Això que ha passat aquest 12 d’octubre a Badalona ens hauria de fer reflexionar sobre com hem de comportar-nos i com hem de preparar-nos per als mesos vinents. L’estripada de l’ordre judicial i l’entrada a l’ajuntament dels regidors va salvar ahir una situació que dimarts al vespre amenaçava de convertir-se en una victòria de l’unionisme, de molt mal pair. Per això crec que potser hauríem d’extreure’n lliçons, d’aquest episodi.

1. Quan s’anuncia una desobediència cal mantenir-la. Hi ha una apologia de la desobediència per la desobediència que no ens fa cap favor. Entenc que parteix de la desconfiança cap als companys de viatge. Potser hi té a veure la necessitat de marcar perfil. Però, com es va veure a Badalona, la desobediència s’ha d’haver preparat bé o se’t gira en contra. En la fase actual del conflicte, a partir del moment que algú anuncia que desobeirà l’estat cal mantenir-ho sense fer cap pas enrere ni expressar cap dubte. Perquè, si no, precisament, enfortim l’estat.

2. No es tracta de desobeir, sinó de guanyar. Cal obeir la legitimitat catalana i per això és necessari i serà necessari no fer cas de la llei espanyola. Però cal negligir-la i superar-la en el moment adequat i en la forma adequada. No tan sols per fer eslògans o per provocar una situació a curt termini. Ho torne a dir: no es tracta de desobeir, sinó de vèncer l’estat i per això cal estudiar en tot moment la manera més hàbil i certa de fer-ho, la que ens afavoreix més. Sense obsedir-se en les consignes ni en l’estètica. L’enfrontament és d’un voltatge molt alt i no podem pretendre acostar-nos-hi sense la preparació adequada o prendrem mal i malmetrem bona part de les conquestes d’aquests darrers anys.

3. La desobediència fa avançar. Cal ser prudents i cal preparar-la, però la desobediència és una arma tremendament eficaç. La prudència, en aquest sentit, no pot ser mai una excusa per a no actuar ni ha de servir per a justificar de no fer res. Malgrat tot, és evident que l’actuació de la delegada del govern espanyol a Badalona clarifica encara més qui són i què fan. El surrealisme de la decisió presa parla tot sol i ens allunya encara més.

4. En cas de repressió no hi pot haver sinó solidaritat, i no hi ha lloc per al partidisme. Per a cap partidisme. Ahir fou trist de veure com, des de diversos costats, hi havia qui intentava convertir aquest episodi en una batalla partidista. I això és la pitjor cosa que pot passar. Hem entrat en una fase en què tothom tindrà represaliats i en què haurem de ser solidaris amb tots els represaliats, siguen del color polític que siguen. No entendre això és regalar a l’estat l’arma més eficaç de totes, que és la divisió. Això no significa que no puguem criticar qui pensem que s’equivoca –ho vaig fer dimarts per Twitter de seguida i ho faig ara, raonadament. Però també vol dir que és fonamental d’adequar la crítica a les circumstàncies concretes i no voler traure’n un profit personal o polític que, en el moment del procés cap a la independència en què ens trobem avui, és senzillament insignificant.

 

 

[Si ens llegiu per la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb què els subscriptors de VilaWeb participen en la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens hi voleu ajudar, amb una petita quantitat us podeu fer subscriptors del diari. Per saber-ne més, aneu ací.]

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb