Avançament editorial: ‘Cambra de bany’, de Joaquim Soler i Ferret

Aquesta setmana entrant arribarà a les llibreries Cambra de bany, la novel·la més celebrada de Joaquim Soler i Ferret (Barcelona, 1940-1993), conegut per Quim Soler, escriptor que va formar part de la Generació dels 70 i que va fundar el col·lectiu Ofèlia Dracs, juntament amb Miquel Desclot, Carles Reig, Pep Albanell i Jaume Cabré. Durant els últims vuit anys de vida, va dirigir, realitzar i conduir l’espai radiofònic de Catalunya Ràdio La porta dels somnis, dedicat al món de la literatura. La reedició d’aquesta novel·la psicològica, policíaca, eròtica, que també s’ha etiquetat com a experimental, amb què Soler va guanyar el premi Prudenci Bertrana el 1984, arriba quan fa quaranta anys que es va publicar per primera vegada.

El llibre, publicat per la jove editorial Cap de Brot Edicions, inclou una introducció i un epíleg de Joan Todó, autor de La verda és porta, biografia novel·lada de Joaquim Soler i de la seva generació literària.

Llegiu un fragment de Cambra de bany, de Joaquim Soler Ferret (Cap de Brot Edicions).

Els editors de Cap de Brot Judit Pujol, Germán Bartolomé i Josep M. Codina ens parlen de l’obra, l’autor i de com encaixen al seu catàleg:

“Ara que fa vuitanta-cinc anys del seu naixement, tenir pràcticament tota l’obra quimsoleriana descatalogada és una llàstima que, d’alguna manera, volíem contribuir a remeiar. Tot és més estrany encara si tenim en compte que el 2021 (per tant, ja fa quatre anys) va publicar-se La verda és porta, una obra magna de Joan Todó que va tenir molt bona acollida a les llibreries, i que va ser guardonada amb el premi Finestres de narrativa, el Nollegiu de no-ficció i el Crítica Serra d’Or. El llibre de Todó és un repàs i una reivindicació dels llibres de Joaquim Soler i Ferret, i va deixar molts lectors amb les ganes d’enfrontar-s’hi tête à tête.

A més, deu haver-hi pocs autors com el Qüessa que encaixin sense gaires caramboles argumentals amb el catàleg capdebrotià: un escriptor que anava per lliure, autodidacte, que trenca barreres formals i argumentals; obscur i divertit; elegant i gamberro. Segueix, en definitiva, la línia que hem anat traçant amb llibres com els de Santiago Rusiñol, Laura G. Ortensi, Giordano Andriola o Carme Guasch. I hi ha una coincidència que té gràcia: Quim Soler tenia una secció humorística titulada Capsdebrot a la revista el Drall, en què hi signava falses entrevistes.

Cambra de bany va ser la seva obra de més èxit. Tot i que la reedició podria haver estat una altra, ens semblava que és per on calia començar a recosir aquest greuge amb l’obra de Joaquim Soler. Els editors de Cap de Brot (del 1992 i del 1993) som d’una generació que no n’ha llegit res, de Soler, i que connectem molt bé amb l’esperit transgressor de l’autor. A Cambra de bany hi trobem una festa narrativa, un joc imaginatiu; aquella sensació, en llegir-lo, que Soler va passar-s’ho d’allò més bé a l’hora d’escriure’l. És una obra indefinible: tant es podria dir que és eròtica, com policíaca com psicològica. És, en qualsevol cas, una rara avis, una joia meravellosa i lliure enmig d’un mar d’imitadors de Pla i Rodoreda.”