13.08.2025 - 20:00
“Una vegada analitzats els acords adoptats i considerant la informació disponible, BBVA ha decidit de no desistir de l’oferta per aquesta causa i, per tant, es manté vigent, conforme al que es preveu en la normativa aplicable”, assenyalava el BBVA en el comunicat al regulador d’abans-d’ahir. La resposta del mercat de valors va ser inequívoca, amb una garrotada al banc basc i una alça al Sabadell, la qual cosa tornava a eixamplar la bretxa negativa per als accionistes del banc vallesà. Era la manera amb què els accionistes del BBVA havien de protestar per la decisió de l’equip que presideix Carlos Torres. Avui, la diferència entre totes dues cotitzacions ha estat mínima, per la qual cosa, la tacada d’ahir encara té valor.
La realitat és que, després de les juntes del Sabadell i la nota dels bascs en què obrien la porta a la possibilitat de deixar-ho estar, tot semblava apuntar que tirarien la tovallola. Però no.
Segons el president del Sabadell, Josep Oliu, amb les circumstàncies de l’ajornament de tres anys o cinc obligat pel govern espanyol i les restriccions addicionals, les sinergies que poden fer els bascos amb l’OPA són zero. Si això és veritat, i crec que ho és, què vol, el BBVA?
I resta, a més, l’obstacle d’Hisenda, que per alguns accionistes pot ser important. El Sabadell té penjat a la xarxa la sorpresa que tindrà qui vagi a l’OPA. Es trobarà amb un desagradable impacte impositiu, que no es pot passar per alt, perquè restarà encara més rendibilitat (?) a l’operació. Recordem que, segons l’Agència Tributària espanyola, en cas que més d’un 10% de la contraprestació es faci en efectiu i no solament en accions, el bescanvi deixa de ser considerat com una operació neutral en termes de fiscalitat. I s’haurien de pagar imposts per les plusvàlues fetes en “vendre” les accions. Per què persisteix, doncs, a anar fins al final? Vist de fora, sembla que ho té molt perdut.
Tan sols li resta un as a la màniga per a seduir l’accionista del Sabadell: donar-li més diners. Quants? Un bon grapat. Si pensem que en una OPA normal cal primar un 15% (la seva idea inicial) i ara és en termes negatius al voltant del -8%, hauria de sospesar d’estirar la butxaca i pujar l’oferta actual més del 20%… i amb diners. Amb accions no valdria, perquè al cap de quinze mesos, i de veure com han manegat l’OPA, els del BBVA tenen poca credibilitat. I no val a hores d’ara demanar actes de fe, que és el que representa pagar amb accions, que avui valen deu euros i demà poden valer-ne cinc.
Té diners per a fer-ho? Sí. Ara, ha d’anar amb compte, perquè oferir un preu massa alt pot anar en contra dels interessos dels seus propis accionistes, com ja el van avisar ahir a la borsa. Aquí rau el problema més gros que té ara i que tractarà de resoldre en un consell que farà a final de mes. Allà és on es decidirà el fullet definitiu a presentar a la CNMV. On han de veure’s reflectits els canvis, que no deixaran ni un detall penjat en l’oferta. Aquí és on Oliu fa temps que exigeix la màxima transparència, fins a l’últim punt i coma. Per a evitar sorpreses o aspectes que puguin enganyar l’accionista que accepti l’OPA.
En definitiva, el BBVA ha de trobar la xifra de diners que, per una banda, el posi en equilibri i engresqui els accionistes del Sabadell a fer el pas; i, per una altra, que no emprenyi els seus propis accionistes perquè faci perdre valor a l’entitat. Existeix aquesta xifra en la realitat? És una pregunta amb resposta molt difícil. En el cas que existeixi, és molt difícil de calcular… i els riscs que afrontarà, molt alts.
I si, financerament, el negoci ja no hi és després de les restriccions del govern espanyol i el risc és molt alt per a la reputació del BBVA, insisteixo en allò que deia abans, per què ho tira endavant? El meu parer ja el vaig comentar en una píndola anterior. Fixeu-vos, el BBVA ningú no dubta que és un banc ben espanyol. Doncs bé, l’any 2024 feia solament un 24% del negoci total a l’estat espanyol, si bé estrenyia els clients espanyols una mica més que la resta, perquè en treia el 37% dels resultats totals. En canvi, a Mèxic, hi va fer el 43% del negoci i el 50% dels resultats finals. Es comenta que li han dit alguna cosa de Brussel·les, perquè, quant a negoci, es podria veure com un banc més mexicà que no pas europeu. La resta de resultats li provenen, sobretot, de l’Amèrica Llatina i Turquia. Per això, si pogués sumar el Sabadell al grup, seria una mica més europeu, i, tot s’ha de dir, li restaria risc al negoci, atès que l’estat espanyol en té menys que no pas els altres països on és present amb una certa importància. Pensem, per exemple, en Trump i en com pot acabar l’embolic d’aranzels i immigrants que els ha muntat. Probablement, sense Trump, el BBVA tindria menys necessitat de l’operació. Ui, se m’ha escapat la paraula necessitat, i, en aquests moments, és molt forta.
