El govern i Puigdemont discrepen sobre el valor de les dades publicades per a l’elaboració de les balances fiscals

  • La publicació de les dades per al càlcul de les balances fiscals va ser un dels punts clau de l'acord a què van arribar Junts i el PSOE al gener

VilaWeb
Pla de la ministra d'Hisenda espanyola, María Jesús Montero
Redacció
12.03.2024 - 20:26
Actualització: 12.03.2024 - 21:21

La publicació de les dades per a facilitar el càlcul de les balances fiscals –és a dir, la diferència entre els recursos que les comunitats aporten a l’estat en impostos i els recursos que en reben com a contrapartida– ha obert una nova confrontació política entre la Generalitat i la Moncloa. En un comunicat publicat aquesta tarda, el Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat ha denunciat que les dades aportades avui pel ministeri d’Hisenda espanyol ja eren públiques i, per tant, no aporten res de nou. Però Carles Puigdemont, per la seva banda, ha celebrat la publicació de les dades, i les ha qualificatd’un material essencial per abordar el debat sobre la sobirania fiscal de Catalunya”. La publicació de les dades per al càlcul de les balances va ser un dels punts de l’acord a què Junts i el PSOE van arribar aquest gener per a facilitar l’aprovació de la pròrroga del decret de mesures anticrisi de l’executiu espanyol.

Dades “en brut”

Aquesta tarda, l’Institut d’Estudis Fiscals (IEF) espanyol ha publicat un primer tram de dades “en brut” per a permetre que administracions i investigadors puguin elaborar les seves pròpies fiscals, corresponents a l’any 2021, a partir del càlcul dels comptes territorialitzats de les comunitats acollides al règim fiscal comú. En un comunicat, l’IEF ha explicat que les dades es corresponen a un primer tram de dades que s’anirà completant al llarg de les setmanes vinents. Mentrestant, l’IEF ha instat tots aquells qui hi estiguin interessats a demanar l’ampliació de dades que considerin oportuna a través del correu balanzas.fiscales@ief.hacienda.gob.es.

L’executiu espanyol ha explicat que s’ha limitat a publicar les dades en brut –en compte de les balances fiscals en si– perquè els càlculs exactes poden variar en funció de la metodologia escollida. “Hi ha diferents metodologies, i per tant cada centre d’estudi fa servir la seva metodologia pròpia”, ha explicat la ministra espanyola d’Hisenda, María Jesús Montero.

El govern català nega que les dades siguin noves

En un comunicat publicat aquesta tarda, el Departament d’Hisenda ha lamentat que la informació publicada aquesta tarda pel govern espanyol “no aporta cap novetat”, tot afegint que “la Generalitat segueix esperant que el govern espanyol publiqui la informació per fer les balances fiscals”.

Al text, el departament explica que la informació que el govern demana a l’estat espanyol és la territorialització de la despesa; és a dir, a quin territori es destina cada programa de despesa. “Això avui no s’ha publicat“, lamenten des d’Hisenda.

En aquest sentit, el departament denuncia que hi ha 102.000 milions de despesa que l’estat espanyol continua sense especificar a quins territoris destina. “Pel volum que representen, disposar d’aquestes dades és un factor clau per calcular les balances fiscals. A dia d’avui, aquesta informació segueix sent secreta”, diu el comunicat.

Alhora, el text constata que la informació territorialitzada publicada avui correspon a les inversions de l’estat i la Seguretat Social. Es tracta d’una informació que, segons que asseguren des del departament, ja era pública a través de les xifres d’inversió que faciliten diferents ministeris de l’estat espanyol. “L’única diferència és que la informació que s’ha publicat està repartida per programes d’inversió. Però el resultat és el mateix que ja era públic“, expliquen.

“La Generalitat de Catalunya torna a demanar a l’estat que publiqui totes les dades com a exemple de bona gestió i transparència que seria pròpia d’una administració al segle XXI. Les dades d’allò que es fa amb els diners de la ciutadania pertanyen a la pròpia ciutadania. El fet que s’ocultin demostra, un cop més, la necessitat que la Generalitat disposi i gestioni dels recursos que genera la ciutadania i les empreses de Catalunya“, acaba dient el comunicat.

La darrera vegada que es van publicar les balances fiscals va ser el setembre del 2017, pocs dies abans del referèndum del Primer Octubre. Una volta arribà al poder el 2018, el govern de Pedro Sánchez optà per deixar de publicar les balances fiscals, cosa que ha obligat els successius governs de la Generalitat a calcular el dèficit fiscal a través d’estimacions a partir de dades públiques d’ingressos, despeses i inversions de l’estat espanyol.

Segons les darreres estimacions del govern català, presentades el passat setembre, la balança fiscal de Catalunya amb l’estat espanyol per al 2021 era de 21.982 milions, equivalent a un 9,6% del PIB català. Es tracta d’una xifra superior a la dels dos anys anteriors, en què ja s’havien registrat tres augments consecutius en la balança fiscal: 20.203 milions el 2019 i 20.772 milions el 2020.

Puigdemont celebra les dades

La publicació de les balances fiscals va ser un dels punts de l’acord a què Junts va arribar amb el PSOE al gener a canvi d’abstenir-se en la votació del decret de pròrroga de les mesures anticrisi del govern espanyol. En el moment del pacte, Junts va explicar en un comunicat que havia acordat amb el PSOE la publicació “immediata” de “les dades oficials per calcular les balances fiscals“.

En un piulet publicat aquesta tarda a Twitter, Carles Puigdemont ha celebrat que “a partir d’ara […] els experts podran disposar d’un material essencial per abordar el debat sobre la sobirania fiscal de Catalunya, i les conclusions es basaran en dades que tothom podrà comprovar”. I ha afegit: “De moment, aquí n’hi ha una primera mostra… que explica la negativa històrica del govern espanyol a publicar les dades.”

Madrid rep més de la meitat de les inversions a Renfe; Catalunya, un 14%

Una de les grans conclusions de les dades publicades per l’IEF és que la Comunitat de Madrid va concentrar un 54,6% de les inversions de l’estat a Renfe l’any 2021, mentre que Catalunya tan sols en va rebre un 14%. Les dades també mostren que més d’una vintena d’organismes estatals com ara Loteries o l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) van invertir únicament a Madrid aquell any.

A més de Renfe, el document també recull les inversions en altres empreses públiques. Així per exemple, Adif Alta Velocitat va destinar 22,4 milions d’euros a Catalunya, contra els 96,4 milions que va destinar de la Comunitat de Madrid.

Pel que fa a la inversió de Ports de l’Estat, Catalunya va ser la comunitat que més fons va rebre (89,2 milions) de la partida de 359,3 milions d’euros invertida aquell any. Madrid, tot i no tenir litoral, també va rebre inversió en aquest apartat: 1,18 milions d’euros. Fou, de fet, l’única regió sense costa que va rebre inversió d’aquest organisme estatal.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor