any brossa
Presentació de Any Brossa, amb Vicenç Altaió (dret) i la consellera Laura Borràs (assentada). Foto: EFE.

La Fundació Joan Brossa, que des de fa pocs mesos té seu pròpia al carrer de la Seca, 2 i nou president, Vicenç Altaió (que substitueix Josep Maria Mestres Quadreny), serà l’epicentre de la celebració de l’Any Brossa, que comença avui, dia en què va néixer l’artista fa cent anys. S’allargarà fins al 30 de desembre, quan farà vint anys que es va morir. L’Any Brossa és comissariat pel gestor cultural Manuel Guerrero, que ja va comissariar l’Any Palau i Fabre.

Vicenç Altaió va presidir ahir l’acte de presentació de l’Any Brossa a la fundació, en què va assistir la consellera de Cultura, Laura Borràs, i també Carles Sala, de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), el director del MACBA, Ferran Barenblit, i personatges històrics vinculats a la vida, l’obra i el llegat de Joan Brossa: la historiadora de l’art Glòria Bordons, el director teatral Hermann Bonnín, el mag Hausson, el compositor Mestres Quadreny. També el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, el president del CoNCA, Carles Duarte, el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Joan-Elies Adell, i la productora Isona Passola. Entre els artistes joves, hi havia el poeta Eduard Escoffet i Marta Torrents, component de la companyia Cabosanroque.

Joan Brossa va ser un poeta de combat, polític i artístic. No va tenir una vida fàcil, va ser artista en una època sinistra de dictadura, l’època de la fosca, que ha definit Altaió. S’emmarca en les segones avantguardes, les que es van desenvolupar als anys cinquanta, amb el grup Dau al Set i en especial amb Antoni Tàpies, però també amb artistes una mica més joves que ells, com el cineasta Pere Portabella i el compositor Mestres Quadreny (ambdós celebren aquest 2019 els noranta anys).

Altaió considera Joan Brossa el poeta experimental més important de la literatura catalana. Que s’adscriu a la cultura d’avantguarda i a la cultura popular, tot i que Brossa deia que no era pas avantguardista sinó un poeta del present, que era la societat que anava endarrerida. Potser per això i de ben segur per altres raons que s’hi vinculen, avui l’obra de Joan Brossa i el seu esperit estètic i de revolta continuen vigents. Potser més que mai.

Un programa sense pressupost
La consellera de Cultura va aprofitar la presentació de l’Any Brossa per anunciar que en el pròxim consell executiu es faria pública la llista de commemoracions oficials del 2019 i que l’Any Brossa hi era inclosa. I també va aprofitar l’avinentesa per anunciar que la Generalitat entraria al patronat de la Fundació Joan Brossa (també s’espera que ben aviat en formi part la Fundació Tàpies).

Tanmateix, la presentació va quedar marcada pel pressupost: quan una periodista va demanar quin pressupost tenia l’Any Brossa, el president de la fundació va ser categòric: ‘Zero absolut.’ El fet és que l’Ajuntament de Barcelona ha aportat 150.000€ per a rehabilitar l’edifici que acull la Fundació Joan Brossa, però no ha previst cap pressupost per a les activitats ni ha dotat de pressupost propi l’Any Brossa. I una cosa similar s’esdevé amb la Conselleria de Cultura, que aporta recursos de les institucions que s’hi vinculen (Institució de les Lletres Catalanes, Filmoteca, etc.) i el seu personal (el mateix comissari, Manel Guerrero), però no compta dedicar cap partida concreta per a la programació d’activitats pròpies del centenari.

En conseqüència, aquesta manca de pressupost farà que els creadors tornin a ser els màxims perjudicats, perquè no se’ls dotarà de recursos per a la creació d’accions, espectacles ni recerques sobre Brossa. I, probablement, tot allò que facin ho acabaran fent per amor a Joan Brossa, de manera que, inevitablement, es continuarà fomentant la precarització del creador i de la cultura.

La consellera Borràs es va justificar al·legant el poc pressupost que tenia la conselleria, però no va reivindicar cap pressupost més bo ni que la situació hagués de ser millorable. Només es va limitar a defensar-se i dir que es destinaven uns diners considerables a l’Any Brossa dins el pressupost ordinari.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb