents l’avaluació sobre l’estat de dret, tal com havien reclamat alguns grups polítics a l’Eurocambra.

Hongria fa servir Espanya per defensar-se de les reformes judicials a dit: ‘Si una cosa és bona a Espanya, per què és dolenta a Polònia?’

Pròxims passos

Un cop feta la presentació oficial de l’informe, l’eurocomissari de Justícia, Didier Reynders, l’exposarà dijous al Parlament Europeu, on els eurodiputats podran qüestionar l’anàlisi de l’executiu europeu.

Per ara, no està previst que l’informe tingui conseqüències pràctiques si es detecta una vulneració de l’estat de dret. Tanmateix, la CE aposta per poder tallar fons europeus als estats que suspenguin l’avaluació. Els governs europeus estan negociant si incloure aquesta condicionalitat en el macropressupost europeu, malgrat que en l’acord polític inicial sobre el fons de recuperació es va descartar per la pressió de Polònia i Hongria.

Polònia i Hongria en el punt de mira

És el primer cop que la Comissió Europea elabora un informe sobre l’estat de dret, però no és la primera vegada que es pronuncia sobre aquesta qüestió. El 2017 va demanar iniciar un procediment sancionador contra Polònia en considerar que la reforma judicial impulsada pel govern ultraconservador atemptava contra la independència judicial.

Hongria també està en el punt de mira després que l’Eurocambra reclamés l’activació de l’article 7 dels tractats per suspendre el dret a vot a la UE al govern de Viktor Orbán pels dubtes sobre la independència judicial, la llibertat d’expressió i la situació de les minories

Resta en mans dels governs europeus decidir si imposen algun càstig a Hongria i Polònia que, per ara, no han patit cap represàlia, més enllà de barallar-se als tribunals amb la Comissió Europea.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.