Agnès Marquès guanya el Ramon Llull amb una novel·la sobre els límits de la veritat, a partir d’una notícia viral

La periodista Agnès Marquès (Barcelona, 1979) ha guanyat el XLVI Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes amb La segona vida de Ginebra Vern.

El jurat, format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Estel Solé, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales –secretari amb veu i vot– ha decidit d’atorgar el guardó, dotat amb 60.000 euros, a la periodista “per una novel·la sobre els límits entre els secrets i la veritat, la necessitat de construir relats per a sobreviure i la força dels vincles que anomenem amor”.

Una notícia viral amb capacitat de trasbalsar

Ginebra Vern és una periodista que passa un moment laboral delicat. El diari per al qual treballa es troba en plena reestructuració i es veu obligada a fer una feina ben diferent de la que havia fet durant una trajectòria professional sòlida i prestigiosa: repicar notícies virals. Un d’aquests pescaclics és una notícia de pur morbo que l’acaba trasbalsant molt. Tot plegat fa que es qüestioni per què la vida de tres persones que viuen a nou mil quilòmetres, a Texas, pot ser material de consum tan lluny i esdevenir la riota de mig món.

Amb aquesta idea, la protagonista repensa la seva carrera i decideix d’anar-se’n fins al poble de Hemphill, al comtat texà de Sabine, per conèixer els protagonistes d’una història que ella mateixa ha contribuït a esbombar. “Tot això li provoca un canvi de vida, de perspectiva”, explica l’autor. “Es troba en el dilema insalvable entre el relat i la realitat, també en les nostres vides. Com transformem allò que ens passa en un relat suportable.”

Basada en fets reals

Periodista com la seva protagonista, Marquès parteix de fets reals. El març del 2014, en un diari local del sud-est de Texas, va aparèixer un anunci en què una dona felicitava el seu marit i la seva amant pel fill que esperaven. “Ho vaig trobar navegant per internet, perquè ràpidament es va fer viral i es va omplir de comentaris que elogiaven l’esposa per la valentia –comenta la periodista–, però a mi em va fer rumiar si tenia dret de saber una informació tan íntima.” Es va preguntar tantes coses, que va decidir de fer com la protagonista del llibre i volar fins a Texas per saber quin impacte havia tingut aquella exposició mediàtica en un poble com aquell de l’anomenat cinturó bíblic nord-americà.

“El periodisme és un lloc de conflicte per a formular un dilema que ens interpel·la a tots com a narradors: què fem amb la vida dels altres quan les tenim a les mans i no ens hi juguem res?”, diu. Però el dubte va més enllà del periodisme per a una periodista que confessa sentir-se incòmoda amb el rumor i el fet d’esbombar notícies sense contrastar ni valorar el mal que pot causar publicar-les i publicitar-les: “Potser, a vegades, és més ètic no explicar-les.”

Així, La segona vida de Ginebra Vern no vol ser un judici sobre el periodisme, sinó més aviat un mapa de riscs. “El conflicte es pot traslladar a tots els àmbits de les relacions humanes. Tinc la sensació que cada vegada ens tractem pitjor, tenim menys empatia i ens tractem pitjor. Quan tenim una informació d’algú, l’emetem sense filtres.”

Aquest és el tema central de la novel·la –“fins a quin punt podem guardar un secret per honestedat”—, explica Carles Casajoana, membre del jurat. Per Estel Solé, aquest silenci sovint pot ser la manera més fàcil de protegir els altres. Gerard Quintana es confessa seduït per la seva defensa de l’engany legítim com a forma de construir la pròpia vida.

A les llibreries el 25 de febrer

Llicenciada en periodisme a la Universitat Ramon Llull, Marquès és una de les cares més conegudes de la ràdio i la televisió del país, on ha dirigit i presentat programes com el Telenotícies cap de setmana, La gent normal i Planta baixa, a 3Cat, i els magazins No ho sé i Catalunya nit a Catalunya Ràdio. El 2018 va publicar Els guapos són els raros, un llibre il·lustrat que recollia els testimonis del programa televisiu La gent normal. La segona vida de Ginebra Vern és la segona novel·la que escriu, després de Ningú no sap que soc aquí.

L’any 1981, l’editorial Planeta va instituir el premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes, amb l’objectiu de distingir una novel·la inèdita en llengua catalana. Era, i continua essent-ho, el més ben dotat en novel·la inèdita en català, i la primera vegada el va guanyar Joan Perucho amb Les aventures del cavaller Kosmas. De llavors ençà, l’han guanyat autors com ara Pere Gimferrer, Terenci Moix, Nèstor Luján, Josep Maria Ballarín i Baltasar Porcel. Els darrers anys, l’han rebut Gerard Quintana, Empar Moliner, Andreu Claret, Ramon Gener i Estel Solé, que el va guanyar amb Aquest tros de vida.

La novel·la arribarà a les llibreries el 25 de febrer, editada per Columna. Destino en publicarà la traducció al castellà.