El Banc d’Espanya llança un torpede al govern espanyol

  • L’autoritat monetària rebaixa la previsió del creixement de l’estat espanyol per al 2023 i queda per sota de l’estimat per la ministra Calviño, mentre els directors de compres pinten un panorama molt pelut · Tanmateix, algunes professions i sectors resten al marge de la crisi

Jordi Goula
05.10.2022 - 22:18
Actualització: 05.10.2022 - 22:53
VilaWeb

Són temps moguts. Avui és bo i demà ja no. Aquest matí el Banc d’Espanya ha llançat un torpede al govern espanyol, quan ha presentat el seu informe trimestral amb una forta discrepància en la previsió de creixement de l’economia espanyola per al 2023. En les condicions actuals, s’espera que, després de créixer un 4,5% enguany, el PIB de l’economia espanyola es desaccelerarà fins a l’1,4% el 2023 i reprendrà un dinamisme més gran el 2024, quan avançarà un 2,9%. Per una altra banda, es revisa a l’alça el ritme d’avenç dels preus en tot l’horitzó de projecció, de manera que es pronostiquen taxes d’inflació significativament més altes i persistents que no les anticipades mesos enrere. L’estimació del PIB és set dècimes inferior a la que preveu l’executiu (2,1%) i redueix a la meitat el que el mateix organisme havia vaticinat al juny (2,8%). Amb un avís important: assegura que la frenada més gran en l’economia es notarà en l’ocupació.

A la píndola d’ahir parlava d’un optimisme del govern espanyol que em semblava desmesurat en l’aspecte laboral, perquè hi ha senyals clars de desacceleració. I avui no ha estat solament el Banc d’Espanya que ha tocat el crostó al govern espanyol per l’excessiu –o interessat– optimisme per als mesos vinents. També s’han fet públics els índexs dels directors de compres (PMI) referits al mes de setembre. Abans-d’ahir van sortir els de les indústries manufactureres i avui s’han sabut els dels serveis. En ambdós casos el panorama que pinten no és, ni de bon tros, engrescador.

Respecte de la indústria, el report és molt clar: tant la producció com les noves comandes van disminuir al setembre. La producció s’ha reduït per segona vegada aquests darrers tres mesos i aquesta última contracció és la més pronunciada d’ençà del juny del 2020. S’hi destaca que el ritme de caiguda de les noves comandes ha estat més fort que no el de la producció i que les darreres dades han mostrat una forta reducció de les vendes, en general, entre les pitjors d’ençà dels confinaments inicials per la pandèmia, a la primavera del 2020. Això vol dir que les empreses han treballat per servir les comandes endarrerides o que van acumulant estocs. La gran preocupació de les companyies és de comprovar que el consum va disminuint, soscavat per l’alta inflació. El problema s’engrandeix si tenim en compte que el fenomen no se circumscriu als compradors de l’estat espanyol, sinó que les noves vendes per l’exportació van disminuir per setè mes consecutiu al setembre i al ritme més fort en més de dos anys. Haurem d’esperar a veure què diuen les estatístiques de les duanes espanyoles.

Per una altra banda, les conclusions a què arriba el director de l’informe sobre el sector dels serveis no són pas gaire millors. Reconeix que el setembre va ser un mes difícil per a les empreses del sector, perquè tant l’activitat com les noves comandes van caure simultàniament per primera vegada d’ençà de començament d’any. “Com calia esperar –diu–, l’alta inflació continua afectant la demanda del mercat i els pressuposts familiars dels clients, per la qual cosa s’observa una despesa discrecional notablement més baixa en els serveis relacionats amb els hotels i restaurants.”

En definitiva, la manca de noves comandes ha estat el motiu principal de la contracció de l’activitat, segons els directors de compres. Amb un matís. Si és cert que es van registrar caigudes de les noves comandes a tot el sector privat, també es van mantenir notablement més pronunciades entre els productors industrials. Després de tenir en compte els factors estacionals, l’índex compost d’activitat total dels PMI va baixar del 50,5 registrat a l’agost (el nivell 50 és el punt d’equilibri) fins a 48,4, el nivell més baix del gener ençà.

Veient aquest panorama, sempre és un motiu de satisfacció comprovar que no tots els sectors i professions es mouen sota l’estigma del pessimisme. Abans-d’ahir vaig rebre una nota que portava per títol “Els projectes visats pels enginyers a Catalunya creixen per sobre els nivells del 2019, previs a la pandèmia de la covid-19”. L’enviava el Consell de Col·legis d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya. I vaig parlar amb el president, Miquel Darnés, que em va dir: “El 51% dels projectes visats que s’han dut a terme durant el primer semestre del 2022 estan vinculats al sector de l’energia i les instal·lacions, que cada vegada pren més importància amb l’optimització de recursos. El total supera els 11.000 i aquests professionals en són un element clau. És una xifra que ultrapassa de molt la del 2019, que va ser 6.358, i també la del 2021: gairebé 2.000 projectes visats més.”

L’energia ha estat la clau del creixement de la seva feina. “Arran de la situació del mercat energètic actual, els enginyers graduats i enginyers tècnics industrials tenen una alta qualificació i coneixements per a assessorar i oferir mesures d’eficiència energètica a la societat catalana”, em diu. Això fa que siguin uns treballadors molt cobejats. Em fa saber que el 2019, del gener al setembre, es van publicar a la borsa de treball del col·legi 711 ofertes. “Doncs en el mateix període d’aquest 2022 –diu– n’hem publicat 803, un 12% més. Podem dir que aquest 2022 estem per sobre de les dades del 2019 i que les empreses cerquen molt activament enginyers per a les seves necessitats.” Amb això que em diu, la pregunta hi sobra, però la hi he de fer. Li demano quin nivell de desocupació calculen que hi ha a la seva professió en aquests moments. La resposta és ràpida i contundent. “És totalment residual. Avui, només tenim un 2% dels col·legiats a l’atur.”

Dins el panorama que pinta la situació global per als mesos vinents, sempre és agradable de poder explicar alguna nota positiva d’algun sector o professió. Heus-ne aquí un exemple.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor