‘La tertúlia proscrita’

Aprendre d’això que ha passat a Badalona

  • «No es tracta de desobeir sinó de vèncer l'estat i per això cal estudiar en tot moment quina és la manera més hàbil i certa de fer-ho, la que ens afavoreix més»

Vicent Partal
12.10.2016 - 22:00
Actualització: 13.10.2016 - 10:51
VilaWeb

Això que ha passat aquest 12 d’octubre a Badalona ens hauria de fer reflexionar sobre com hem de comportar-nos i com hem de preparar-nos per als mesos vinents. L’estripada de l’ordre judicial i l’entrada a l’ajuntament dels regidors va salvar ahir una situació que dimarts al vespre amenaçava de convertir-se en una victòria de l’unionisme, de molt mal pair. Per això crec que potser hauríem d’extreure’n lliçons, d’aquest episodi.

1. Quan s’anuncia una desobediència cal mantenir-la. Hi ha una apologia de la desobediència per la desobediència que no ens fa cap favor. Entenc que parteix de la desconfiança cap als companys de viatge. Potser hi té a veure la necessitat de marcar perfil. Però, com es va veure a Badalona, la desobediència s’ha d’haver preparat bé o se’t gira en contra. En la fase actual del conflicte, a partir del moment que algú anuncia que desobeirà l’estat cal mantenir-ho sense fer cap pas enrere ni expressar cap dubte. Perquè, si no, precisament, enfortim l’estat.

2. No es tracta de desobeir, sinó de guanyar. Cal obeir la legitimitat catalana i per això és necessari i serà necessari no fer cas de la llei espanyola. Però cal negligir-la i superar-la en el moment adequat i en la forma adequada. No tan sols per fer eslògans o per provocar una situació a curt termini. Ho torne a dir: no es tracta de desobeir, sinó de vèncer l’estat i per això cal estudiar en tot moment la manera més hàbil i certa de fer-ho, la que ens afavoreix més. Sense obsedir-se en les consignes ni en l’estètica. L’enfrontament és d’un voltatge molt alt i no podem pretendre acostar-nos-hi sense la preparació adequada o prendrem mal i malmetrem bona part de les conquestes d’aquests darrers anys.

3. La desobediència fa avançar. Cal ser prudents i cal preparar-la, però la desobediència és una arma tremendament eficaç. La prudència, en aquest sentit, no pot ser mai una excusa per a no actuar ni ha de servir per a justificar de no fer res. Malgrat tot, és evident que l’actuació de la delegada del govern espanyol a Badalona clarifica encara més qui són i què fan. El surrealisme de la decisió presa parla tot sol i ens allunya encara més.

4. En cas de repressió no hi pot haver sinó solidaritat, i no hi ha lloc per al partidisme. Per a cap partidisme. Ahir fou trist de veure com, des de diversos costats, hi havia qui intentava convertir aquest episodi en una batalla partidista. I això és la pitjor cosa que pot passar. Hem entrat en una fase en què tothom tindrà represaliats i en què haurem de ser solidaris amb tots els represaliats, siguen del color polític que siguen. No entendre això és regalar a l’estat l’arma més eficaç de totes, que és la divisió. Això no significa que no puguem criticar qui pensem que s’equivoca –ho vaig fer dimarts per Twitter de seguida i ho faig ara, raonadament. Però també vol dir que és fonamental d’adequar la crítica a les circumstàncies concretes i no voler traure’n un profit personal o polític que, en el moment del procés cap a la independència en què ens trobem avui, és senzillament insignificant.

 

 

[Si ens llegiu per la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb què els subscriptors de VilaWeb participen en la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens hi voleu ajudar, amb una petita quantitat us podeu fer subscriptors del diari. Per saber-ne més, aneu ací.]

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any