Fort augment de treballadors estrangers a Catalunya

  • Més de 50.000 forans han entrat al mercat laboral català durant el primer trimestre, dels quals 35.000 han trobat feina · Interanualment, l'ocupació forastera continua creixent a un ritme molt elevat, del 7,9%, davant del 0,7% dels nacionals

     

Jordi Goula
15.05.2023 - 19:50
VilaWeb

Fa unes setmanes, el comentari sobre l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre (27 d’abril) el vaig titular: “Creix el nombre de persones amb necessitat de treballar”. I deia: “L’EPA del primer trimestre a Catalunya mostra un augment important de la població activa en el mercat laboral, que no la pot absorbir. La conseqüència és un increment mínim en el nombre d’ocupats i una xifra més alta en el volum de desocupats.” No vaig dir cap mentida, però sí una mitja veritat. Posteriorment, l’Observatori de Treball de la Generalitat ha fet públic el Butlletí de Població estrangera, en què s’analitza l’evolució amb informació addicional de l’EPA. Doncs vet aquí la veritat escapçada que vaig publicar. Resulta que els qui busquen feina són tots estrangers, perquè els qui han passat a ser actius (disposats a treballar) han estat 50.000 estrangers, mentre que s’han esborrat de ser actius uns 28.000 nacionals (sempre en termes de diferència de saldos, és clar). Això fa que la població activa total hagi augmentat en termes nets en 22.000 persones.

Em sembla una dada digna d’esment, en el si d’una població autòctona envellida com ho és la catalana. La cosa potser es veu més clara si mirem més enrere. En un any, al mercat laboral català hi ha, en total, 77.000 actius més, dels quals, 62.000 són estrangers i 15.000 nacionals. La xifra anual ens diu que els estrangers han accelerat el seu salt a l’activitat, i més el primer trimestre d’enguany, probablement, pels trastorns que els causa la forta pujada de preus, ja que una part majoritària d’ells forma un dels col·lectius més afectats.

El cas és que dels 50.000 estrangers que s’han incorporat al mercat aquest trimestre (sis de cada deu de tot l’estat espanyol), 35.000 han trobat feina i 15.000 han anat a l’atur. Mentrestant, 33.000 nacionals han perdut (o deixat) la feina aquest trimestre, i la gran majoria no ha anat a engreixar les xifres de la desocupació (només 5.000), sinó que ha passat a les llistes dels inactius.

Tot això significa un cert daltabaix en les estatístiques. Quant a la taxa d’activitat de 16 anys a 64, l’augment remarcable de població activa estrangera ha comportat un ascens de 3,1 punts intertrimestrals –una puntuació molt elevada– en la taxa de participació del col·lectiu, fins al 77,4%, mentre que la nacional ha perdut 0,9 punts, fins al 77,5%. Pràcticament, doncs, s’igualen les taxes d’ambdós grups, fet que no succeïa d’ençà del primer trimestre del 2017.

Quant a la taxa de desocupació dels de 16 anys i més, creix tant en els estrangers (+0,9 punts) com en els nacionals (+0,2 punts), mentre que, això sí, la taxa estrangera duplica la nacional (17,8% davant el 8,7%). De fet, la taxa forana de desocupació sempre ha estat molt més alta que no pas entre els nacionals, atès que quan la conjuntura apunta cap avall són els primers de perdre la feina. En el pic de la pandèmia, el tercer trimestre del 2020, per exemple, la dels estrangers va arribar al 24% i la dels nacionals, al 10,6%.

Interanualment, l’ocupació estrangera continua creixent a un ritme elevat i s’enfila d’un 7,9%, mentre que la nacional s’incrementa d’un moderat 0,7%. L’afiliació a la Seguretat Social mostra una evolució similar, atès que les afiliacions del col·lectiu creixen al març d’un 10% interanual, un ritme molt superior al total (+3%). Els increments més voluminosos d’afiliació enguany corresponen a l’hoteleria (11.722 més), la construcció (6.572 més) i el comerç (6.464 més).

El destí d’aquests increments no s’adiu ben bé amb les xifres dels principals sectors, on tenen una participació més alta en l’ocupació. Segons la Seguretat Social, el març del 2023, els sectors d’activitat amb més presència d’afiliacions estrangeres són l’agricultura (sistema especial), amb el 51,9% del total, les feines de la llar (sistema especial), amb el 51,8%, les activitats d’organitzacions i organismes extraterritorials, amb el 38,6%, i l’hoteleria, amb el 31,1%.

És interessant de veure què ha passat d’abans de la pandèmia. Prenent com a punt de referència l’EPA del quart trimestre del 2019, resulta que la diferència en l’activitat és molt petita, atès que ara hi ha 44.000 persones actives més en el mercat català (un 1,1%). Ara bé, pot sorprendre que aquesta xifra sigui el resultat de sumar 80.000 estrangers i restar 36.000 nacionals, sempre en termes de saldos, és clar. L’ocupació total, com ja sabem, ha superat la d’abans de la pandèmia, un fet que encara no ha passat amb el PIB. Ara bé, l’increment total d’ocupats ha estat de 43.000 persones, de les quals, 62.000 són estrangeres i 21.000 menys, nacionals. La diferència és prou significativa. Val a dir que, en aquestes dues dates, les taxes de desocupació dels dos col·lectius no han variat significativament. En síntesi, aquestes xifres apunten que la recuperació de l’ocupació, després de la forta caiguda per la pandèmia, ha estat molt més ràpida per part dels estrangers.

Una cosa que queda fora de tota mena de dubte és l’imant que representa Catalunya per als estrangers. De vegades, parlem de les preferències dels treballadors d’elit, que són una clara minoria, però per a la resta passa igual. Només cal veure com es distribueixen les xifres d’habitants dins l’estat espanyol. Segons l’INE, el 2022, dels 47,4 milions de persones que vivien a l’estat, 5,5 milions eren estrangeres, la qual cosa representa un 11,6% del total. En el cas de Catalunya, dels 7,75 milions d’habitants en la mateixa data, segons l’Idescat, 1,27 milions eren estrangers, és a dir, un 16,4%. Un petit càlcul per a comparar-ho amb la resta de l’estat, és a dir, restant les xifres de Catalunya, queda en una participació del 10,8%. Això vol dir que la proporció a casa nostra és gairebé sis punts percentuals més elevada. Una diferència molt important.

Vist del punt de vista dels estrangers, resulta que a Catalunya hi viu gairebé la quarta part (el 23%) del total que viu a l’estat espanyol. Amb una particularitat. Ací, els inactius només representen el 14% del total, i els nens i la gent gran en edat laboral (fins als seixanta-quatre anys) són el 24%, per tant, tenim una xifra molt més alta de mà d’obra forana, actual i futura. Amb aquestes xifres globals, no haurien de significar cap mena de sorpresa, les laborals…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor