Plàstics i microplàstics recollits pels padrins (Foto: GOB)

L’illa de Menorca té un perímetre de 216 quilòmetres. Moltes persones se’l saben sencer o per fragments, perquè és una moda creixent fer el camí de Cavalls. És a dir, voltar-la tota per un camí de 185 quilòmetres que l’encercla tot vorejant la costa. Es fa passejant o corrent. A peu, en bicicleta o, és clar, a cavall. També hi ha competicions anuals de fama internacional.

Ara, però, a més de trepitjar camins o viaranys més o menys empinats i de contemplar les vistes espectaculars cap a la mar gran, es pot adoptar un tros del litoral. Adoptar-lo per conèixer-lo, estimar-lo i tenir-ne cura.

Aquest és el sentit d’una campanya que el GOB va començar al setembre i a la qual ja s’han adherit més de 1.600 persones.

La platja de Macarelleta amb desenes de barques fondejades.

Expectatives superades

La resposta ha superat del tot les expectatives. “Vam llançar el programa amb la idea de fidelitzar uns deu grups que sumessin un centenar de persones. Ara hi ha 98 grups i 109 trams d’illa adoptats”, explica Víctor Carretero, tècnic del medi marí de GOB Menroca.

Es tracta que la gent s’ajunti i faci colles de cinc persones, pel cap baix, i que es comprometin a tenir cura d’un tros del litoral. Pot ser una platja, un caló o un tros de difícil accés. L’extensió del terreny que es tria també és voluntària. Hi ha trams de tres quilòmetres i mig a Son Bou, per exemple, però també hi ha un grup que ha decidit d’adoptar un caló de setanta metres o vuitanta. També hi ha algun illot que ja té qui el cuidi. El GOB calcula que hi ha prop de 50.000 metres de litoral que ja són responsabilitat d’algú. L’únic compromís que assumeixen els adoptants és que han de fer, com a mínim, quatre actuacions sobre el terreny l’any. Si és possible, una cada estació. Però en poden fer més. I allò que hi facin és discrecional.

(GOB).

En el moment de l’adopció, l’organització conservacionista fa una formació als voluntaris. Una xerrada on els expliquen els objectius i els faciliten tot de material didàctic i de consulta per a saber observar. “Els donam protocols per a saber com han d’actuar si es troben una nacra viva, o si veuen que algú ha fondejat sobre la posidònia, com traure els plàstics i els microplàstics de l’arena, informació sobre les espècies invasores…”, diu Carretero, que aclareix que a partir d’aquí, els grups ja funcionen de manera autònoma. Totes les actuacions, això sí, queden documentades en unes fitxes que han d’omplir els voluntaris amb tot de dades que permetran al GOB de fer-ne el seguiment i diagnosticar les necessitats de zones concretes.

Un grup de padrins netejant una platja (Fotografia: GOB).

Plàstics i microplàstics, l’altra pandèmia

A tenir cura del litoral s’hi pot anar quan es vulgui i com es vulgui, i per a fer-hi allò que trobin que és més necessari en cada moment, o allò que tenguin ganes de fer. Una de les activitats més freqüents i necessàries és la retirada dels plàstics. El tècnic del GOB diu que aquest és un dels problemes més greus que afecten tot el litoral mediterrani, i també el de Menorca, és clar. N’hi ha molt, moltíssim. “Arran de la formació, la gent ara va a la platja i se n’adona. En sentim molt a parlar, dels microplàstics, però fins que no vas a la platja i no t’hi fixes, no els veus. Les platges semblen netes, i després de la formació, la gent reconeix que no s’hi havia fixat mai.”

La idea inicial del programa era fer-lo durar un any, però si els adoptants ho volen allargar, molt millor. Hi ha grups d’amics, famílies, escoles, jubilats… I no són únicament residents a Menorca, sinó que s’hi han apuntat persones de Mallorca, de Catalunya i de Madrid que mantenen un vincle especial d’estima a l’illa. Tot de persones que manifesten un compromís amb el manteniment de l’equilibri sempre complicat de l’ecosistema litoral.

La posidònia i les nacres

Quant a les amenaces permanents, Víctor Carretero esmenta la pèrdua constant d’arena de moltes platges. “Això va lligat a la recuperació de la posidònia. Sabem que les fulles fan una barrera per a evitar que els temporals s’enduguin l’arena, però si llevam les fulles perquè vestim les platges perquè quedin guapes per al turisme, els llevam la protecció.”

Les espècies invasores tant de fauna com de flora també són objecte d’estudi i també es demana la col·laboració dels padrins del litoral per a detectar-les i notificar-ne la presència.

La vigilància permanent de les nacres és una de les accions que també fan al GOB. Un bacteri ha afectat un 99% de la població al litoral mediterrani. Localitzar i mantenir en vida les que encara hi queden és una de les missions prioritàries.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.