Un altre any perdut per a les renovables als Països Catalans

El desplegament renovable global ha assolit un nou rècord històric durant el 2023, i és el vint-i-dosè any seguit en què s’estableix un valor màxim, segons que recull l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) en el balanç anual. Amb prop de 510 GW nous instal·lats, ha crescut de gairebé un 50% el ritme de desplegament. L’energia solar fotovoltaica n’ha estat la capdavantera absoluta, amb tres quartes parts de les noves addicions. La Xina comanda la transició renovable, amb diferència. Tota sola ha afegit tantes noves instal·lacions com la resta del món combinat. A més, el gegant asiàtic ha estat capaç de doblar el ritme d’instal·lacions noves en un sol any. La Unió Europea, els EUA, l’Índia i el Brasil han estat els altres mercats destacats per a les energies renovables. L’AIE remarca la situació viscuda a Alemanya i l’estat espanyol, on la instal·lació de plaques solars d’autoproducció ha sorprès els analistes. Mentrestant, als Països Catalans ha continuat l’aturada renovable, especialment al Principat i amb l’excepció parcial de les Illes. L’única bona notícia ha estat el creixement de l’autoproducció en teulades, però amb dades preocupants sobre l’evolució futura.

La Xina, la potència mundial renovable

El món renovable és en plena efervescència, amb canvis molt significatius. El primer és el triomf indiscutible de l’energia solar, atès que és molt més fàcil d’instal·lar que no pas l’eòlica, que, tanmateix, creix a ritmes molt destacables i continuarà essent una font indispensable per al sistema energètic renovable. L’èxit de la solar s’ha bastit sobre el fet que, inesperadament, el preu ha baixat d’un 50%, i la capacitat de fabricació s’ha triplicat en relació amb el 2021. S’espera que aquesta capacitat de producció arribarà a 1.100 GW a final d’any, i així doblarà el potencial d’instal·lació actual.

Actualment, la fabricació de mòduls solars és dominada d’un 90% per la Xina. Els EUA i l’Índia obren noves fàbriques solars per contrarestar aquest domini, amb ajudes públiques importants, però els analistes de l’AIE preveuen que la cadena de subministrament mundial per a la fabricació de plaques solars continuarà dominada d’un 80-95% pel gegant asiàtic. És a dir, que més països fabricaran plaques solars, però la Xina continuarà essent la font de les matèries primeres i la tecnologia necessàries.

En tot cas, l’AIE preveu que durant els pròxims cinc anys continuarà l’explosió renovable i s’instal·larà més capacitat que no pas la que ha estat instal·lada durant els cent anys anteriors, i l’energia solar i l’eòlica representaran el 95% de les noves centrals. Tanmateix, aquest ritme encara és insuficient per a complir amb la demanda de la passada cimera climàtica COP28, en què els científics reclamaven que el 2030 s’hagués triplicat la potència renovable instal·lada.

Els experts de l’AIE apunten que per assolir aquest objectiu cal que els estats facin canvis normatius per accelerar el desplegament renovable. Però també que el coll d’ampolla principal és, de manera com més va més evident, la xarxa elèctrica. Construir xarxes elèctriques duu més temps que no pas fer noves centrals renovables o augmentar la demanda d’electricitat. Els governs no inverteixen prou en xarxes elèctriques, conclouen els analistes de l’AIE. Mentre que les inversions en renovables s’han doblat en els passats cinc anys, les inversions a la xarxa elèctrica s’han mantingut estables, en termes generals. L’AIE apunta que amb la trajectòria actual, si no es fan els canvis necessaris, l’augment que s’haurà assolit el 2030 serà de 2,5 vegades, menys del triple necessari.

Tot i això, la combinació de generació canvia acceleradament. Enguany, tant la solar com l’eòlica produiran més electricitat que no pas la hidroelèctrica, la renovable capdavantera fins ara. La solar i l’eòlica també superaran, cadascuna, la producció nuclear el 2025-2026 a escala planetària. El 2025 les renovables, en conjunt, superaran a la generació per carbó. És així perquè actualment les renovables ja són l’opció més econòmica, sense necessitat de subvencions. Els analistes de l’AIE destaquen que això farà que la Xina n’acceleri encara més el desplegament, i que assoleixi enguany l’objectiu per al 2030, sis anys abans. Tanmateix, el gegant asiàtic continua construint centrals de carbó i gas. Però no pas pel preu, atès que són menys competitives, sinó pels riscs climàtics cíclics que pateix el país, on, per exemple, la sequera d’aquest darrer any va fer disminuir d’un 40% la generació hidroelèctrica. Aquests mateixos experts apunten que, encara que es facin aquestes centrals fòssils, molt probablement es faran servir poc, atès el boom renovable. I que amb les noves tecnologies renovables (bateries i bioenergia, per exemple), en un futur pròxim tampoc no caldran aquestes centrals fòssils per assegurar el subministrament energètic xinès.

L’autoproducció superarà a les plantes solars a terra

L’expansió renovable va molt més enllà de la Xina. L’Agència Internacional de l’Energia preveu que fins el 2028 el desplegament d’energia solar i eòlica terrestre es doblarà, o més, tant als EUA, com a la UE, l’Índia i el Brasil. Cal destacar que a la UE i el Brasil el creixement de l’autoproducció, la instal·lació solar sobre teulades, superarà a les grans centrals fotovoltaiques solars. Atès que els consumidors residencials (les famílies) i comercials (les empreses) voldran reduir la factura elèctrica. L’AIE ha començat a notar una acceleració de la implantació de renovables en més zones del planeta, notablement al Llevant i el nord de l’Àfrica. Com a nota negativa, l’Àfrica subsahariana continua per sota de les expectatives, tenint en compte el potencial renovable i la necessitat d’electrificació que té.

L’AIE es fa ressò de les dificultats del sector eòlic, especialment a l’Amèrica del Nord i la UE, tal com ja us vam explicar a VilaWeb. A conseqüència d’això, per al 2028 se n’ha rebaixat d’un 15% el creixement fora de la Xina. També s’ha rebaixat el creixement esperat per a la producció d’hidrogen verd. Els biocombustibles, per la seva banda, s’expandeixen acceleradament i el Brasil n’és el protagonista principal, amb un creixement del 40% el 2028. Els biocombustibles per a transport per carretera representaran el 90% de la nova generació. Un fet que a la UE ha estat criticat contundentment per organitzacions com ara Transport & Environment, atès que augmenta la desforestació i la destrucció d’hàbitats i allibera CO₂, i hi ha l’alternativa dels vehicles elèctrics. Els biocombustibles també creixeran en l’aviació, en què ara per ara l’electrificació no és una alternativa a curt termini. Per això, l’AIE demana que s’acceleri la producció de biocombustible per a aquest sector, perquè el 2030 caldria un 8% de subministrament i amb les polítiques actuals només s’arribarà a l’1%.

Una altra de les febleses detectades és el desplegament de la generació de calor renovable, com ara la instal·lació de bombes de calor. La calor renovable ha augmentat d’un 40%, i ha passat del 13% al 17%, però per al 2028 aquest ritme és insuficient i cal que els governs prenguin mesures per corregir-ho.

Els Països Catalans, ancorats en el model fòssil i nuclear

Enmig d’aquest context d’èxit sense precedents de les renovables per tot el món, contrasta la situació al nostre país, excepte a les Illes i respecte de l’autoproducció, on continuem aturats i ancorats en el model fòssil i nuclear i es fan polítiques governamentals contraproduents per al desplegament renovable, segons els experts. En la pitjor situació hi ha Catalunya, on durant el 2023 tan sols ha augmentat de 7,5 MW la potència eòlica (un 0,55%), i ha assolit la xifra total de 1.376 MW en funcionament.

Respecte de la solar sobre terreny, l’augment ha estat de 8 MW, un 2,7% sobre els 307 MW totals. Molt lluny del ritme dels objectius que la Generalitat de Catalunya mateixa s’ha imposat per al 2030. Al País Valencià, l’augment de capacitat solar fotovoltaica sobre terreny ha estat de 32 MW, un 7,6% més que a principi d’any, i el total és ja de 460 MW, cosa que supera àmpliament al Principat. Però l’eòlica no hi ha crescut gens, i encara hi ha els 1.243 MW en servei a principi d’any.

L’excepció territorial han estat les Illes, en què han afegit 96 MW de solar, un 41% més, i han passat de 234 MW a principi d’any a 330 MW a final. De fet, fins i tot han superat Catalunya en el total, malgrat que les Illes tenen molta menys població i territori. Tanmateix, l’eòlica hi fa figa: tan sols 3,6 MW en servei i cap ampliació durant el 2023. Cal tenir en compte que en termes de capacitat de generació elèctrica en funcionament –sigui renovable, fòssil o nuclear– Catalunya és la que en té més d’instal·lada, amb vora 12.000 MW. Seguida del País Valencià, amb 8.341 MW, i les Illes a força distància, amb 2.228 MW.

El govern català continua essent criticat pel sector renovable, però la Generalitat respon amb les dades d’autoproducció del 2023, que s’han tancat amb més de 42.000 instal·lacions noves, cosa que ha afegit 493 MW addicionals. En total, ja hi ha 991 MW en servei, i 102.000 instal·lacions. Per al 2050, els plans de la Generalitat són de tenir en servei 500.000 instal·lacions d’autoproducció, per la qual cosa cal multiplicar per cinc les instal·lacions actuals. El govern català sembla optar únicament per l’autoproducció, però els experts apunten a dos fets. El primer, que l’autoproducció solament podrà cobrir un 25% de la generació elèctrica necessària. El segon, que el sector de l’autoproducció es contreu.

El nombre total d’instal·lacions d’autoproducció a Catalunya el 2023 van superar d’un 8% les del 2022. Tanmateix, en termes trimestrals, i segons dades de l’Observatori de l’Autoconsum FV de Catalunya –que encara no ha publicat les dades de l’últim trimestre del 2023–, d’ençà de final del 2022 som en una tendència a la baixa en el nombre d’instal·lacions. Així i tot, la potència instal·lada d’autoproducció ha crescut. Això s’explica perquè han baixat les instal·lacions petites, les que fan les famílies a casa seva, cosa que ha fet baixar el nombre total d’instal·lacions. Però les empreses han continuat instal·lant plaques solars a les teulades. I, malgrat que representin un nombre absolut més petit, són instal·lacions més grans, de més potència, i això fa que sobre el total acabi pujant la potència de les instal·lacions d’autoproducció noves.

Que baixin les instal·lacions d’autoproducció residencial no és un fenomen exclusiu de Catalunya, sinó que passa a escala europea. N’hi ha dos motius principals, segons els experts. Per una banda, la fi de l’etapa més greu de la crisi energètica europea i la baixada dels preus de l’electricitat han fet que instal·lar-se plaques solars a casa sigui menys atractiu econòmicament, perquè s’han allargat els períodes d’amortització, de recuperació de la inversió inicial. Per una altra banda, l’encariment del crèdit, que acaba fent encarir les instal·lacions. Això perjudica fonamentalment les famílies, i, en canvi, les empreses continuen trobant atractiu aprofitar les teulades per a la producció solar, atès que consumeixen molta més energia, i tenen un accés al crèdit més fàcil.

Tanmateix, el sector renovable català demana que es prenguin mesures per corregir aquesta tendència preocupant en l’autoproducció, com també l’aturada en la implantació de plantes solars i eòliques noves, en la línia de les mesures europees i de les que reclamen organitzacions com l’AIE. Malauradament, auguren que el 2024 serà un altre any perdut a Catalunya, malgrat que les xifres milloraran una mica.