Anna Roca: “Estem en contra de la creença que la narrativa només és entreteniment”

  • L’editora del nou segell l’Agulla Daurada repassa les línies principals de l’editorial del grup Cultura 21

VilaWeb
Sebastià Bennasar
13.09.2022 - 21:40
Actualització: 13.09.2022 - 21:45

El grup cooperatiu Cultura 21 és un dels més sòlids i arrelats al territori d’aquests darrers anys. Potser les empreses i iniciatives més visibles que s’hi vinculen són l’editorial Tigre de Paper i la fira Literal d’idees i pensament crític, tot i que hi ha més iniciatives que sorgeixen a la seva empara. Aquests dies acaben d’arribar al carrer els primers llibres d’una nova aventura editorial vinculada al grup, l’Agulla Daurada, un segell de narrativa al capdavant del qual hi ha Anna Roca. La seva creació permet de clarificar l’oferta editorial de Tigre de Paper, que a partir d’ara se centrarà principalment en la no-ficció, mentre que de la ficció se n’ocuparà sobretot el segell nou. Parlem amb l’editora tot just quan s’estrena i els primers llibres arriben als lectors.

Qui és Anna Roca, d’on veniu i com acabeu essent l’editora de l’Agulla Daurada?
―Doncs mira, sóc dissenyadora i historiadora de l’art, tinc un postgrau en art i cultura digital i sempre m’he dedicat a la gestió cultural. Amb un soci, vam obrir la llibreria Papasseit a Manresa i aleshores érem a la mateixa plaça on va començar Tigre de Paper. Han estat dos projectes que han crescut molt en paral·lel i, a més, amb vincles personals entre nosaltres, amb molt de seguiment i coneixença mútua. Era una freelance de la comunicació i quan Tigre de Paper decideix de diversificar l’assaig de la narrativa i llançar l’Agulla Daurada i buscar algú per fer d’editor, em vaig presentar a la convocatòria. Ens vam entendre de seguida, perquè coneixia molt bé el món editorial i les idees socials i polítiques afins al projecte de Tigre de Paper i m’hi vaig incorporar al febrer.

Per tant, hi ha hagut un temps per a cuinar aquest projecte amb una certa calma i amb temps per pensar…
―Sí, perquè no solament havíem de començar a editar, sinó que s’havia de crear la marca, la nova imatge, el discurs i la línia editorial, tot i que això darrer era la part més fàcil perquè ja venia definida i tan sols s’havia de polir i acabar de matisar. L’editorial com a tal va arrencar al juny i els llibres arriben ara a les llibreries. Hem tingut una mica de temps per a poder engegar-ho tot, però el temps no sobra mai en el camp de la cultura.

Comenceu amb dos llibres que us marquen ideològicament: Una vida violenta, de Pier Paolo Pasolini; i Travessa del manglar, de Maryse Condé. És una declaració de principis?
―Bé, segur que tocarem més qüestions i obrirem més portes i més camps, és clar, però hi ha quatre conceptes que seran fonamentals per a l’editorial. Defensem el nostre projecte com el de publicació de literatura que fomenta el pensament crític i estem en contra de la creença que la narrativa només és entreteniment i que el contingut seriós només es pot trobar a l’assaig. Volem llibres que abordin grans temes, com ara el colonialisme, els conflictes de classe, els de gènere i la consciència política des de la narrativa.

I com s’incardina la nova editorial dins el grup Cultura 21?
―L’Agulla Daurada és una part més del grup que aclareix el projecte editorial de Tigre de Paper. Tots els títols de narrativa que s’havien fet fins ara continuaran a Tigre i els nous passen a l’Agulla Daurada, no tindria cap mena de sentit començar a fer reedicions en el nou format de llibres que encara són vius i al catàleg.

Tan sols editareu traduccions o també literatura creada originàriament en català?
―És la pregunta que em fa tothom. Volem editar llibres escrits en català, però han de tenir un interès i han de seguir la nostra línia de publicacions. Publicarem entre vuit i deu llibres l’any i volem mirar molt la qualitat i la línia editorial. Amb els originals catalans, necessites tenir més temps per treballar-los i hi ha un risc, perquè moltes vegades ens arriben obres bones d’autors desconeguts. I també hi ha un perill afegit, que és que la gent ens envia originals sense haver llegit la nostra línia editorial i això és molt cansat, però segur que a poc a poc ens arribarà algun original que podrem publicar. Amb les traduccions, l’obra ja s’ha avaluat.

Comenceu amb un Pasolini, traduït per Pau Vidal.
―En Pau ja ens havia fet algunes traduccions, coneix l’italià i tots els registres de manera molt fina, i és un luxe tenir-lo de traductor. Pasolini no és un autor fàcil i hem volgut optar per començar la traducció de zero i no aprofitar la dels anys setanta, sobretot perquè Vidal també domina el dialecte romaní suburbial tan present al llibre i hauria estat una llàstima no poder-ho aprofitar. En Pau ha suat per trobar l’equivalent català dels anys cinquanta, però és molt bo i demostra la cura amb què publiquem els llibres.

Tigre de Paper és una editorial jove i molt consolidada, això afegeix pressió a la vostra feina?
―No en sento, de pressió, perquè hi ha un equip meravellós. Pensa que jo venia de treballar sola i et puc assegurar que no hi ha més pressió que la de ser autònoma. En una cooperativa tot és molt còmode, hi ha una línia molt marcada que des del punt de vista personal comparteixo. Si ens arriben llibres molt bons que no són editables per nosaltres, els gaudeixo com a lectora.

Així doncs, es pot transformar el món amb la literatura?
―Tot i que sembla que la resposta hagi de ser que sí, òbviament, permet-me que hi hagi un punt de dubte. No sé si es pot o no, però sí que tenim ben clar que la literatura fa pensar i que si no penses, no canviaràs res. Entenem que la narrativa és una eina molt bona no solament per a retratar els mons, sinó per a projectar-ne de possibles. A més, ho pot aconseguir d’una manera més despreocupada que no pas un assaig i amb especulacions de realitats alternatives que no estan tan encasellades. Els assaigs són molt descriptius i molt acurats per a veure què passa en un moment concret, però amb la ficció pots experimentar i hi ha una relació més d’acordió. Pot ser molt útil per a transformar el món si entenem que les lectores d’assaig i de narrativa no són les mateixes. La literatura permet d’arribar a més gent i fer el canvi possible.

Vau anunciar el projecte al juny, però ara arriba l’hora de la veritat, el moment d’arribar a les llibreries. Quina ha estat la rebuda, fins ara?
―Hem tingut molt bon retorn d’alguns escriptors i llibreters a qui vam enviar el llibre abans, i l’hem rebut pel llibre com a objecte total. Pensem que hi ha mercat per a aquesta mena de llibres, perquè, si no, ja no els faríem. Les expectatives són altes perquè hi ha gent amb molt d’interès. Hi ha lectors que coneixen el projecte i que ja demanen les novel·les. Segurament perquè són títols molt potents i amb això pots mantenir l’expectativa des que els anuncies fins que finalment els pots treure al carrer.

I a la llibreria, com continua l’acció?
―Som dos socis i a efectes pràctics ell ja feia la tota feina a jornada completa. A la Papasseit, jo feia menys horari que ell i continuaré fent les tasques que feia, per tant, no he desaparegut de la llibreria, però no en sóc la cara més visible. I, de fet, ja no ho era.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any