24.08.2025 - 21:40
|
Actualització: 25.08.2025 - 08:51
El mes d’agost esgota els darrers dies abans que la setmana vinent comence el nou curs polític i també judicial. Les setmanes que vindran estaran carregades d’esdeveniments relacionats amb la gestió de la gota freda i amb la instrucció de la causa que en fa la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra. Després del parèntesi estiuenc, la magistrada titular del jutjat de primera instància i instrucció número tres de Catarroja reprendrà la presa de declaració tant d’afectats i familiars de víctimes mortals, com dels testimonis relacionats amb la gestió de l’emergència. Ruiz Tobarra ja podrà treballar al seu jutjat de Catarroja perquè abans de les vacances es van acabar les obres de reconstrucció. La seu judicial també va rebre les conseqüències de la barrancada del 29 d’octubre. Aviat en farà deu mesos i, a desgrat que la instrucció va a bon ritme, encara hi ha molts interrogants per a resoldre i molts testimonis a escoltar. La catàstrofe va fer 228 víctimes mortals, una d’elles una dona embarassada de vuit mesos, i centenars de ferits.
La intenció d’apartar la jutgessa de la causa
La responsable de la instrucció d’aquesta macrocausa, amb centenars de familiars de víctimes i quaranta parts personades, haurà de reprendre la feina amb l’interrogant que ara penja sobre el seu futur, perquè el Consell General del Poder Judicial espanyol ha fet cabal d’una petició dels dos únics encausats fins ara, l’ex-consellera Salomé Pradas i el seu número dos, Emilio Argüeso. El CGPJ ha obert diligències informatives contra Ruiz Tobarra perquè els encausats en qüestionen la imparcialitat i denuncien que les resolucions que emet contenen afirmacions incriminatòries.
Pradas es fixa sobretot en la resolució del 10 de març, que és quan la va citar com a investigada. En aquell document de setze pàgines, Ruiz Tobarra exposava el marc de la seua investigació. El primer que feia era un relat demolidor de la jornada del 29 d’octubre, confegit a partir de les primeres declaracions dels testimonis. Allà, la magistrada ja desmuntava la tesi del Consell de Carlos Mazón sobre la falta d’informació per a prendre decisions i afirmava que la gota freda no va ser un fenomen imprevist, i fixava que les autoritats autonòmiques són les encarregades d’avisar en cas d’emergència.
D’ençà del març, totes les resolucions i interlocutòries emeses per la jutgessa han servit per a reblar el clau d’aquesta tesi. I és per això que els advocats de Salomé Pradas l’acusen d’emetre sentències en aquesta part el procés, que és la instrucció.
Aquest no és el primer intent de ser desacreditada que rep la jutgessa per part de les defenses, que veuen com la causa avança i com es manté l’encausament de l’ex-consellera i el seu número dos.
Testimonis fonamentals
A pesar que veus expertes remarquen la rapidesa amb què evoluciona la instrucció, encara hi ha moltes pàgines per a escriure perquè s’han d’escoltar testimonis fonamentals. Ja hi ha una llista de persones que hauran de comparèixer davant la jutgessa, però encara no tenen la data assenyalada.
La jutgessa ha deixat escrit en uns quants papers que, tot i les previsions que hi havia, el CECOPI es va convocar massa tard, a les 17:00. De tot el que se sap fins ara per les diferents declaracions que han transcendit, és clar que la major part del temps, el CECOPI es va fixar en l’embassament de Forata, que recull les aigües del riu Magre, perquè la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va alertar d’un possible trencament. Segons que va declarar la delegada del govern espanyol, això va atemorir tots els presents a la reunió. De fet, l’alerta enviada als mòbils no es va fer pel barranc de Torrent, sinó pel perill de Forata.
El president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer
Un dels testimonis fonamentals serà el de Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Ho farà com a testimoni a desgrat de les peticions d’imputació fetes tant per les defenses de Pradas i Argüeso, com per part de les acusacions que representen el pseudo-sindicat Manos Limpias, per exemple. L’acusen de no haver facilitat informació sobre l’augment de cabal del barranc de Torrent (la rambla de Poio) durant la reunió del CECOPI. Ell hi participava de manera telemàtica, igual que la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé. Per tant, durant les desconnexions imposades per la consellera Pradas ni Polo ni Bernabé van poder facilitar informació. Amb tot, la CHX disposa d’un Servei Automàtic d’Informació Hidrològica, el SAHI, que cada quinze minuts envia de manera automàtica els mesuraments dels cabals que en depenen. Amb tot, la defensa de Pradas i Argüeso argumenten que la CHX no va enviar un correu alertant de la crescuda del barranc fins a les 18.43, quan ja hi havia zones negades i persones en perill.
Cinc treballadors d’emergències, que ja han declarat davant la jutgessa, eren a la sala on es va rebre el correu, però van afirmar que no ho van comunicar al CECOPI perquè Miguel Polo en formava part. Però a les 18.43 la reunió estava suspesa i Miguel Polo desconnectat.
D’ençà del 29 d’octubre, Miguel Polo no ha fet cap compareixença ni ha concedit declaracions als mitjans de comunicació.
Els veterans Suárez i Basset
Quant a la vigilància dels cabals, hi ha molta expectació per la declaració de José Miguel Basset. Era el cap del Consorci Provincial de Bombers i el director de l’emergència. En l’actualitat està jubilat. En la comissió d’investigació de la Diputació de València, Basset va dir que a les 12:30 ell va enviar un equip de forestals a vigilar el cabal del barranc, però que passades les 14:30 els va ordenar que tornassen a la base. Que deixassen de vigilar-lo, per tant. Entre els motius que va donar hi ha que el cabal havia baixat i que era l’hora de dinar. Això va enutjar els forestals i va haver de rectificar el motiu.
Durant les diferents compareixences testificals davant la jutgessa, ningú no ha pronunciat el nom de Basset quan s’ha parlat de la vigilància del cabal del barranc que va causar tantes morts el 29 d’octubre. Per això, aquesta declaració serà fonamental.
També és a la llista de testimonis Jorge Suárez, sots-director d’emergències que el 29 d’octubre estava de vacances, però davant els anuncis de la gota freda es va incorporar al lloc de treball. La seua feina era fer d’enllaç entre el CECOPI i la sala de comandament amb els tècnics. Suárez, un alt funcionari amb molts anys d’experiència, és de les poques persones que continuen al seu lloc després de la remodelació del servei d’emergències. El 29 d’octubre era l’encarregat d’informar en directe, mitjançant un equip d’À Punt que era al centre d’emergències. En una intervenció feta entre les 14:00 i les 15:00, Suárez va fer moltes recomanacions de seguretat a la població i va afirmar que monitoraven els cabals per veure com assumien les quantitats tan grans d’aigua que deixaven les precipitacions. Entre aquests cursos que es vigilaven, va citar el barranc de Torrent.
Batlles
A la llista de persones que encara han de declarar davant la jutgessa hi ha una vintena de batlles de les zones més afectades per la gota freda del 29 d’octubre. Entre ells hi ha Isabel Albalat, del PSPV, que era la batllessa de Paiporta, però que fa uns mesos va dimitir per motius de salut. Paiporta és considerada la zona zero de la barrancada. Per la seua configuració, tot el poble va quedar afectat pel desbordament. A les 19:00, quan la reunió del CECOPI romania interrompuda, la batllessa va trucar a la delegada del govern espanyol per dir-li que el poble estava tot negat. Albalat va ser molt crítica amb l’actuació de la Generalitat perquè l’ajuda va trigar molt a arribar-hi.
També hi han d’anar Lorena Silvent, batllessa de Catarroja, i Josep Cabanes, batlle de Sedaví, tots dos del PP. María José Català, batllessa de València, també rebrà la citació.
Rebrà una citació igualment Ricardo Gabaldón, batlle d’Utiel, del PP. Utiel va ser una de les localitats que més aviat va rebre l’embat de la tempesta. El riu Magre es va desbordar a mitjan matí i va negar bona part de la població. Amb la informació de què disposava i veient la intensitat de la pluja, a primera hora del matí va decretar la suspensió de les classes, cosa que, a parer dels experts, va contribuir a salvar moltes vides perquè l’institut va quedar completament arrasat. A Utiel van morir sis persones.
El batlle d’Algemesí, José Javier Snachis, del PP, també ha de declarar com a testimoni. A Algemesí el riu Magre conflueix amb el Xúquer. Com que el Magre venia molt carregat, va negar bona part de la població. Al barri del Raval encara són ben visibles els efectes de la inundació.
Un altre testimoni que la jutgessa vol escoltar és Immaculada Piles, que era la cap del servei de Coordinació d’Emergències 112. A les 10:00 va dir, en una entrevista a la televisió d’À Punt que la situació s’intensificava tant al nord com al sud de la demarcació de València perquè hi havia precipitacions intenses i s’esperaven situacions complicades a causa la crescuda de rius i barrancs.
Alberto Martín Moratalla, persona de la màxima confiança del president de la Generalitat, era el director general d’emergències i extinció d’incendis el 29 d’octubre. El 13 de maig el Consell el va rellevar del càrrec, però no per la seua actuació el dia de la gota freda, sinó perquè li havien de crear una plaça de coordinador dels serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvaments, un càrrec que té el rang de direcció general.
També esperen la data per a anar a declarar davant la jutgessa Rosa Maria Touris, directora general de prevenció d’incendis forestals; Raul Quílez, director general d’innovació d’emergències; i la comissària en cap de la unitat adscrita de la policia autonòmica que era al CECOPI el 29 d’octubre.
