28.05.2022 - 13:41
|
Actualització: 28.05.2022 - 20:47
L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat la voluntat que el nombre de plàtans no superi el 15% del total d’arbres de la ciutat al 2027, en el marc del Pla director de l’arbratge 2017-2037, que preveu que cap espècie sobrepassi aquest límit per a evitar els efectes d’una eventual plaga.
El cap de l’Àrea d’Arbratge de Barcelona, Joan Guitart, ha explicat que els plataners és l’única espècie a la ciutat que supera aquest límit i que la reducció d’aquesta proporció passa tant per reduir el nombre de plàtans com per augmentar la quantitat d’arbres a la ciutat: ha passat de 150.000 arbres l’any 2000 a 206.000 el 2022.
Segons Guitart, amb les obres que es porten a terme, com les de la unió del tramvia per la Diagonal, hi haurà un descens important de plataners, que se substituiran per lledoners, sófora, mèlia o tipuanes, entre d’altres.
Ha sostingut que n’hi ha més que qualsevol altra espècie i sembla que genera més rebuig entre la ciutadania per les molèsties del fruit. Tot i això, ha defensat les seves funcions durant tot l’any: capturar diòxid de carboni i alliberar oxigen, refrescar l’ambient, mitigar la temperatura dels carrers i capturar partícules de contaminació.
El plàtan no és al·lergògen
El responsable de l’Àrea d’Arbratge ha insistit que, d’acord amb els professionals de la medicina, el fruit que sali a mitjans d’abril i maig, i emet una pols de color marró, no és al·lergògen, sinó que el que pot generar al·lèrgies és el pol·len, d’un color entre groc i verd. Aquesta pol·linització queda suspesa en l’aire quan plou poc, com passa actualment, mentre que, si hi ha dies de pluja, se’n va anant.
Els plataners, típic de l’Eixample
Els plataners, típic de l’Eixample i Sant Martí
Bona part d’aquesta espècie se situa en els districtes de l’Eixample i de Sant Martí perquè quan aquestes zones van començar a urbanitzar-se arran del pla Cerdà i només es produïen plàtans. Es tracta d’una tendència que també van seguir altres ciutats com Londres o París.
Guitart ha admès que aquest arbre no és tan òptim com fa cent cinquanta anys a causa del canvi en les condicions climàtiques, perquè plou amb menys freqüència, amb pluges més intenses, i la temperatura és una mica més alta.
A més, l’aigua no arriba igual als arbres perquè no s’infiltra pels carrers com aleshores, quan la majoria de vies estaven empedrades i la capital catalana rebia el sobrenom de ‘Can Fanga’, recorda Guitart.