18.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 19.11.2025 - 23:00
Del mes d’abril ençà, una vintena d’estrangers que viuen a Girona es reuneixen cada dimecres al cafè Essenze per practicar català. No se senten còmodes amb el terme expat i veuen el fet de parlar en català una manera de sentir-se part de la comunitat. Segons els organitzadors, el grup és un espai obert per a tothom, de qualsevol nivell, i fins i tot els parlants nadius hi són benvinguts per donar un cop de mà. Participants com Susan Smith, dels Estats Units, o Marc Toone, de Manchester, destaquen que com més va més fluïdesa tenen amb el català i demanen que no els canviïn la llengua al castellà.
La iniciativa neix de Girona Buddies, un grup que es va crear per fer xarxa, sobretot entre els estrangers residents a la ciutat. A més de trobades per a practicar castellà o anglès, sortides amb bicicleta i excursions, Keyt i Paul Jones van impulsar la creació d’un grup per a parlar català. De mitjana, hi participen una vintena de persones, tot i que al grup de WhatsApp ja hi ha més de dos-cents integrants.
Segons els organitzadors, els assistents són persones de tot el món que volen aprendre català i integrar-se en la comunitat gironina. “Al principi, érem poquets, perquè a molts aprenents els fa vergonya fer el pas de parlar en català”, explica la Keyt. Però, una vegada s’hi animen, la situació canvia: “Veuen que hi ha més gent en el mateix punt i s’hi atreveixen. És un espai on se senten relaxats i poden parlar.”
A més de xerrar de coses quotidianes, la Keyt, que és gironina de naixement, s’encarrega de donar la benvinguda als nous participants i, de tant en tant, explicar aspectes de l’actualitat de la ciutat. “Parlem, per exemple, de tradicions locals, de concerts o de festes com la Diada o Setmana Santa”, explica. Paul Jones, britànic de naixement, va començar a aprendre català fa vuit anys, quan va venir a viure a Girona, després de conèixer una dona gironina al Canadà, anys enrere. Al principi, volia aprendre castellà, considerava que era un idioma més internacional, però quan va arribar a Girona va adonar-se que tothom parlava català i va entendre que havia d’aprendre català.
Per Paul Jones, els beneficis del grup de “Converses en català” són clars: “Primer, els immigrants poden aprendre català; segon, és un lloc social on fer amics; i tercer, serveix per a crear ponts entre gironins i gent de fora.”
Els participants comparteixen aquesta opinió. Susan Smith hi participa perquè vol parlar català més bé i ser una part de la comunitat catalana. Diu que cada setmana se sent més còmoda amb la llengua.
Marc Toone va viure un temps a l’Estartit, on parlava anglès i castellà, sense la necessitat d’aprendre català. “Tothom em deia que l’aprengués, però em feia mandra, no en tenia ganes”, recorda. Més tard, quan es va traslladar a Girona per feina, va canviar d’idea. “Un dia vaig pensar: per què no? Sempre és positiu aprendre un idioma. No hi ha cap raó per a no fer-ho. El problema era jo.” Ara, a més de participar en les trobades de “Converses en català”, llegeix cada matí el Diari de Girona mentre pren el cafè, per millorar el vocabulari.
Un espai per a practicar el català i per a relacionar-se
Un altre aspecte amb què coincideixen els participants és en el fet que troben difícil d’establir llaços d’amistat amb els gironins de naixement. “La millor manera de fer amics és parlar la llengua dels veïns, per això vinc aquí”, diu Toone. Sobre això, els organitzadors defensen que aquestes trobades no són només un espai d’aprenentatge, sinó també una via d’integració. “La gent que decideix de quedar-se a Girona entén que el català és la millor manera de formar part de la ciutat”, diu la Keyt.
Paul Jones, per la seva banda, rebutja el terme expat i diu que es considera immigrant. “Aquestes trobades són una manera de trobar-nos tots i sentir-nos part d’una mateixa comunitat”, conclou.
Demanen que no els canviïn la llengua
Tot i l’esforç, alguns participants lamenten que, quan parlen en català, sovint els responguin en castellà. “Al principi, tothom et diu: has de parlar en català, i ara que ho faig, vaig a un bar, demano en català i em responen en castellà”, diu Toone, resignat.
Coincideix amb ell l’Alin, un jove xinès que fa dos anys que viu a Girona. “A la gent de fora ens agrada que ens parlin en català”, assegura. Explica que participa en aquestes trobades per practicar una mica més la llengua, perquè sempre es pot millorar, però també per conèixer gent, parlar idiomes i descobrir diferents cultures. I afegeix: “Som a Catalunya i trobo molt bonic que tingui la seva pròpia llengua. No s’ha de perdre. Poden conviure amb el castellà, però el català forma part de la cultura.”
