17.03.2022 - 20:38
|
Actualització: 17.03.2022 - 21:38
Fa cent cinc anys que l’aparador de la històrica barreteria Mil forma part del paisatge urbà de Barcelona. Encara falten tres anys perquè s’acabi el contracte de lloguer de l’establiment, però la seva propietària, Núria Arnau, ja vol fer paleses les dificultats que està segura que tindrà per a continuar-lo pagant una vegada es renovi.
Lloguers desorbitats al centre de Barcelona
“Nosaltres no pleguem. El negoci funciona perquè hem batallat moltíssim, i farem tant com sigui per a continuar, però som la quarta generació que porta la botiga i patim pel mateix problema que hem patit sempre: el preu del lloguer”, explica la Núria. Abans de la pandèmia es va reunir amb els propietaris, que van garantir-li que no els farien fora, però que sí que canviarien el preu del lloguer per adaptar-lo al mercat. “Pateixo perquè veig què es paga al centre de Barcelona de lloguer, és possible que demanin 16.000 euros. Ara ja en pago 8.000 cada mes. Vaig començar pagant-ne 2.000, fa uns quinze anys, però com que cada any apugen d’un 12% la base imposable, el preu ha anat creixent.”
La Núria té por que, si ha de pagar més que en aquests moments haurà de traslladar el negoci a un establiment en una localització menys comercial. “La situació és molt complicada. El turisme ha desaparegut aquests darrers anys i estic molt descontenta sobre com està el centre de Barcelona. Em cobren la botiga, al carrer de Fontanella, a preu de centre, però és una zona de càrrega i descàrrega, amb pilons grocs pertot arreu… No és un carrer gaire comercial. Tenim un taller on elaborem els nostres productes a mida, i potser podrem traslladar-hi la botiga.”
Un problema que ja s’han trobat més botigues
El taller és al carrer de Moles, on també s’han hagut de traslladar botigues que hi havia als carrers de Fontanella o Comtal. Tanmateix, Arnau lamenta que no és tan cèntric ni tan comercial i que té moltes zones de càrrega i descàrrega. “La Werner, la gran botiga de música i aparells de so, que és molt coneguda, també s’ha trobat obligada a traslladar-se pel preu del lloguer”, afegeix la propietària de la barreteria Mil. “Tanquen botigues antigues i obren botigues de records o de queviures. Només al carrer Comtal n’hi ha quatre, i dues de queviures a Fontanella. Al centre ens hem quedat sols. Ja no hi ha ni turisme ni gent de la ciutat. I l’ajuntament sembla que als del centre ens tingui mania, no fa prou per a millorar la situació.”
Núria Arnau està decidida a continuar batallant per denunciar el problema i perquè la situació es resolgui. En el seu cas personal, de moment resta pendent d’una reunió amb un mediador, però insisteix a fer una crítica general a aquest augment tan important dels lloguers que asfíxia els botiguers i obliga a tancar o traslladar locals històrics, un fet que no és pas anecdòtic a la ciutat.
Venent barrets del segle XIX ençà
Tot i que l’establiment del carrer de Fontanella té cent cinc anys, i és la barreteria més antiga de la ciutat, la família de Núria Arnau ja venia barrets dècades enrere. La primera botiga es va obrir al carrer de l’Hospital a mitjan segle XIX. El 1914 el seu besavi la va traslladar al centre, on va obrir el local actual el 1917. La botiga és tan coneguda que ha vist passar tota mena de personalitats: Robert de Niro, Francis Ford Coppola, Scarlett Johansson, Ingrid Bergman, Pilar Miró, Loquillo, Gila, Tony Curtis…
També ha vist passar les guerres mundials, la grip espanyola, la guerra de 1936-1939… “Durant els bombardejos, el meu pare es refugiava en un racó de la botiga, sota una biga grossa –explica la Núria–. També vam superar una etapa complicada, la del ‘sensebarretisme‘, en què la gent va deixar de dur barret. Llavors el meu pare i el meu avi van voler fer-ho millor i buscar més marques estrangeres, i vam anar resistint.”
L’establiment ha testimoniat el pas del temps fent-se ressò de les tendències en el món dels barrets. Tot i que avui dia no són un accessori tan habitual com abans, encara tenen molta requesta. L’article estrella és la gorra; les gorres de tipus beisbol i les boines també s’han posat força de moda gràcies a les sèries o més fenòmens culturals. “Hi ha una cantant coreana que porta boines basques, i totes les xineses que vénen me’n demanen. Anem picotejant de totes les modes…”, explica. Núria Arnau hi treballa des del 1983, tot i que ha mamat l’ofici de ben petita. Els seus fills volen ser la cinquena generació de la família que s’encarrega del negoci i desitgen que els barrets continuïn exposats allà on han estat sempre.
