Bruce Springsteen, l’estrella del rock que ens parla en català

  • El 'Boss' actua avui i diumenge a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, acompanyat de la mítica E Street Band

VilaWeb
Fotografia: ACN / Francesc Fàbregas.
Martí Estruch Axmacher
27.04.2023 - 21:40
Actualització: 28.04.2023 - 00:08

[Read this article in English]

La darrera vegada que Bruce Springsteen va actuar al nostre país va ser el 14 de maig de 2016, i va arrencar el concert amb un sonor “Hola Barcelona, hola Catalunya” que va fer vibrar el Camp Nou. Uns quants anys abans, el juliol del 2008, havia saludat amb un “Hola Barcelona, com esteu?”, també al Camp Nou, i el 2006 avisava en català el públic del Palau Olímpic de Badalona: “Aquesta nit ens divertirem!”. L’agost del 1988, en el seu segon concert a Barcelona, va saludar els 80.000 espectadors del Camp Nou a la manera de Tarradellas: “Hola, Barcelona! Ja sóc aquí!“. I se’n va acomiadar dient-los “Us estimo!”.

Quina fórmula farà servir el Boss per saludar avui els assistents a l’Estadi Olímpic Lluís Companys? D’aquí a poques hores ho sabrem, però Springsteen és de les poques estrelles del rock que ha mostrat un respecte continuat i fins a cert punt sorprenent, per excepcional, envers la llengua catalana. Perquè a més no es limita només a la salutació inicial, sinó que sempre presenta en català alguna cançó del repertori. L’any 2012, per exemple, amb un accent molt correcte, va sorprendre amb aquestes paraules el públic de l’Estadi Lluís Companys: “A Amèrica hem tingut temps dolents, la gent ha perdut la feina i les cases, però a Catalunya ha estat encara pitjor, per això dediquem aquesta cançó als indignats i als qui lluiten a Catalunya!” La cançó era Jack Of All Trades.

Evidentment, l’idil·li entre el Boss i Catalunya va molt més enllà d’aquest respecte per la llengua del país, però és un element més que el fa simpàtic a una part dels seus seguidors. S’ha escrit molt sobre aquest suposat amor entre Springsteen i Catalunya, o Barcelona per ser més precisos, però hi ha molts indicis que el confirmen. El darrer, dimecres, quan poc després d’aterrar procedent de Nova Jersey, sortint de l’hotel la Florida del Tibidabo, va dir sense dubtar-ho: “Barcelona és la millor, sempre”. Tampoc no pot ser casualitat que hagi tornat a triar la capital catalana com a punt d’arrencada de la ronda europea, tal com ja va fer el 1999 quan va tornar a reunir l’E Street Band.

Els inicis

Són molts els qui apunten que el primer concert del Boss a Barcelona fa més de quatre dècades va marcar per sempre la seva relació amb la ciutat. El 21 d’abril de 1981, el Palau Municipal d’Esports no es va acabar d’omplir. Les entrades costaven 900 pessetes, una mica menys de 6 euros. Per als 7.000 assistents, les tres hores de descàrrega elèctrica de Springsteen i la seva inseparable E Street Band van ser una cosa mai vista, d’una intensitat desconeguda fins llavors. Cap al final del concert, Springsteen va dir al públic: “Des d’ara us porto dins el meu cor.”

El cineasta Manuel Huerga, que hi va ser i d’aleshores ençà no s’ha deixat escapar cap dels vint concerts que ha fet a terres catalanes, ho tornava a explicar l’altre dia durant la inauguració de l’exposició de fotografies d’aquest concert, que es pot veure aquests dies al Palau Robert. Són els retrats que va fer Francesc Fàbregas, el fotògraf que va contractar la discogràfica CBS per immortalitzar la nit i repartir les imatges a la resta de mitjans de comunicació. Només ell va poder fer les fotografies oficials, en una època en què evidentment no hi havia els milers de telèfons mòbils que captaran imatges i vídeos aquesta nit al Lluís Companys. Cal dir que Huerga sí que va enregistrar part del concert amb una càmera des del seu seient i les deu cançons, inclosa “The River”, que hi ha al seu canal de YouTube són tot un document històric.

bruce springsteen

El 1981, Springsteen tenia trenta-un anys i avui en té setanta-tres. Per això ja no fa mai dos concerts en dos dies consecutius, sinó que deixa un dia entremig per recuperar-se. Ha actuat 18 vegades a Barcelona, 2 a Badalona, 1 a València i 1 a Benidorm. Els seus concerts sempre han estat llargs, d’unes tres hores, i la descàrrega d’energia sempre ha estat una de les característiques del cantant. Springsteen és dels qui ho dóna tot sobre l’escenari i es buida. “En voleu més? No me’n queda més” recordo haver-li sentit dir, aquesta vegada en anglès (“You want more? I have no more”) i visiblement esgotat, al final d’un concert al Camp Nou.

Què en podem esperar, del concert d’aquesta nit i del de diumenge? Tots dos concerts, com hem dit, són l’estrena de la ronda europea, després de 28 actuacions als Estats Units que serveixen per a anticipar una mica què pot passar a Barcelona. De tota manera, cal tenir present que a Springsteen li agrada introduir canvis en el repertori i que no fa mai dos concerts iguals. A més, als Estats Units només ha tocat en recintes tancats, i ara farà alguns concerts a l’aire lliure, com els de Barcelona, que tenen una sonoritat diferent.

Obama i Spielberg

Com és habitual, les entrades per a ambdós concerts es van exhaurir en qüestió d’hores. El fet que siguin els primers concerts europeus i els únics que farà a la península atraurà públic que vindrà d’uns altres indrets. I també alguns famosos. Per exemple, sembla que hi haurà l’ex-president dels Estats Units Barack Obama, i la seva dona, Michelle, i el cineasta Steven Spielberg i la seva dona, Kate Capshaw. Obama i Springsteen fa anys que són amics i fins i tot han publicat un llibre plegats a partir d’un pòdcast que van fer parlant de política i d’afers de la vida quotidiana.

També sabem qui l’acompanyarà dalt l’escenari formant part d’una de les bandes més mítiques del rock, l’E Street Band. Els membres actuals són Roy Bittan (piano, sintetitzador); Nils Lofgren (guitarra, veu); Garry Tallent (baix); Stevie Van Zandt (guitarra, veu); Max Weinberg (bateria); Soozie Tyrell (violí, guitarra, veu); Jake Clemons (saxofon), nebot i substitut del gran Clarence Clemons, mort el 2011; i Charlie Giordano (teclats). La incògnita està més aviat en Patti Scialfa, vocalista, guitarrista i parella del Boss, que és a Barcelona però ha aparegut de manera intermitent en els concerts americans. Entre les cançons que gairebé segur que sonaran hi ha “Dancing in The Dark”, “Born To Run”, “Rosalita” i “Glory Days”. “No Surrender”, que és apta per a lectures polítiques de tota mena, podria molt ben ser la cançó d’obertura, i “I’ll See You in My Dreams”, en format acústic, té tots els números per a cloure l’acte.

L’històric promotor de concerts Gay Mercader, que va portar Bruce Springsteen a Barcelona l’any 1981 i el torna a portar ara, parla sovint de la potència i la intensitat del Boss, que defineix com un “huracà en escena”. Avui i diumenge ho podrem tornar a comprovar. I podrem comprovar si es manté la història d’amor entre la ciutat i el músic, només comparable a la d’un altre ídol artístic procedent d’aquelles contrades, Woody Allen. El públic català de segur que respondrà com ho ha fet sempre. De fet, els seguidors més aferrissats ja fa dies que fan cua per ser a davant de tot. I si Springsteen canta allò de “now you can’t break the ties that bind” (‘ara no pots trencar els lligams que uneixen’) somriuran i pensaran que no, que aquests lligams són per sempre.

Els vint concerts de Bruce Springsteen a Barcelona

  • 21 d’abril de 1981 – Palau d’Esports de Barcelona. El primer concert, amb 7.000 assistents, que marca l’inici d’una relació especial.
  • 3 d’agost de 1988 – Camp Nou. Cloenda de la ronda del Tunnel of Love i primera vegada que el Boss saluda els espectadors en català.
  • 10 de setembre de 1988 – Camp Nou. Concert especial organitzat per Amnistia Internacional per celebrar el quarantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Actuació amb El Último de la Fila, Peter Gabriel, Sting, Tracy Chapman i Youssou N’Dour.
  • 3 i 4 de juliol de 1992 – plaça de toros Monumental. Presentació dels discos Human touch i Lucky town, ara sense l’E Street Band.
  • 11 de maig de 1993 – Estadi Lluís Companys. El Boss convoca 56.000 espectadors i els agraeix el seu suport, malgrat les crítiques que han rebut els dos darrers discs esmentats anteriorment.
  • 6 i 7 de maig de 1996 – Teatre Tívoli. Un Springsteen més intimista i tot sol canta les cançons de The ghost of Tom Joad i adaptacions acústiques d’uns altres grans èxits.
  • 9 i 11 d’abril de 1999 – Palau Sant Jordi. Barcelona és la ciutat triada per inaugurar la ronda que tornava a aplegar la mítica E Street band.
  • 16 d’octubre de 2002 – Palau Sant Jordi. Concert basat en les cançons de The rising, el disc post-11S, editat en DVD com a Live in Barcelona.
  • 17 de maig de 2003 – Estadi Lluís Companys. Springsteen torna pocs mesos després amb més The rising.
  • 1 de juny de 2005 – Palau Olímpic de Badalona. Primer concert fora de Barcelona, aquesta vegada per presentar el disc Devils & Dust (2005).
  • 14 de maig de 2006 – Palau Olímpic de Badalona. Torna a Badalona i repeteix estil folk amb We shall overcome: the Seeger sessions.
  • 24 d’octubre de 2006 – Palau Sant Jordi. L’homenatge a Pete Seeger arriba ara a Barcelona, després de passar per València.
  • 19 i 20 de juliol de 2008 – Camp Nou. El Boss omple dues nits seguides el Camp del Barça a la ronda Magic.
  • 17 i 18 de maig de 2012 – Estadi Lluís Companys. Doblet amb repertoris diferenciats i homenatge a Donna Summer, morta poc abans del primer concert, dins la ronda Wrecking ball.
  • 14 de maig de 2016 – Camp Nou. Trenta-cinc anys després del primer concert, Springsteen recupera les cançons de The River en el seu retorn a Barcelona.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any