El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El Bloc Nacionalista Gallec (BNG) aspira a recuperar el suport perdut en les darreres cites electorals i pot ser novament, després de vint anys, la principal alternativa al Partit Popular. Tanmateix, segons tots els sondatges, el president gallec del PP, Alberto Núñez Feijóo, té assegurada la reelecció.

En terme de blocs, la situació gairebé no varia. El PP mantindria amb comoditat la majoria absoluta al parlament, que és de 38 escons, i podria millorar els 41 diputats que va assolir ara fa quatre anys.

Escons segons els darrers sondatges publicats.

En canvi, sí que hi ha novetats entre els tres partits de l’oposició. El BNG, que actualment té sis escons, pot obtenir-ne més de tretze. El partit s’ha recuperat de l’escissió d’Anova del 2012, i ara encapçala de nou el sobiranisme i serà la força més votada entre els menors de trenta anys.

El sobiranisme pugnarà per la segona posició amb el PSOE, que va aconseguir catorze parlamentaris el 2016 i ara en podria aconseguir un parell més i tot. En canvi, la coalició En Marea, que va obtenir catorze escons, ara s’ha fragmentat i tindrà un resultat més modest: Podem, Esquerra Unida i Anova ara han format En Común, que pot obtenir uns cinc escons, mentre que el nucli d’En Marea, juntament amb els partits Compromiso por Galicia i Partido Galeguista Demócrata, es presenten sota la marca de Marea Galeguista, i no es preveu que aconsegueixin cap escó.

Per tant, difícilment es repetirà la situació de les eleccions del 2005, quan per única vegada el PP es va quedar a un escó de la majoria absoluta i es va poder formar un govern alternatiu del PSOE i el BNG.

El PP gallec, un partit amb un votant transversal

Una de les peculiaritats del sistema polític gallec és l’hegemonia del PP, que ha guanyat totes les eleccions d’ençà de l’establiment de l’autonomia. El partit té unes característiques diferenciades en aquest país respecte a la resta de l’estat espanyol, amb un suport molt transversal dins de la societat.

El PP a Galícia té més votants que tenen el gallec com a llengua materna (46%) que no pas el castellà (36%). De la mateixa manera, un 23% se sent més gallec que espanyol, o només gallec, i un 30% és partidari de més autonomia o del dret d’independència. El perfil és molt diferent del votant del PP de la resta de l’estat, o el votant que trobem al País Basc i als Països Catalans, on la formació destaca pel seu perfil espanyolista.

Això fa que Feijóo oculti tant com pot les sigles del partit, marqui un perfil propi respecte de la direcció de Madrid i que hagi defensat mesures polèmiques a la resta de l’estat espanyol com l’adhesió del territori a la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa.

El suport que obté a les eleccions al parlament contrasta amb els resultats a la resta de comicis. La ciutat més gran on governa el PP és Arteixo, de 32.000 habitants. A les municipals de Vigo, per exemple, el PSOE va guanyar amb 101.000 vots (68%) i el PP va aconseguir-ne 20.500 (14%). En canvi, a les eleccions al parlament del 2016, el PP va assolir 80.000 vots (37%) i el PSOE 46.000 (21%). Això obliga Feijoó a atraure en aquesta votació una part dels votants de centre que trien els socialistes en altres comicis.

La gran divisió a Galícia és principalment entre esquerres i dretes. Tot i que el PP té vora el 50% dels vots, només un 4% dels seus votants s’ubica a l’esquerra (entre un 1-4 sobre 10), però en canvi té gairebé tot el vot de centre i de dreta, fet que deixa sense espai formacions com Ciutadans i Vox.

La resta de partits amb presència parlamentària es disputen l’espai restant. Aquí, el PSOE té uns votants més d’esquerres. Si a l’estat espanyol, el 38% dels socialistes són de centre (s’ubiquen en un 5 sobre 10) i només un 8% se situa en la posició més d’esquerres (1 sobre 10), a Galícia, només un 28% s’ubica al centre i un 19% se situa en la posició més escorada de l’espectre ideològic.

La covid-19 marca la votació a la comarca d’A Mariña

A la comarca d’A Mariña l’epidèmia del coronavirus és especialment intensa i s’hi ha decretat un confinament. El 90% dels prop de dos-cents casos actius es troben en tres localitats (Burela, Foz i Xove) i els afectats són principalment joves amb pocs símptomes, cosa que fa molt difícil de controlar el brot.

En aquest context, una desena de batlles del PSOE i del BNG han demanat que se suspenguin les eleccions de demà, mentre que batlles i regidors del PP són partidaris de continuar endavant amb els comicis, que s’havien d’haver fet el 5 d’abril i ja van ajornar-se a causa de la situació sanitària i el confinament.

L’abstenció que pugui comportar ara la covid-19, amb una incidència difícil de quantificar, és justament l’únic factor que podria fer perillar una victòria del PP, la qual ara mateix sembla garantida.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.