Deu anys del pas al costat de Mas i la investidura de Puigdemont: així ha passat la història la seva destral

El 10 de gener de 2016, avui fa exactament deu anys, el Parlament de Catalunya elegí Carles Puigdemont nou president de Catalunya. Puigdemont va rebre 70 vots a favor (els 62 de JxSí i 8 de la CUP), 63 en contra (Ciutadans, PSC, CSQP i PP) i 2 abstencions (dels diputats de la CUP Josep Manel Busqueta i Gabriela Serra). Avui, doncs, fa deu anys del famós pas al costat d’Artur Mas, que va acabar acceptant la voluntat de la CUP de votar un president de Junts però no Artur Mas. El president Mas va plegar i va passar el relleu a Carles Puigdemont. En aquest article repassem on eren fa una dècada els dos presidents, Mas i Puigdemont, i on són ara, una volta la història ha tret la seva destral.

Pas al costat
Artur Mas havia guanyat les eleccions del 27 de setembre de 2015, i més de tres mesos després no havia aconseguit els suports per a ser investit. La CUP, pressionada mediàticament per donar els vots a la majoria independentista, i dividida internament, va organitzar una assemblea per votar què faria. Costava votar “el president de les retallades”, que deia la CUP. I també costava deixar escapar la majoria independentista. L’assemblea  va acabar amb un resultat increïble. Amb més de 3.000 vots, el resultat va ser l’empat: 1.515 a 1.515. La història començava a treure la seva destral. L’òrgan de direcció, unes setmanes després, va votar que no a Mas. Si la CUP i Junts no es posaven d’acord, s’haurien de repetir les eleccions. Però es van posar d’acord en unes jornades intenses que van començar el dia de Reis, i explicades ací per Vicent Partal.

Un dels homes clau i negociador que va desencallar el desacord va ser Oriol Soler, benvist per la CUP i per Junts pel Sí, que va presentar aquesta idea: “Si la CUP vol tallar caps, que també en talli Junts pel Sí. Que la CUP asseguri la governabilitat i que demani disculpes. Perquè s’han equivocat i ha de quedar clar”, deia Soler, segons una font dels negociadors. “El problema no era polític. Era sexual. Tal com t’ho dic. Era un tema de collons. Encallats emocionalment, i no políticament. Algú havia d’entendre que Mas també tenia el dret de morir matant. És bèstia dir-ho així, però també és això. El problema era saber entendre totes les parts emocionalment, més que no pas racionalment.”

Al final, la CUP va tallar el cap de Mas, però Mas no va tallar el cap d’Anna Gabriel, que va continuar essent la dirigent de la CUP. Van ser Julià de Jòdar i Josep Manel Busqueta, els dos diputats que van haver de dimitir. A més a més, la CUP, en l’acord, demanava el perdó que Soler havia proposat. En canvi, deia que enviava Artur Mas a la paperera de la història.

Entra Puigdemont
Carles Puigdemont va ser l’elegit per rebre el relleu de Mas. Un Puigdemont relativament poc conegut, tot i ser batlle de Girona. Independentista dels de sempre, fill de forners, i no de la burgesia barcelonina, com Trias, Mas i altres convergents, Puigdemont, en el ple d’investidura, va posar èmfasi en l’estat del benestar, va agrair el gest de Mas i va afirmar que hi deixaria la pell. “No són èpoques per a covards, no són èpoques per a temorosos ni per a fluixos de cames.” I es va posar a treballar per organitzar el referèndum d’independència, que va arribar any i mig després.

Deu anys després
Deu anys després, Carles Puigdemont és avui més conegut de mai. Va ser ell qui va organitzar el referèndum el 2017 (cosa que alguns no li perdonen), i va ser ell qui va decidir de no defensar-ne els resultats (cosa que uns altres tampoc no li perdonen). Dit per ell mateix, no va voler assumir que hi hagués morts, atesa la violència del rival. No va voler que la història tragués la seva destral: “És esperable que una persona, davant un conflicte que pot comportar violència i víctimes, tingui temors. I jo els tindré sempre. Qui vagi a un conflicte que sap que pot causar víctimes sense temors és un irresponsable i un ximple. No ho volia assumir.”

Avui, Puigdemont fa més de vuit anys que és a l’exili, viu a Waterloo, i la seva dona, Marcela Topor, i les seves filles, Magalí (18 anys) i Maria (16 anys), hi pugen tant com poden. Durant més d’un any, s’hi van instal·lar tots. Però ara només hi ha Puigdemont, a Waterloo, i la família hi va setmana sí, setmana no, si tenen temps, o bé caps de setmana i festius, si no en tenen tant. Els seus amics més íntims, com Miquel Casals i en Jami, també hi pugen sovint. En aquests anys, s’han mort els pares de Puigdemont, el marit de la cosina, i el seu padrí, Josep Puigdemont, ex-batlle d’Amer. Ell no ha pogut assistir a cap enterrament.

Avui, Puigdemont ja no és eurodiputat, sinó diputat al Parlament de Catalunya, i fa de president d’un partit, Junts per Catalunya, que pilota de l’exili estant. Fins fa poc, ha pilotat la negociació amb el PSOE, ara trencada. Aquest 2026, les sentències del TJUE i del TC poden permetre que torni emparant-se, finalment, en l’amnistia. L’estat espanyol veuria com la història treu la seva destral. O pot passar que les decisions dels tribunals no permetin a Puigdemont de tornar. La destral la veurien uns altres.

Artur Mas i la paperera de la història
No queda clar, deu anys després, si Artur Mas ha acabat a la paperera de la història, o és la CUP que se n’hi va. Mas fa d’ex-president, va a actes i escriu articles, La CUP té quatre diputats, amb unes enquestes que els situen fora, i ha de veure com ara, món de mones, els antisistema i els qui impugnen l’statu quo són l’extrema dreta, i no uns anticapitalistes en retirada. Mas ha passat de ser un avi amb dos néts a ser un avi amb cinc néts. Continua vivint al seu pis del carrer de Tuset, i ha passat uns anys perseguit pel Tribunal de Comptes espanyol, que li va embargar els béns i li reclamava uns sis milions i escaig d’euros (com a Irene Rigau i més membres del govern) per haver organitzat el 9-N. Al final, la caixa de solidaritat de l’ANC va pagar fiances milionàries, i en el judici del 9-N Mas va ser condemnat a dos anys d’inhabilitació i a una multa. Se li va aixecar l’embargament. Mas va portar el cas a Europa, que va arxivar la demanda perquè el seu advocat, el senyor Homs, la va presentar amb defectes de forma. Mas també ha presentat una denúncia per haver estat espiat amb Pegasus d’ençà del 2015. Artur Mas, com Puigdemont, han viscut deu anys veient com l’estat espanyol els castigava per haver organitzat, l’un, el 9-N, i l’altre, el Primer d’Octubre. Actualment, Mas té una altra causa pendent al Tribunal de Comptes, i juntament amb Puigdemont són acusats d’haver promocionat l’independentisme a l’exterior. Els demanen quatre milions d’euros. La justícia europea dictarà sentència aviat sobre aquesta causa del Tribunal de Comptes. El cas és obert. És la història, i la seva destral.