15.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 16.03.2024 - 11:49
Quan el secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va anunciar la data de la consulta interna sobre la llista cívica no es pensaven que al tram final de la votació es trobarien amb una convocatòria avançada d’eleccions. Segurament, si ho haguessin sabut, haurien accelerat els processos i haurien pres la decisió abans amb la idea de guanyar marge de maniobra. Però els fets són els que són, i ara mateix es troben atrapats en un calendari diabòlic que fa molt difícil el mecanisme que havien dissenyat per a trobar els candidats de la llista cívica. Avui anunciaran el resultat de la consulta a l’Assemblea General Ordinària que fan a Taradell (Osona), que, com estava previst, també ha convocat eleccions per a renovar el secretariat nacional del 14 al 18 de maig. Si els socis hi estan en contra, significarà el final del camí de la llista cívica i, molt probablement, de Dolors Feliu com a presidenta de l’ANC. Però si l’avalen, hauran d’esforçar-se de valent perquè tiri endavant.
La idea inicial era obrir un procés participatiu perquè qualsevol català pogués proposar el nom de cinc candidats que els agradaria que formessin part de la llista cívica. Podrien ser persones qualssevol, sempre que fossin independents de les direccions dels partits polítics i no haguessin tingut llocs de responsabilitats en àmbits polítics o de confiança al sector públic dins els cinc mesos anteriors a la presentació de la candidatura. Tampoc en podrien formar part membres del secretariat nacional de l’ANC del juny del 2022 fins a les eleccions ni càrrecs de les assemblees de base de l’ANC fins a cinc mesos abans de la presentació de la candidatura.
Amb aquests requisits, un grup promotor de l’ANC s’hauria de posar en contacte amb els candidats proposats perquè fessin el pas de presentar-se. De fet, el secretariat comptava que la pressió popular de ser proposats per milers de persones impressionaria els noms de la societat civil en qüestió i els ajudaria a fer el pas. Un procés de formigueta per a convèncer els candidats que potser s’hauria allargat mesos i que ara hauran de fer en poques setmanes.
Tal com marca la llei electoral espanyola, que és la que regeix en absència d’una de catalana, els candidats s’han de comunicar a la junta electoral abans del vintè dia des de la convocatòria d’eleccions. Pere Aragonès signarà el decret de convocatòria dilluns, així que els candidats s’han de designar abans del 8 d’abril. Vint dies perquè els ciutadans proposin candidats, perquè el grup promotor es posi en contacte amb ells per a demanar-los-ho i perquè ells acceptin i facin el pas d’encapçalar un projecte electoral extraparlamentari i amb un gran desafiament per a fer forat al mapa polític català. Una tasca titànica.
A banda, per si no fos prou, l’ANC va dir que la llista cívica es presentaria amb la fórmula d’una agrupació d’electors, no com un partit, que té com a principal característica que és una unió política de ciutadans sense vocació de mantenir-se en el temps. Una fórmula que encara afegeix més complicacions al projecte, perquè estan obligats a recollir signatures equivalents a l’1% del cens electoral i presentar-les abans del vintè dia de la convocatòria, el 8 d’abril. Si es presentessin com a partit, les signatures requerides serien el 0,1% del cens electoral.
Per tant, a més de cercar candidats i convèncer-los, l’ANC haurà de mobilitzar les bases per a recollir un bon grapat de signatures. Si es manté el cens electoral de les darreres eleccions –les del 23 de juliol al congrés espanyol–, la llista cívica necessitaria 57.037 signatures, repartides per demarcacions així: 42.435 a Barcelona, 5.966 a Tarragona, 5.463 a Girona i 3.172 a Lleida. Cal tenir en compte, a més, que un mateix ciutadà només pot avalar una candidatura, de manera que una mateixa persona no podria pas ajudar a presentar-se la llista cívica i també Alhora, el projecte polític impulsat per Clara Ponsatí i Jordi Graupera que comparteix moltes de les crítiques contra ERC, Junts i la CUP que han motivat el projecte de la llista cívica.
Ple extraordinari del secretariat nacional
Dijous al vespre, el secretariat nacional de l’ANC es va reunir per parlar de com afectava l’avançament electoral al projecte de la llista cívica. Ara bé, la conversa es va fer sense saber encara què havien votat els socis, de manera que només es podia parlar de futuribles. Així doncs, es va parlar de fer un nou ple extraordinari si finalment guanyava el “sí” per tractar com ho farien per superar tots aquests esculls i presentar-se a les eleccions. El més probable és que el ple extraordinari es faci avui mateix al vespre, després de l’assemblea general.
Sigui quina sigui la decisió que finalment prengui l’ANC amb la llista cívica, és ben segur que la tensió interna que ha precedit tot el procés es palparà durant l’assemblea general. Hi ha unes quantes assemblees de base, com les de Girona, Sabadell, Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Valls i Mataró, que van criticar obertament el paper del secretariat nacional perquè deien que havien trencat la neutralitat implicant-se tan a fons en la llista cívica abans que els socis l’haguessin avalat a la consulta. Una posició que també va criticar més d’un centenar de càrrecs i ex-càrrecs de l’ANC –com els ex-vice-presidents Jordi Pesarrodona, Josep Cruanyes, Jaume Marfany i Carles Castellanos– en un manifest que deia que la llista cívica amenaça per a la transversalitat de l’ANC.
La presidenta, Dolors Feliu, ja ha deixat entreveure que, si els socis no avalen la llista cívica, no es presentarà a la reelecció. “Totes les meves opcions estan obertes segons els resultats. Evidentment, el meu compromís amb l’entitat és total”, va contestar ara fa un mes en una entrevista a VilaWeb. A la mateixa entrevista es parlava de la possibilitat que Aragonès avancés les eleccions, com ha acabat fent. I malgrat que no s’hi incidia gaire, Feliu deia que no seria un inconvenient, justament, perquè el projecte ja s’havia treballat abans, que és allò que els han criticat els detractors: “Hem treballat prou, prou contundentment, i el projecte és prou dibuixat per a accelerar si fos necessari. En realitat, tenint la pàgina web, que és on la gent pot entrar a proposar els noms, tot és possible. Es pot accelerar el temps per a fer les propostes. Potser si tan sols tenim quinze dies o un mes, la gent hi entra en massa i tot es fa més de pressa. Crec que sí, que és prou madur. Quan hi hagi el sí per part dels socis, ja es podrà començar a participar.”
No es votarà un nou full de ruta
L’assemblea general d’avui no votarà un nou full de ruta de l’ANC per a l’any que ve, com és habitual, perquè ja es va prorrogar per al 2025 el que s’aplica enguany. Ara bé, l’avançament electoral i l’aprovació de la llei d’amnistia posa el país en una cruïlla amb grans possibilitats de canviar el panorama polític si Carles Puigdemont o Salvador Illa desbanquen Pere Aragonès.
Allò que passi amb la llista cívica marcarà de ple com seran les eleccions al secretariat nacional del maig. Un dels noms que ja ha fet el pas per a presentar-s’hi és el cantant i ex-diputat Lluís Llach, crític amb la idea que l’ANC impulsi la llista cívica. Segons que va explicar en una entrevista al Punt Avui, la seva voluntat era més aviat d’entrar al secretariat que no pas assumir la presidència de l’entitat, però tampoc no ho descartava: “Quan sigui secretari nacional, si és que la gent s’avé a posar-m’hi, decidiré què faig, però és evident que tal com funciona avui la presidència, jo no sóc la persona ideal. Ara, si hi ha una possibilitat de president o noia de netejar les escales, sí.”
