27.02.2026 - 10:22
|
Actualització: 27.02.2026 - 10:40
L’obra literària de Biel Mesquida i la seva figura d’agitador cultural en totes les facetes basteix el “Monogràfic Biel Mesquida”, que forma part del cicle “La narrativa dels 70″, organitzat per la Fundació Mallorca Literària. És el sisè monogràfic que s’ha fet, després dels dels escriptors Guillem Frontera, Antònia Vicens, Maria-Antònia Oliver, Gabriel Janer Manila i Antoni Serra. El programa dedicat a Mesquida, que va començar ahir dijous a l’horabaixa i es tancarà dissabte a migdia, reunirà més d’una vintena de ponents que analitzaran l’aportació important de Biel Mesquida sobretot en l’àmbit de les lletres.
L’escriptor Sebastià Portell, assessor del programa, diu: “Cal alegrar-se que les institucions públiques del nostre país contribueixin a celebrar els nostres autors, no només els patrimonials, sinó també els contemporanis, que estan en plena forma i generant obra nova. És un gest estrany i l’hem d’agrair.” I va explicar que era un monogràfic especial, doble, el dedicat a Biel Mesquida: “Biel Mesquida és una figura ambiciosa, molt diversa, que ens ha regalat llibres transgressors deliciosos que sempre han obert nous horitzons. Per això aquest monogràfic, aquestes jornades, havien de ser coherents amb el contingut que volíem proposar. Hi trobareu una programació diversa, escampada, una mescladissa, com li agrada dir a ell: converses i continguts de tall més acadèmic, lectures crítiques, lectures de prop, dramatúrgia, música, poesia dita… I celebrarem el Biel editat, el Biel traduït, el Biel amic i referent. El gran repte d’aquest programa serà, segurament, diferenciar on queda l’acadèmia i on la literatura.”
Entre els ponents hi ha els escriptors Sebastià Perelló, Jaume C. Pons Alorda; els poetes Eduard Escoffet, Martí Sales, Laia Malo, Blanca Llum Vidal, Vicenç Altaió; la cantant Maria del Mar Bonet; el lingüista Nicolau Dols, el fotògraf Jean Marie del Moral; el periodista Andreu Manresa, l’actriu Pepa López; les editores Maria Bohigas i Ester Andorrà; la traductora Annie Bats…
La llengua rica i plena i nova de Biel Mesquida
Precisament, el programa es va iniciar amb la conferència inaugural de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, amic de Biel Mesquida i corrector de l’obra de l’escriptor, a l’edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears. El títol de la conferència, “Els meus Biels Mesquida”. I va començar posant una primera objecció: que fer un monogràfic sobre Biel Mesquida era un impossible, perquè, per a ell, Biel Mesquida és un autor poligràfic. I tot seguit posà una segona objecció: “No sé si Biel Mesquida és abordable com a ‘narrador dels setanta’ si no és arriscant-se a perdre l’essència d’en Biel Mesquida, un escriptor prolífic de carrera llarguíssima i que defuig en la pràctica i quan ho explicita l’encasellament en gèneres.”
Fetes les consideracions inicials, Dols va desplegar part del coneixement que té d’una obra que ha treballat a la menuda, com a lector i sobretot com a corrector i editor de text. I va parlar a partir de l’experiència per mirar de definir, d’entendre les aportacions de Mesquida a la literatura catalana, sobretot en la llengua.
Va parlar de la capacitat de Mesquida de pensar i repensar la pròpia obra i va dir: “En Biel Mesquida és avesat a l’anàlisi i té una mirada atomitzada de la realitat. És per aquí que descobreix que no hi ha diferència entre les coses i el llenguatge, que tot és descomponible en àtoms. Mesquida veu el món i l’expressió del món de la mateixa manera que la veia Lucreci.”
I també, arran de la publicació d’Encarnacions, deia Nicolau Dols: “Aquest llibre –i tots els altres– té un protagonista clar, lluminós, llampant: la llengua.” I parlà també “d’un tret diferent, extraordinari en un creador de l’energia de Mesquida: la negociació. La llengua de Mesquida no és trencadora respecta de la llengua comuna, sinó eixampladora, amplificadora. Té la rara virtut de sortir d’ell mateix i així i tot mantenir-se fidel a la convenció. És una tensió creadora.”
I continuà: “L’afinat sentit de la llengua amb què treballa duu Mesquida a crear fins i tot paraules –el famós cervelltremolar, entre moltes altres–, però això no representa un trencament, sinó una perfecta sintonia amb els processos de creació de mots presents en el caràcter de la llengua.”
L’estudiós erudit que és Dols va parlar de la seva experiència de corrector sobre les obres de Biel Mesquida i el respecte a la creació de mots o sobre algunes formes populars. També de com li va suggerir el títol Llefre de tu, i de la dificultat de traduir-lo al castellà… Dols té feta una traducció al castellà de L’adolescent de sal, traducció inèdita encara a instàncies de l’Institut d’Estudis Baleàrics.
Promiscuïtat, voracitat i germanor
Tot seguit va arribar el segon acte del programa, a càrrec de tres poetes de dues generacions posteriors, que consideren Biel Mesquida un referent. Hi van intervenir Laia Malo (Laia Martínez López), Martí Sales i Eduard Escoffet.
Martí Sales va explicar el dia que va conèixer Mesquida: “Era fa vint anys, el 2005-2006, quan ens vam conèixer. Vam quedar a la una de la matinada al Cafè de l’Òpera. Jo venia de la Sauna Condal i estava borratxo i eufòric de conèixer-te, perquè havia llegit L’adolescent de sal i El bell país on els homes desitgen els homes, i vam xerrar fins que ens van fer fora. Penso que una de les coses que em van agradar, perquè venia d’estudiar literatura comparada, és que en els teus llibres hi ha molta teoria (ets un gran lector de teoria de la literatura, de filosofia, estètica), i són plens dels discursos més alts. Per altra banda, els teus llibres són plens de política. I, en un tercer àmbit, en els teus llibres també hi trobem el desig. Aquestes tres coses, llegint-les en la nostra llengua, en la nostra tradició, eren una passada. Jo volia intimar amb aquest escriptor.”
I Laia Malo va reivindicar la veu de Biel Mesquida dient literatura en veu alta i la seva capacitat de fer seus els texts d’altri. “Els qui estimem la sonoritat i la música compartim amb ell la idea que música i poesia són germanes, aquesta exploració de la paraula com una matèria completament mal·leable.” I va destacar-lo com un autor que no es podia encasellar en la generació dels setanta, com deia Nicolau Dols: “Perquè és un autor que crea des de l’avui. No hem sentit mai distants ni la seva literatura ni la seva persona.” En aquesta línia, Eduard Escoffet va dir que Mesquida s’havia afegit a totes les generacions posteriors. “I sobretot a molts ens ha servit per a conèixer i reconèixer i refer la tradició, també per a trencar-la.”
Escoffet va fer una altra aportació: “Sobre la llengua que es fa i es desfà i de com genera paraules noves i no saps si són paraules molt antigues en desús o paraules molt noves que es posaran de moda al segle XXIII. Perquè estic segur que aquests mots inventats i expressions de Biel Mesquida un dia la gent les dirà amb normalitat, i en comptes de copiar TV3 copiaran Biel Mesquida i el món serà una mica millor.”
I, parlant del Festival de Poesia de la Mediterrània, del qual Mesquida va ser el director, Martí Sales explicava que l’actitud de Biel Mesquida envers el festival es podia definir amb tres mots: promiscuïtat, voracitat i germanor. “La teva escriptura, ja sigui en programa de poesia, en escriptura física o amb la teva veu dient poesia, s’escampa, perquè és llavor i per això som aquí. Has anat plantant i regant i això és molt estructural en la teva essència de creador.”
En relació amb El bell país on els homes desitgen els homes, Sales va comentar, abans d’acabar: “És un llibre de poemes que parla del desig entre homes i ho fa sense ni psicologisme ni sentimentalisme i sense trauma. Tot el segle XX se n’havia parlat des del trauma. La seva escriptura no cau en els mateixos paranys de sempre. Encara avui fa falta més literatura d’aquesta. És una lectura vigent i desacomplexada, no lligada a certes visions i aproximacions.”
El vespre es va tancar al Baluard, el museu d’art contemporani, amb una lectura dramatitzada d’Enona, interpretada per l’actriu i amiga Pepa López, i una lectura de poemes al bar Les Fletxes, del barri vell de Palma, amb poemes de Mesquida i dels poetes que hi van intervenir (Laia Malo, Martí Sales, Eduard Escoffet, Sebastià Perelló, Sebastià Portell, Jaume C. Pons Alorda, Nicolau Dols i Vicenç Altaió). Biel Mesquida va tancar la jornada dient el poema “Lluita de classes” d’El bell país on els homes desitgen els homes. L’emoció va costar de contenir.
