22.02.2017 - 14:21
Una creu gamada deconstruïda, una ‘Lonely Planet’ de Síria feta de les ruïnes d’un monument o l’inteminable mur de Trump, entre les peces
MADRID, 22 (EUROPA PRESS)
ARCOMadrid ha obert aquest dimecres 22 de febrer les portes als visitants amb una edició en la qual ja s’ha pogut observar que la reivindicació política estarà molt present en diverses de les obres dels galeristes i, en una tendència que ve d’anys anteriors, amb prou feines es troba provocació i polèmica.
El director de la fira, Carlos Urroz, va avançar en una entrevista amb Europa Press que era molt probable que el visitant es trobés amb diverses peces que “parlessin de la frontera o la identitat”, en un aspecte que arribés a l’àmbit polític, ja que és una tendència que s’ha observat en els últims anys al món de l’art.
En aquesta edició, són les galeries llatinoamericanes i espanyoles les que més han aportat al contingut polític. És el cas de la mexicana Arredondo/Arozarena, que acull obres d’Israel Martínez o Fritzia Irizar que apunten en aquesta direcció i tracten temes com la pèrdua de llibertat o la violència heretada.
Així, Martínez proposa una peça en la qual la seva veu distorsionada surt d’un tocadiscos per explicar les seves vivències de nen i adolescent i com, a través d’aquest relat, un pot assimilar com estava ficat al món del narcotràfic. Per la seva banda, Irizar recupera una malla amb un capell frigi, símbol de la llibertat a Mèxic i altres països com França i que en els últims anys “està desapareixent de les institucions públiques”.
Per a Andrés Arredondo, director de la galeria, aquestes obres reflecteixen com “molts dels sistemes polítics actuals han fallat” com ocorre a Mèxic, on el president mexicà Enrique Peña Nieto “té poc índex d’acceptació”, ha assenyalat en declaracions a Europa Press el galerista.
EL MUR DE TRUMP
En la galeria alacantina d’Aural, la ‘Partitura’ de Máximo González recull en diversos vídeos projectats alhora part dels seus viatges per conformar un “tot poètic” acompanyat d’un xiulet. En un d’aquests vídeos pot veure’s el mur “interminable” de la frontera mexicana i nord-americana repetit, mentre que en una altra imatge la bandera francesa oneja en un monument de tal manera que només es veu la seva franja vermella una vegada i una altra.
“MÉS PROFUNDITAT INTEL·LECTUAL”
Precisament, el mateix Cera ha explicat a Europa Press que aquest tipus d’obres de “més profunditat intel·lectual” són les que estan fent créixer la fira en els últims anys. “Aquest havia estat un dels problemes d’anys anteriors, la gent s’interessava més per una feina sense sentit que pels de profunditat intel·lectual. Hi havia un costat superficial”, ha assenyalat.
Obres com les d’Antoni Muntadas en la galeria Moisés Pérez d’Albéniz, anomenada ‘Paraules, paraules’ i que recull en quatre cartells els termes ‘ideologia’, ‘demagògia’, ‘debat’ o ‘transparència’, o la instal·lació de Daniel G. Andújar a Casa Sin Fin, amb reflexions sobre les fronteres i els viatges ‘low cost’, són bona mostra d’aquesta aposta política a ARCO ’17.
Respecte a la ‘provocació per provocació’ i les possibles polèmiques que en anys anteriors han aixecat certes obres de la fira, Urroz ja va advertir: “Nosaltres pensem que les peces que fan crítica política de manera silenciosa són més interessants que les que ho fan de manera explícita. Som partidaris que la gent descobreixi amb els seus propis ulls i no entri per la porta pensant a veure on està l’obra”, assenyalava dies abans de l’obertura de portes.
No obstant això, una obra que sí combina política amb cert aire de provocació és una creu gamada deconstruïda per l’artista uruguaià Pedro Tyler, que es pot trobar a la galeria xilena Isabel Aninat, en la qual s’inclou rostres en les parts de la peça en un fons fosc.
MINICACTUS, UN COMPÀS GEGANT, UNA LLAUNA…
Els 22 minicactus de l’artista Daniel Gustav Cramer que els visitants poden trobar-se a la galeria portuguesa Vera Cortês és una de les obres més cridaneres en aquest sentit (aquest mateix artista també té una altra peça que són tretze llibres en una prestatgeria). Un compàs gegant sota el títol d”Egalité’, de Marie Orensanz en la galeria Alejandra Von Hartz, també és una obra cridanera.
No obstant això, és a l’estand de la galeria parisenca GB Agency on el visitant es troba amb algunes de les peces mes provocatives de la mà de Roman Ondák com la d’una llauna solitària sota el nom de ‘Rousseau’. L’artista eslovac també utilitza un únic llibre per a la seva peça ‘Stendhal’, o en ‘How a sculpture comes into being’ combina tots dos (una llauna i una coberta de llibre) al costat de dues prestatgeries.
Com en el cas de Merino, ARCO manté artistes que en edicions passades van cridar l’atenció per les seves obres. Per exemple, Wilfredo Prieto, a la galeria Nogueras Blanchard, que la seva obra ‘Vaso medio lleno’ va aconseguir notorietat fa dos anys i que ara presenta, entre altres, un podium blanc de mida petita.
