Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Com diu l’editor Jordi Raventós en el text que segueix, pocs llibres han tingut una influència tan profunda al llarg de la història com aquestes Odes d’Horaci, que ara publica Adesiara, en una traducció del professor de literatura Llatina de la UB, Jaume Juan Castelló (Eivissa, 1953). Es tracta d’una edició bilingüe. No s’havia tornat a traduir d’ençà que Josep Vergés en féu una versió que es va incloure en la col·lecció Bernat Metge l’any 1978.

Llegiu alguns poemes de les Odes d’Horaci, seleccionats per l’editor.

Jordi Raventós, responsable d’Adesiara, ens parla d’aquest clàssic:

Les Odes d’Horaci tornen a captivar en català

El dia que vam acordar amb Jaume Juan Castelló (professor de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona, traductor escrupolós i, sens dubte, un dels millors coneixedors de la poesia romana que tenim a casa nostra) que li publicaríem la traducció de les Odes d’Horaci va ser un dels moments més especials de la història d’Adesiara, i, personalment, vaig experimentar una alegria inexpressable per dos motius: perquè, quaranta anys després, tindríem en català una nova traducció de les Odes i perquè a la Facultat, o tempora, o mores, jo havia estat alumne seu («un nan a les espatlles d’un gegant», com deia Bernat de Chartres) de traducció i de mètrica i estilística llatines. És cert que la llista dels títols que ha traduït per a la nostra editorial ‒entre els quals sobresurten les Sàtires del mateix Horaci i l’Art d’enamorar d’Ovidi‒ ja és d’allò més meritòria, però crec sincerament que el binomi «Odes/Jaume Juan» és una d’aquelles conjuncions astrals gairebé insòlites que es donen molt de tant en tant en la cultura d’un país.

M’atreviria a dir que Horaci va ser el poeta més complet de l’edat d’or de la literatura llatina. No sols va publicar, entre més obres, un volum de sàtires ‒el gènere literari més genuïnament romà‒, sinó que va convertir-se en el gran poeta líric de Roma, imitant els poetes més insignes de la deliciosa lírica grega arcaica, amb aquest llibre que ara presentem. Al contrari de què passa avui, la imitatio (la ‘mimesi’ dels grecs) era un senyal de prestigi en els escriptors de l’antiguitat. I, com passa sovint, l’imitador va ser imitat, perquè hi ha molt pocs llibres que hagin tingut una influència tan profunda al llarg de la història com aquestes Odes, les quals han esdevingut un dels models indiscutibles de la poesia de tots els temps.

Poeta contingut, sobri i amb un gust exquisit, Horaci hi reivindica la poesia lírica com a gènere literari i, amb una gran elegància, ens fa reflexionar sobre les qüestions essencials que sempre han capficat la humanitat i que sempre sol reflectir la millor literatura: l’ideal de saviesa, la brevetat de la vida, l’amor en totes les seves variants, l’amistat, la mort, la futilitat de les riqueses…

Horaci, a la darrera oda del llibre III, diu, conscient de la magnitud del que ha fet: «Acabo un monument més durador que el bronze, / més alt que els reials túmuls de les piràmides, / que mai no podran abatre ni la pluja corrosiva / ni l’aquiló desfermat ni tampoc la inacabable / successió dels anys ni el pas fugisser del temps». I a fe que tenia raó! Ho podreu comprovar, més de dos mil·lennis després, en aquest llibre, que inclou, a més, el text llatí encarat i una lluminosa introducció del mateix traductor.
Jordi Raventós

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.