12.05.2016 - 20:45
|
Actualització: 12.05.2016 - 21:16
‘Els pressupostos han de ser acceleradors i desobedients al servei de la ruptura, les classes populars i el procés constituent.’ És la frase amb què la diputada Eulàlia Reguant ha resumit les propostes pressupostàries de la CUP per a afrontar la negociació amb Junts pel Sí. Propostes que inclouen la modificació dels principals imposts i la recuperació de taxes i imposts suspesos pel Tribunal Constitucional espanyol, com una mesura de desafiament a l’estat espanyol.
La proposta pressupostària de la CUP engloba cinc grans reclamacions al govern, tot i que avui han decidit de no entrar en detalls per no condicionar la negociació amb l’executiu. El primer capítol se centra en la recuperació de drets, especialment de la despesa social. El pla de xoc de 270 milions pactat amb JxSí és un punt de partida, però la CUP insisteix en la necessitat de ser més ambiciosos i torna a parlar del document ‘Fil a l’agulla’, que considera un ideal a assolir en els pròxims comptes de la Generalitat. El blindatge de la sanitat i l’educació i la reducció de les despeses amb significat polític com els sous dels alts càrrecs o la duplicitat de funcions són altres demandes incloses en aquest primer capítol.
En segon lloc, la CUP se centra en l’augment dels ingressos, a partir d’una reforma dels principals imposts propis de la Generalitat. Tot i que l’avantprojecte de llei de mesures fiscals i financeres que ha aprovat l’executiu no preveu grans canvis, demanen reformulacions tant en el tram autonòmic de l’IRPF com en successions i patrimoni. En la proposta de la CUP els tipus s’apujarien per a les rendes més altes, s’abaixarien les més baixes la recaptació extra es dedicaria a finançar el pla de xoc social.
La desobediència és la protagonista del tercer capítol de propostes, el de la construcció de sobirania econòmica. La CUP demana al govern que el pressupost del 2016 incorpori tots els imposts suspesos pel Tribunal Constitucional (TC). L’impost de dipòsits bancaris, el de les nuclears o el dels habitatges buits formarien part del corpus impositiu en uns ‘pressupostos lliures de Montoro’. Són conscients que, probablement, el govern espanyol i el TC actuarien contra aquesta decisió, però consideren la incorporació d’aquests impostos com una manera més de guanyar espais de desobediència contra les decisions estatals.
El quart capítol se centra en el refinançament del deute de la Generalitat. La CUP, a diferència del govern, vol renegociar tant amb l’estat (especialment el FLA) com amb les entitats financeres. La intenció és de rebaixar la partida d’interessos del deute que cada any s’apuja –tot i que els tipus d’interès són més baixos el 2016. El govern s’ha mostrat disposat a detallar l’estructuració del deute als grups polítics i, de fet, ha creat un grup de treball conjunt encapçalat pel Departament d’Economia. Tanmateix, l’executiu no és partidari de parlar de la renegociació, especialment pel que fa a les entitats financeres.
L’últim bloc de propostes subratlla la importància de l’impuls de les estructures d’estat per preparar el país per a la independència. La CUP vol veure partides concretes que demostrin el compromís del govern per a construir aquestes estructures.
