Aragonès veu avalat el referèndum a l’escocesa malgrat la inconcreció de l’informe de l’acord de la claredat

  • El govern encarregarà un altre estudi sobre la viabilitat jurídica del referèndum a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

VilaWeb
Fotografia: Rubén Moreno
Odei A.-Etxearte
16.10.2023 - 14:33
Actualització: 16.10.2023 - 19:58

Després d’haver-se reunit amb els membres del Consell Acadèmic per l’Acord de la Claredat, i d’haver convocat el govern de manera extraordinària, Pere Aragonès ha defensat que l’informe dels experts avala la seva via d’un referèndum a l’escocesa. “La conclusió és clara: un referèndum a Catalunya, sobre la independència, és possible, és viable, és legal i pot ser una solució compartida per a respondre al conflicte polític amb l’estat”, ha dit en una compareixença a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat. L’informe preveu cinc tipus de referèndum per a resoldre el conflicte: un referèndum a Catalunya d’inici (que obriria una negociació per a aplicar la preferència escollida) o de final (és a dir, per a sotmetre-hi un acord), un referèndum d’inici al conjunt de l’estat espanyol o un referèndum de final també a tot l’estat, i una cinquena opció que seria un referèndum consecutiu o simultani a Catalunya i a l’estat espanyol. La via escocesa encaixaria amb la primera opció, segons Aragonès.

Tanmateix, en l’estudi, els experts no aborden obertament l’opció d’un referèndum com l’escocès: tan sols hi fan referència en una nota a peu de pàgina quan es refereixen als referèndums d’inici en el territori subestatal. Aragonès s’hi ha referit, a la nota al peu, per argumentar que un referèndum binari d’aquestes característiques hi estaria inclòs d’acord amb el criteri del Consell Acadèmic. En aquest apartat, els experts posen com a exemple d’un referèndum d’inici a Catalunya “consultar la ciutadania de Catalunya sobre la conveniència que el Parlament de Catalunya iniciés un procés de reforma constitucional que podria contemplar la independència i/o una nova acomodació en el si de l’estat”. Per a Aragonès, a més, el resultat d’un referèndum com l’escocès es podria aplicar per un acord institucional entre les dues parts que esquivaria que l’electorat espanyol hagués de participar en alguna de les fases del procés. En concret, s’ha referit a un pacte entre les cambres.

La diversitat dels experts que han elaborat l’informe n’explica el resultat, que encaixa amb certes dificultats amb el discurs de l’executiu i no es decanta per cap de les possibles solucions que proposa. De fet, el document és difús sobre el dret d’autodeterminació i assenyala, sobre la possibilitat d’un referèndum a Catalunya, que la seva viabilitat és la que ha generat “més controvèrsia jurídica” dins el marc espanyol i que la jurisprudència del Tribunal Constitucional hi ha afegit límits. No obstant això, els experts apunten que no és una possibilitat incompatible amb la constitució espanyola. Aragonès ha anunciat que el govern encarregarà ara a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, dirigit per Joan Ridao, un altre informe sobre l’encaix jurídic del referèndum a l’escocesa. És a dir, que abordi la viabilitat jurídica de la seva aposta política.

El govern no vol vincular l’opció per l’acord de la claredat amb les negociacions sobre la investidura de Pedro Sánchez. Aragonès ha constatat que els partits ja han posat sobre la taula les seves condicions i que no se n’afegeixen de noves. “Aquest informe va més enllà del marc d’una investidura”, ha dit el president de la Generalitat. El document és ara a disposició dels partits. Quan acabin les negociacions a Madrid, el president convocarà una taula de les forces polítiques per explicar la proposta del govern i escoltar les de la resta. El govern veu en l’informe una voluntat d’inclusió que podria obrir el debat públic sobre una solució acordada al conflicte. De fet, el govern lloa la capacitat d’entesa entre els seus redactors per a tancar un document conjunt que no té cap vot particular.

Abans que Aragonès, ha comparegut el president del Consell Acadèmic per a l’Acord de la Claredat, Marc Sanjaume, que ha exposat les conclusions de l’informe. Ha repassat un per un els cinc tipus de referèndums i els dos mecanismes anàlegs que plantegen per a la resolució del conflicte polític. Aquests mecanismes són unes eleccions plebiscitàries i un acord institucional entre les dues parts. Sanjaume ha alertat que, “es dissenyi com es dissenyi, amb un referèndum hi ha d’haver un acord sobre els efectes del resultat”. És a dir, hi ha d’haver un compromís de les parts perquè hi hagi unes negociacions posteriors tant si allò que es planteja és aprovat com si és refusat. “En cas que no es respectin els resultats, podríem entrar en un terreny de desacord que pot desencadenar unilateralitat per les parts”, ha dit.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor