Augmenten els dolors musculars. Hi té res a veure l’ús del mòbil?

  • Els fisioterapeutes desmenteixen la creença que el mòbil és el causant del mal als músculs i a les cervicals

VilaWeb
Alba Tebar Gutiérrez
22.02.2024 - 21:40

El mal a les cervicals i a les lumbars és el causant de la majoria de baixes laborals. Sovint s’associa l’augment d’aquest dolor a un abús del mòbil i les noves tecnologies, que fa que el cos agafi certes postures inadequades. Però, és cert que fer servir el mòbil moltes hores causa dolors cervicals? Quins altres factors hi poden influir?

Rafel Donat, fisioterapeuta i doctor en tecnologia educativa, assegura que no es pot establir una relació de causa a efecte entre les males postures associades al mòbil i els dolors musculars o cervicals. “Això que tenim no és pel mòbil, sinó pel comportament a què ens aboca la nova tecnologia: per interactuar amb el mòbil o l’ordinador, has d’estar-te quiet”, explica. També és d’aquest parer el fisioterapeuta Daniel Paulino: “Se sol relacionar el mòbil amb els dolors musculars perquè les males postures que adoptem són fàcils d’observar, però no pensem que, mentre fem servir el mòbil, probablement estem immòbils.”

Així, doncs, desmenteixen l’existència de la síndrome del “coll de text”, que té a veure amb les molèsties que es poden sentir als músculs del coll, i que se solen associar al fet de passar molta estona amb el coll tens per a mirar el mòbil. “És una fal·làcia”, diu Donat.

El sedentarisme, principal causa dels dolors musculars

Per tot plegat, Donat considera que els dolors músculo-esquelètics es deuen al sedentarisme: “Encara que dos adolescents facin el mateix ús del mòbil –la mateixa postura i les mateixes hores– pot ser que l’un tingui mal i l’altre no. L’explicació és que l’un fa esport i l’altre no.” Per això, Paulino demana que no es converteixi el mòbil en l’ase dels cops: “Cal tenir clar que el mòbil pot ser un factor més de dolor físic, però no per les postures que s’hi associen, sinó perquè estem immòbils quan el fem servir.”

Donat diu que el nostre cos no és fet per a estar quiet: “Tot allò que no sigui moure’s, ho rebutja d’entrada.” El cos –diu– té prou resistència a les males postures i tendeix a recuperar-se’n amb una relativa facilitat. En canvi, pateix quan no ens movem, i és llavors quan apareixen la majoria de mals musculars i ossis.

Per això es pregunta quin model de ciutat volem: una d’acomodada o una de benestant? “S’ha d’encaminar la societat a evitar l’acomodament, que es relaciona amb una vida sedentària, i tendir al benestar actiu, que és el que ens aportarà beneficis físics”, assegura. I posa d’exemple algunes empreses dels països nòrdics o anglosaxons, on es fan les reunions damunt bicicletes estàtiques: “Tu pots anar pedalant mentre els altres xerren”, explica.

La salut mental, un factor clau per al dolor físic

Per una altra banda, Paulino assenyala la importància que té la salut mental en l’aparició de dolors físics. “Hi ha uns quants factors que ens passen per alt i que tenen a veure amb la salut mental –satisfacció amb la feina, ansietat, preocupacions diverses, dificultat per a arribar a final de mes…– que es relacionen amb una probabilitat més gran de tenir dolor”, detalla. Per això considera que les males postures o el sedentarisme no són pas les úniques causes del problema: “El temps d’immobilitat o una baixa activitat física, afegits als problemes relacionats amb la salut mental, creen una mena de cultiu que predisposa certes persones a desenvolupar dolors cervicals i musculars”. I adverteix: “L’addicció al mòbil també origina moltes malalties mentals, i això sí que és una de les causes principals del dolor físic.” Per tant, demana de parar atenció a les conseqüències negatives associades a l’ús del mòbil del punt de vista social, i no tan anatòmic.

Què podem fer per evitar dolors musculars i de cervicals?

Els experts consultats coincideixen que si no volem tenir problemes músculo-esquelètics hem de fer una mínima activitat física cada dia. Segons l’OMS, l’ideal serien cent cinquanta minuts d’activitat moderada cada setmana o bé setanta-cinc minuts d’activitat intensa.

A banda, Donat proposa de canviar de posició de tant en tant, per trencar la dinàmica d’estar asseguts molta estona, sobretot durant la jornada laboral. “Si encreues les cames, n’hi ha una que està estirada constantment. Cal treballar en el sentit contrari de la posició habitual per a compensar els músculs”, explica. Caldria canviar de tant en tant la cama que tenim encreuada, o bé, encara millor, aixecar-nos i caminar una estona per desentumir els músculs del cos. De fet, recomana d’aixecar-se i moure’s cada quaranta-cinc minuts, tot i que admet que moltes feines no sempre ho permeten.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any