Annamie Paul: ‘El Primer d’Octubre va tocar la nostra família i els nostres amics’

Annamie Paul (1972) va ser elegida dirigent del Partit Verd al Canadà a començament d’octubre. Per primera vegada, un partit federal tindrà una persona negra al capdavant. De fet, Paul és tan sols la cinquena dona que encapçala un partit federal en un dels països que, des de fora, es veuen més avançats del món. En aquesta entrevista feta per videotelefonada, Annamie Paul ens parla dels objectius del seu mandat, de la seva fortíssima vinculació amb Catalunya, país on va viure set anys. L’entrevista, de fet, es fa del començament al final en català, llengua que Paul parla.

—Com és que parleu català?
—Vaig passar set anys amb la meva família a Barcelona. Fa dos anys que no parlo català, per tant, disculpeu-me els errors. Per mi, és una mostra de respecte, parlar la llengua de la gent. Jo i el meu marit vam aprofitar les lliçons gratuïtes de l’Ajuntament de Barcelona. Els fills van estudiar a l’escola jueva, i després a l’escola Aula. I el parlen perfectament. A Barcelona vam fundar un hub a Sant Pau. Barcelona International Public Policy Hub. És un catalitzador per a organitzacions sobre els grans desafiaments, com la crisi climàtica, els drets de les persones. Hi ha l’Institute for Integrated Transitions, que porta el meu marit, Mark Freeman, i que té la seu encara a Barcelona, amb projectes arreu del món. La nostra missió és llançar projectes nous. A Barcelona vam ser-hi del 2011 al 2018. Recordo el Primer d’Octubre com un moment que va tocar la nostra família i els nostres amics. Amics molt implicats en el moviment independentista, com Raül Romeva i Dolors Bassa.

—Quina valoració política en feu?
—L’opció d’expressar-se és necessària en democràcia. Cal que el poble es pugui expressar sobre els grans temes, com per exemple, la independència.

—El 3 d’octubre vau ser elegida dirigent del Partit Verd del Canadà. Quins són els objectius del vostre mandat?
—Són els membres del partit Verd els responsables de la política del nostre partit. I jo seré la responsable de comunicar les decisions dels seus membres. Per nosaltres, el gran desafiament és la crisi climàtica. Com a líder d’un partit federal, també és molt important deixar clar que per al partit Verd la pandèmia és una gran preocupació. I que proposem polítiques per a encarar les necessitats urgents.

—Des de fora, el Canadà sembla un país sense problemes.
—Ha! Doncs n’hi ha. Hi ha una gran crisi d’opiacis. Sempre hi ha tensions entre el govern i els pobles indígenes. Falten programes socials i, per tant, hi ha població sense protecció. La societat canadenca és millor que altres, però tenim problemes, com tots els països. Aquí molta gent fa servir la droga com a medicament per als seus problemes mentals. No hi ha un programa nacional de salut mental. I molta gent no té habitatge. En aquests casos, la droga és una resposta.

—Sou la primera persona negra i dona jueva que encapçala un partit federal al Canadà. És això?
—Sí. Sóc la primera persona negra i la primera dona jueva que representa un partit federal al Canadà. És molt trist. De fet, sóc tot just la cinquena dona que representa un partit federal. Hi ha manca de diversitat en la nostra vida política. Com a Catalunya. I això que Toronto és molt multicultural. Més o menys el 60% dels residents vam néixer fora del Canadà. Abans que jo, hi ha un home sikh, com a líder d’un dels grans partits federals. Sóc la primera dona no blanca que representa un partit al Canadà, on el 20% de la gent és de comunitats no europees.

—El dia 26 d’octubre, eleccions.
—Són les eleccions parcials. Quan un diputat, per una raó o una altra, deixa l’escó, es fan unes eleccions per a substituir-lo. Ara hi ha dos diputats que se n’han anat. Jo sóc la candidata del Partit Verd a la circumscripció de Toronto Central. Perquè jo sóc la representant del partit, però encara no sóc diputada.

—De moment, quants diputats té el Partit Verd al parlament federal?
—Tres. Una xifra modesta. El nostre és un sistema majoritari, i no proporcional. Com el sistema anglès.

—I com afronteu aquestes eleccions?
—He demanat a Justin Trudeau que les suspengui, perquè crec que no hi ha condicions per a votar de manera segura. Són moments urgents i de pandèmia. No és el moment de fer eleccions. Molts votants fan feines perilloses. De moment, la resposta és no. Però la situació canvia d’un dia per un altre. S’ha de veure si al final fem les eleccions a l’octubre o més endavant.

—Teniu previst de tornar a Catalunya?
—Com he dit, l’institut del meu marit té la seu a Barcelona. Hi tenim molt bons amics. Catalunya és un dels llocs més bonics del món. I tenim una petita caseta a Menorca. De fet, jo i el meu marit vam dir que si no guanyava les eleccions, agafaríem un avió directament cap a Catalunya i cap a Menorca. La qualitat de vida a Catalunya és la millor que he trobat al món. És difícil imaginar-se la vida sense la possibilitat de tornar a Catalunya. Per vacances, o per altres raons.

—Més qualitat de vida que al Canadà?
—En alguns aspectes, sí: els transports públics són més ràpids i menys cars que a Toronto. Per a la gent sense ingressos, o salari, la qualitat de vida a Catalunya és millor que aquí, al Canadà. Hi ha coses que no m’agraden tant, per exemple, no hi ha prou oportunitats per a la gent que no ha nascut a Catalunya. Les institucions són molt homogènies. Seria difícil per als meus fills, que parlen català perfectament. És impossible imaginar que ells tinguessin les mateixes oportunitats que els seus amics catalans. Aquí, al Canadà, aquesta qüestió és molt millor.